La carta
O sètz ja estat·da, sensible·a a la beutat d’un paisatge que se descobrís, pauc a pauc, al contorn d’una virada de la colina o del puèg que venètz de passar ? Balha un sentiment de plaser d’èsser arribat·da a destinacion, d’aver atench la tòca.
Entre realitat e ficcion, son los sentits que recercam, que siá per lo monde sensible o l’imaginacion… Alara, daissatz-vos portar, e menatz los mainatges, per lo libre La carta, un libre a mièg camin entre realitat e ficcion, entre legendas e vida vidanta…
Aicí, dos mondes se fan resson.
Se dobrissètz lo libre d’un costat, es un roman grafic, un paisatge que se construís a l’agrat de cada pagina… Pèiras, puèges, arbres, flors. Pichon a pichon fins a l’empliment d’un lac. « Las aigas »…
De l’autre costat, cinc contes vos dobrisson las legendas de cinc lòcs que contan çò que i a al delà del fons de l’aiga. Foncionan coma d’ancoras pel país en balhant las versions dialectalas de cadun : tres contes en occitan lengadocian, un conte en occitan lemosin e un conte en occitan gascon. Aquò’s la realitat de la lenga, entre unitat e diversitat, aquò’s la riquesa de la cultura.
E a la mitat del libre, un tresen camin : una mainada ven de recebre una carta postala. Qui li a escrich ? Perqué ? Trobaretz los ligams secrets entre totas aquelas istòrias ?
Contes en telecargament sul site del CAPOC :
– Las Aigas (lectura de Yves Durand)
– Lo niu de las sèrps (lectura de Bernard Cauhapé)
– La vila englotida de Balaruc (lectura de Stella Fontana)
– Las clòchas dau saut dau Chaslar (lectura de Jaumeta Beauzetie)
– La hada deu ponton (lectura de Serge Mauhourat)
Cartas postalas : Las Aigas ; Lo Viaur ; Lo saut dau Chaslard ; Balaruc ; La hada deu ponton.
