I a de jorns

Es d’un format un pauc especial que vos vau parlar dins aqueste numèro del Diari. Mas serà pas de benda dessenhada ! Vaquí qualques indicis : conten d’imatges bèls, lo format es grand e se pòt veire a 3 o 4 mètres, sembla un teatre de botgeta, lo contaire legís de tèxtes que l’auditòri vei pas… Avètz trobat ?

Òc ! De segur, es lo « kamishibai » (紙芝居), dirèctament vengut del Japon ! Literalament, es una « pèça de teatre sus papièr ». Mai precisament, es una mena de teatre ambulant ont de contaires dison d’istòrias en fasent desfilar, dins un pichòt teatre de fusta o de carton – lo butai (舞台, « scèna »), d’illustracions de cara a una amassada d’aurelhas e d’uèlhs atentius.

Cada pòst conta un episòdi del raconte : lo rècto, illustrat, es virat cap als espectators ; lo vèrso es reservat al contaire e conten lo tèxt amb una vinheta pichoneta que correspond a çò que vei lo public.

Aqueste kamishibai, I a de jorns, escrich per Virgine Lespingal-Bastide e revirat en occitan per Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt, conta un dels tròç de vida mai importants dins una familha : l’arribada d’un nenon. Seguissèm la pichoneta Bruna amb sos parents : que de novetats dins son quotidian ! Li cal apréner la paciéncia, la frustracion tan coma l’autonomia e l’amor. Es pas de bon far d’acceptar e de viure lo cambiament e lo partatge de sos parents ! Entornejada d’un papà e d’una mamà atencionats, Bruna bòta de colors – ròse, jaune, gris o negre – sus las emocions e sus los jorns que viu. E atal la familha tota apren a se conéisser e a se comprene.

Las illustracions son de Sandrine Crozes. Coloradas e floridas, evòcan la prima, lo renovèl, la jòia de viure e de donar naissença. En mai, es als costats d’una ironda que viatjaretz.

Disi qu’es l’istòria apropriada per vos acompanhar s’esperatz un segond nenet : l’editritz a pensat a tot e prepausa tanben un mobil de decorar, colorar e de montar per aprestar la cambreta e far participar lo·la primièr·a a l’arribada del nenon !

Lo kamishibai es de bon utilizar de pertot ont s’organizan de rescontres : bibliotècas, escòlas, centres de léser… Aquel format es fòrça util per abordar la lectura dels imatges e la lectura de viva votz. E naturalament per se far plaser en escotant o en contant d’istòrias polidas !

Se lo format kamishibai es trop impausant per la vòstra utilizacion, mas qu’aquel article vos a donat enveja de lo legir, sapiatz qu’ existís tanben una version album. Aqueste libre es tan polit coma lo kamishibai. Malurosament, lo tèxt es en francés dins las illustracions e l’occitan es exiliat a la fin del libre. La possibilitat d’escotar lo raconte en occitan amb lo CD corregís aquela manca.

Per acabar, vòli insistir sur la plaça bèla que las autritz donan a l’alaitament dins l’istòria, que siá per la mamà amb lo nenet o amb la filha e sa pepeta. Me soveni…