Seleccionar una pagina

Boishòrlas

0 |

L’aventura de la BD occitana

D’estudiants de Tolosa – Joan Jaurés trabalhèron ongan a elaborar un dorsièr amb un tèma impausat que s’apoderèron : la benda dessenhada. La còla del Diari e de la fac los endralhèron e los enquadrèron. Anatz descobrir lo trabalh d’Ancelin, Emma, Victòria, Quentin, Ophélie, Anna e Constantin, e de las professoras Marina e Cecília. Lo dorsièr es completat per Cathy Lacroix, Quentin Teillet e Geremìa Marçais, sens comptar totas las autras contribucions bedeescas escampilhadas dins nòstras paginas…
Bona lectura, de botiòla en botiòla… !

AQUÒ BOTIÒLA PER L’OCCITAN !

La benda dessenhada… Lo noven art. Per son estructura caracteristica que mescla mots e imatges, entre agach dels uèlhs e vision de l’esperit, a la frontièra de la literatura e de las arts visualas, a la crosada de la lectura e de la contemplacion, podèm dire que la benda dessenhada es vertadièrament un genre atipic. Los elements s’apièjan l’un l’autre e se magnifican per enfortir l’istòria.

Dempuèi sos debuts en 1831 amb L’Histoire de Monsieur Jabot de Rodolf Töpffer e al sègle XIX amb los dessenhs satirics, puèi dins los jornalets, abans de venir un vertadièr objècte en se dins las annadas 30/50, cambièt fòrça e se diversifiquèt grandament.

Se fasèm un rapid torn d’orizont, lo genre dins son ensemble pòt englobar mantunas causas :
– Las bendas dessenhadas « tradicionalas », sovent europencas, que coneissèm lo mai
– Los comics books americans, apareguts tre las annadas 30
– Los albums e los romans grafics mai centrats sus l’imatge
– Los dessenhs satirics que son encara mai dins los jornalets mas que pòdon tanben èsser sols (Le Chat de Geluck per exemple)
– Los mangas, manwhas e autres estils asiatics que se pòdon comparar a las bendas dessenhadas « tradicionalas » mas ont i a tanben mai de libertats artisticas ; son d’en primièr publicats dins de jornalets abans d’èsser en « libre ».

Levat qualques excepcions, coma los action comics, i a pas de genre consacrat a una tematica particulara e fin finala se pòt trobar de tot. De mercé los progrèsses tecnics, notadament los ordenadors, assistissèm a una diversificacion grafica mas tanben a una evolucion de la concepcion de la benda dessenhada amb d’autoproduccions coma la debuta de Le Donjon de Naheulbeuk de John Lang.

Avèm totes una benda dessenhada d’enfança que nos pertòca, que siá Asterix o Gaston pels mai grands, o alara Cedric e Titeuf pels mai joves. E justament, quin agach portariam d’uèi sus nòstras bendas dessenhadas de jovença, d’ont mai se i avèm participat ? Son onze ans mai tard, e amb lo recuol d’un adult, qu’un ancian escolan de l’escòla biligüa de Luc la Primalba tòrna sus l’album Los contes del Drac adaptat en benda dessenhada a partir de l’òbra de Joan Bodon.

Qué ne seriá se un jove d’un autra generacion balhava son agach sus las bendas dessenhadas d’un autra generacion ? Per la seguida nos anam interessar a una figura emblematica de la benda dessenhada, Tintin. Figura que traversèt los temps e las frontièras o simbòl d’una epòca, Tintin evoluïguèt amb las societats e sas aventuras foguèron reviradas en lenga d’òc. Descobrirem dins aqueste numèro un article sus la genèsi de las traduccions de Las aventuras de Tintin en occitan .

Parallèlament al desvolopament de la benda dessenhada nacionala e internacionala, assitissèm a l’espelison d’una BD occitana.

Per far una benda dessenhada cal un fum de monde : d’illustrators, de scenaristas, d’editors, de coloristas… Mas en occitan cal tanben de traductors. Se pòdon far tant de traduccions literalas coma d’adaptacions, car una revirada demanda pas sonqu’un bon mestritge de la lenga, es tanben una causida. De mercé una entrevista amb Corina Lhéritier, qu’a notadament trabalhat sus Los Ignorants, dintram un pauc dins aqueste mestièr. E mai se a la debuta s’agís d’una benda dessenhada en francés, es tanben una benda dessenhada occitana perque nos parla de la tèrra, del país. N’i a d’autras que nos parlan mai precisament de l’istòria d’Occitània coma 1907, la révolte des vignerons de Pau Astruc. Lo fach d’adaptar en occitan pòt tanben portar et melhorar l’òbra d’origina, las adaptacions en bendas dessenhadas de las òbras de Marcel Pagnol a las edicions Bamboo ne son un exemple.

L’istòria de la benda dessenhada occitana es plan longa e rica, gaireben coma a l’internacional. Tre las annadas 1900 pareguèt lo jornalet niçard La Ratapignata que publiquèt de plancas en lenga d’òc ; o descobrirem. En lengadocian, i aviá tanben un jornalet, sonat Rictus occitan.

Çaquelà, la benda dessenhada occitana es pas unicament centrada sus Occitània, es tanben dubèrta sul monde. Veirem lo manga La Reina deus bandits, primièr volum de la seria La Zòna Celèsta, qu’es lo rencontre entre Orient e Occident, entre lo local e l’aluenhat. Es tanben la pròva que la benda dessenhada occitana es encara viva e qu’a un avenidor.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Ancelin Cousin-Fauré

Adieu brave monde ! Soi un jovenòt amator de lenga nòstra. Mon rapòrt a l'occitan sembla un pauc a una bona galejada perque soi un francimand (normand) qu'acabèt per far d'estudis d'occitan. Soi apassionat de jòcs vidèo tan dins lor pratica coma dins la cultura o la creacion a l’entorn. De mai, aimi tanben los jòcs de ròtle e la sciéncia-ficcion distopica.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.