Seleccionar una pagina

Midi Espòrt

0 |

Gino

Es a se demandar cossí vuèi le teatre, que de mès en occitan, pòsca arribar a se fèr una plaça, tant menudeta siaga, demest les lésers e passatempses pletorics e envaïdors que coneguèm. Vaquí coma exemple l'aventura de la còla de teatre de l'IEO d'Arièja.

Defòra la « Simca messagère », lums alucats e puntejats sul galinièr, breça primalba del siu ronron mecanic. Las galinas son sortidas e an pro d’aiga per la jornada. Qualques braçadas de milh-gròs e zo !

Le Luigi dintra dins la cosina : « Ètz prestis ? Anem vai, que de passar a Lordas nos i cal 5h al mens ! ». Le Peironet es plantat coma un dijaus sul dabant de pòrta tot ensucat. Sap qu’aquelas 5h el, las se passarà darrèr sus una caisha de botilhas revirada. Pel confòrt trobarem plan milhor mès val bravament le pet de sarrar las paternas. Pas per l’aiga de Lordas, nani, d’aquesta se’n chauta de prumièra, mès pel « Gino », « Gino le piós », un piós protector dels roges e dels josius pendent la guèrra passada, ça ditz le papà. Sap de que parla le Luigi, dos ans e mièg a patir de la set e la torrada dins un camp del costat de Rawa-Ruska en Ucraina per insomission e un parelh d’evasions al « stalag ». Malastruc se fasquèc recuperar a 50 km de la frontièra. Se’n tornèc d’apr’alhà pas qu’amb la pèl e l’òs, setmanas d’espera e de desesper per la Joana e le Peironet sul caish de Matabiau, una paura pancarta de carton a la man. Puta de guèrra !…

La « messagère » es cargada dels presents pels amics e la familha ; un pish, un pet, un bram : « Anem macarel que serem tardièrs ! » ; e fai tirar Marion ! Las mans a dètz oras e dètz e las vilas van desfilar per la sortida annadièra long de Sava, Nèsta e Ador. Las pausas immudablas a Lombèrs, Bolonha de Gessa e Capvèrn per refredir les pistons e idratar les garganhòls eishuts. La pausa de Lordas ela, dura pas, per dire la vertat es pas la mira principala e le Luigi si se venera le vin, jamès se batèc pas per una gota d’aiga fusquèsse senhada. Le temps d’emplenar les botilhons, crompar qualques medalhòtas e rai. Tre acabat cal trobar lèu Argelèrs de Gasòst e sas montanhas bigordanas, sul pic Lus e Sent Sauvaire non pas per las aigas de cura tanpauc mès per trobar les pujòls de Tormalet. Cal èstre tinhós per se far una plaça dins aquesta etapa legendari Tarbas-Lushon de 1951. Dejà, long de la rota que mena a Varetja, ases capejan, bicicletas desalenan e veituras s’aparcan. Cal serpejar per poder passar entre les gropes d’afogats e arribar a Varetja vendrà impossible. A Bèthpuei, cal pausar pè per tèrra dins una mar de carris entremesclats. La gendarmaria blòcan le pas, per contunhar cal marchar. De créser qu’aurián pena per la santat de la « messagère » qu’escupís un purèa negrassa dempuèi mès de 5 km amb un bruch de ferralha debigossada. Plan arrancat a l’ança de la glacièra, parasolelh sus muscle, le Luigi marca le ritme del peloton seguit per la Joana tirant le Peironet e qu’i popa l’espardenha sens cap se plànher, en aquesta fin de maitinada dejà Mahomet tusta e la susada raja, la pujada serà longassa. Pels pòstes de ràdio que bronzinan se sap que tre la sortida de Tarbas, pels carrèrs de Julhan, le luxemborgés Joan Diederich s’es escapat. « – E l’amic, un pet de ravitò ? – Segur ! ». Le roge fresc giscla de la bota e reviscola. A tot perdre cal passar Varetja (marcada : pòrt 10,5 km) per s’enfonhar pels virolets de Hontaniòu.

En aqueste 18 de julhet asondat de solelh, le monde s’espèran un espleit del Bauvin, le « pedalaire de charme », de jauna al despart e que resistarà coma un lion per dèishar la prumièra plaça a Lushon per una bonif d’una minute. Mès se somian subretot un duèl Coppi-Bobet, dos joves aganits, un italian e un francés. Pel moment le principal animator se ditz Diederich que s’ataca les contrafòrts de Tormalet amb una brava nhaca. Darrèr, les tenòrs se marcan a la culòta e se nomenan Geminiani, Koblet, Lazaridès, Coppi e Bartali. Bartali, « Gino », le « vièlh », que festèja sos 37 ans auèi e qu’un jove elegant sortit de Castellania dins la region del Piemont vòl recaptar al capítol dels sovenirs, « –Bona retreta vecchietto ! ».

La familhòta se trobèc una plaça en companhiá d’una còla d’auvernhats gaujoses e regaudits per la preséncia del Geminiani dins las cimas del classament. Pel Peironet la caravana es un abans-tast mirgalhat e musical : « juvaquatre » e camionetas « Renault » e « Citroën » cargan reclamas ja vistas sistematicament al cinèma comunal e a la TV que comença dejà de se far una plaça importanta.
Tre la caravana passada, un tarrabast sord puèi de mès en mès afirmat coma una andada d’isteria anóncia l’arribada dels forçats. Sus aquesta rota roganhada, picada per la torrada e l’èrnha d’un solelh de montanha, Diederich se bat amb le Coppi e le Koblet suls sius talons, le « Gino » e le Bobet amb le Peiron Barbottin coma companhon fidèl en embuscada. Enquadrat per las motòs de la gendarmaria e de la prensa, Diederich alterna sus la sela e en dançaire, passarà le pòrt amb quatre minutas d’avança sul Coppi e sa casqueta a la coquinassa mès amb un Hugo Koblet aisit que cabussarà cap a Senta Maria de Campan tal un davalaire de l’equipe Soissa d’esquí e doblarà son monde per fondre sus Diederich dins Aspin e Peirasorda e s’impausar sus las alèas d’Etigny en campion. Dins aqueste Torn 1951, Bartali al trelusc de sa carrièra, acabarà quatren a París, al pè del podium, gràcias a una coratjosa campanha alpenca, tretze ans aprèps sa prumièra victòria e malgrat cinc ans de guèrra e la represa del Torn en 1947.

Pel Luigi, la Joana e le Peironet, familha d’obrièrs, per tota aquesta generacion, la bicicleta es una adoracion carrejant las esperanças de 1936, las paurs de 1940 e las jòias de la liberacion. Les « Gino », « Raphaël », « Fausto » o « Louison » son amics de cada jorn a l’usina o al camp. Son aquí per s’abeurar d’una comunion populara, d’una fèsta emancipatritz.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Hervé Pouvillon

Formator en lenga occitana, Hervé la liga al territòri, a la natura e sa descobèrta, notadament dins Arièja, qu'i viu. Es un afogat de football e de rugby.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.