Seleccionar una pagina

D'escart e de talvèra

0 |

Esclavatge

Que s’en parla e desparla aquestes tempses. Benlèu èra necessari, mes qu’ei faus de preténder qu’era question fuc tostemps estremada. En tot cas, que fuc eth aunor de plan de professors de francés de fèr estudiar, cada an, tèxtes classics deths bèths qu’an tot dit, e dab quina fòrça ! 
Anatz véser, s’avetz perdut memoèra, ena colleccion Lagarde-Michard tant criticada, o en u’auta d’aqueths manuaus que vos balhèren tant de tiragòs ! Montaigne, Montesquieu, Diderot, Voltaire, entre autes, que vos i parlan coma s’èra uei ! Eth tèxte eth mes famús qu’ei aqueth pretendut pleitèu en favor deth esclavatge de Montesquieu, qu’ei eth requisitòri eth mes fòrt contra era « traite des noirs ». Que m’a agradat de fè’n ua revirada en gascon que vos perpausi umblament ací. 

« S’avia de sostier eth dret qu’avem avut de fèr eths negres esclaus, qu’auria dit açò : coma eths puples d’Euròpa avian exterminat eths d’America, qu’an devut méter en esclavatge eths d’Africa enà servir-se’n a deseishartar tant de tèrras. Be seria tròp car eth sucre se l’òm no fasia trebalhar era planta qu’au produseish per esclaus. Eths dont parlam que son ners cap e tot, e qu’an eth nas tant esmapat que n’ei quasiment pas possible de plànher-les ! No podem pas pensar que Diu, un èster tant avisat, aja metut ua anma, encara mens ua deras bonas, en un còs tot ner. Qu’s pòt jutjar dera color dera pèth pera deth peu, que en çò deths Egipcians, filosòfes se’n fuc, èra de tant grana importança que fasian perir tots eths òmes de peu rós que s’ensertavan d’agafar ! No’s pòt cap supausar qu’aqueth monde sian òmes, pr’amor que se les supausavam òmes, que començariam de créser que n’èm pas nosauti crestians. Esperits deths petits qu’exagèran era injusticia fèta aths africans : fuguèssa taua qu’ac disen, no seria vengut en cap deths princes d’Euròpa, que fèn entr’eris tant de convencions inutilas, de fè’n ua generala en favor dera misericòrdia e dera pietat ? »

(Esprit des Lois, livre XIX, chapitres V et VI)

Generacions de liceans qu’an estudiat aqueth gran tèxte. Era ironia n’ei pas tostemps de bon compréner, que i cau atencion ! Mes quina fòrça en aqueths classics ! Tornar leiger aquò que vau totas eras leis e tots eths discorses de uei !

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Miquèu Pujòl

Un « Gavatch » en « Diari ». Nascut eth 27/01/1932 a Ercé en Haut-Coserans, qu'è parlat «gascon ara popa, qu'ei era mièva prumèra lenga, mes passat peras escòlas guèita qu'ensenhè eth francés (e un chic latin e grèc), e eth « occitan » que'm demandèren d'ensenhar enas annadas70. Militant dera Causa que venguè doncas , e encara mes enas annadas 90, quan m'arretirè en Bigòrra. Actor de Radiò-Païs, autor de Cronicas en Jornau locau, de plan de tèxtes de tota mèna en revistas (Païs Gascons Per Noste, Reclams, Gai Saber, autes...) e per mantun Concors d'expression gascona, actor deths « Amis d'Aulus et de la vallée du Garbet », embauchat en dus filmes, « l'Orsalhèr » e « la Vallée des Montreurs d'Ours » en qualitat de petit-filh d'un Orsalhèr. Que i a monde que m'an coneishut militant communiste pueish gauchiste deras annadas 50 a 80, e sindicaliste deths peluts en licèu de Murèt. Que som riche de cinq mainats, autant de petits-mainats, e de dus arrèr-petits-filhs. Que contunhi de participar aths « Amis d'Aulus, e a Radio-Païs on è fèt pielas d'emissions desempueish 1993, uei « Navèras camadas » on parlam de tot en gascon. Qu'è responut ara invitacion deth « DIARI », on è volut èster « d'Escart e de Talvèra » coma som tostems estat, militant mes en ensajant de no pas pèrder era capacitat de reflexion, enraïgat e dubèrt, en particulièr en presentant escrivans un chic desbrembats o costats mau coneishuts d'aquestis. « Gavatch » que 'm volè aperar quan escrivè, cada setmana annadas e annadas, ena « Nouvelle République de Tarbes », Gavatch qu'ei un qu'ei d'aci e non ei tot a fèt , Coseranés en Bigòrra, gascon cap e tot mes qu'aima a parlar de Mistral, de Bodon, o Delpastre coma de Camelat, qu'aima eth francés e d'autas lengas, d'escart e de talvèra se voletz. Maishant cantaire, qu'è escotat tots eths cantaires, eths dera Hestejada de Bigòrra, e de plan de coralas, e en eths melhors Marti eth prumèr, Nadau, et tots eths qu'an seguit, d'Eric Fraj a Marilis Orionaa. Mes que m'agrada d'entener "le Chant des cerises", Montand, Brel, Brassens, e tutti quanti, e uei de mes en mes eths grans dera "musica classica", Mozart, Bach, Verdi, tot Intermezzo ara TV... qu'avetz endeviat ! Pr'aquò, quin plaser d'entener un arrèr-petit-filh attacar dab un auboès deth Coserans o un filh dar-se'n dab Nadau ! Miquèu Pujòl

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Anóncia

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.