Seleccionar una pagina

Critica literària

0 |

En çò nòstre, caminan de concèrt arbres e òmes…

Lenda parlada, lenga viva - Sèrgi Gairal
« Arbres d’en çò nòstre, arbres de chez nous, Entre sciéncias e racontes »
(Lo Grelh Roergàs, edicion bilingüe).
Son presentats, de mai d’un biais, entre sciéncias e racontes, l’agalencièr, lo fau, lo cornièr, lo grifol, lo sambuc, lo drulhièr, lo fraisse, lo cerièis, lo tremol. Amb fòtos e illustracions.
12,00 €

Los arbres an un « quicomet d’uman »… Es Iveta Balard qu’o ditz dins son libre « Arbres d’en çò nòstre, arbres de chez nous, Entre sciéncias e racontes » paregut a las edicions del Grelh Roergàs. E los òmes an quicòm de l’arbre, que son coma d’arbres que caminan, o afortís la quatrena de cobèrta.

Cada uman auriá son arbre. Iveta Balard escriu : « Cadun coneis un arbre remarcable, un arbre de memòria. Perqué aquel d’aquí ? Perqué aquela mena d’arbre ? Perqué aquí justament a costat d’aquela glèisa, dins aquel cementèri, a aquela crosada de camins o sus aquel sèrre ? Dempuèi quora i es ? Uèi encara, amira, limit o abric, fa partida del paisatge e del patrimòni. […] Arbre plantat per una naissença e que creis amb l’enfant mas que demòra, el, quand lo jove quita l’ostal. Arbres per marcar una rota, un camin de pelegrinatge, una dralha o per far d’ombra sus las plaças dels vilatges…» «Del brèç a la tomba acompanhan tota la vida de l’òme» Al pè de son arbre, cadun i viu urós coma o  sap lo cantaire de la mostacha…

Cal dire, òc, que l’arbre es util : « lo fust, la pòst, la lenha, la soca, l’estèla, la rama, lo tronc, lo tanc, lo rol, lo marc» sens parlar de l’ombra e de la respiracion de la tèrra…

Mas cal anar pus luènh. L’arbre fa partida de l’imaginari de l’òme : «Arbre commemoratiu, genealogic o de transmicion, arbre de vida, arbre de la coneissença, arbre del Paradís o arbre de Nadal… Arbres que garisson, arbres de legendas, de contes, de mites…»

Un exemple amb lo fau qu’a donat fòrça noms de luòcs o de persona (coma fau o faja, e tanben fajada, fajal, fajan, fajana, faget, fajàs, fageda).

Descripcion d’Iveta Balard : « Coma las venas del vièlhs que corisson bèl just jos la pèl passida, sas raices s’estiran a flor de tèrra quand l’arbre comença de prene de l’atge e que lo vielhum lo trapa. Lo fust se nosa e presenta de tumors, de lópias, signe de l’ofensa del temps »

Recèpta : « Los qu’an la nostalgia de la vida rurala pòdon amassar las fajas escampilhadas entre las fuèlhas secas. Un còp levada la pèl castanh, las granas se grasilhan amb un pauc de burre o d’òli dins una padena o sus un fuèlh d’aluminium pausat sus las brasas. Salar pas de tròp. Avètz aquí quicòm de manjuquejar en guisa d’amusacais »

Questionament : « Aprofeitem de l’encantament e de l’embelinament d’aquelas fajadas que resistisson encara suls nòstres puèges. Per quant de temps ? »

E se volètz un conte ne vaquí un, a prepaus del cornièr. « Se conta encara qu’un còp èra, al sègle passat e abans benlèu, los jovents e las joventas avián costuma de venir ne tastar l’ombreta d’aquel arbre. Las mametas se sovenon… Quant de gojats amoroses sens o saupre o amoroses per la vida, quant d’apassionats de botanica e de passejadas pel campèstre, quant son los qu’an dich un jorn a lor amigueta : « Ieu sabi sul causse, un arbre… un arbre polit… Vertat que i podèm ben anar… S’aquò te fa plaser » ?… E puèi ? Las mametas contairas dison totjorn « E puèi, te sabi ieu… »

Observacions, sciénças, racontes, remarcas, poesia : n’i a per totes. E de questions tanben pels curioses…

Qual sap qu’un baston de sambuc pòt aver de poders magics, un còp plan adobat ? E que ,  la flaüta del Dieu Pan, lo dieu dels pastres, èra de sambuc… coma un dels objèctes magics de l’univèrs d’Harry Poter?

Qual a vista la flor feme de l’avelanièr ? Qual sap perqué son a la revèrs las espinas de l’agalencièr ? E perqué se pòt dormir tranquil a l’ombra d’un fraisse ? E çò qu’es la « mèrda de cocut » ? O encara perqué las fuèlhas del tremol fremisson de longa ?

Aprofeitem de l’encantament e de l’embelinament d’aquelas fajadas que resistisson encara suls nòstres puèges !

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Yvon Puech

Yvon Puech es roergàs. Jornalista a Centre Presse e al Rouergat, foguèt tanben professor d'occitan. Ara s'interèssa plan a la literatura occitana contemporanèa e parteja sas darrièras lecturas e sos còps de còr dins Lo Diari.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.