Seleccionar una pagina

Miquèu Pujòl

Miquèu Pujòl

Un « Gavatch » en « Diari ». Nascut eth 27/01/1932 a Ercé en Haut-Coserans, qu'è parlat «gascon ara popa, qu'ei era mièva prumèra lenga, mes passat peras escòlas guèita qu'ensenhè eth francés (e un chic latin e grèc), e eth « occitan » que'm demandèren d'ensenhar enas annadas70. Militant dera Causa que venguè doncas , e encara mes enas annadas 90, quan m'arretirè en Bigòrra. Actor de Radiò-Païs, autor de Cronicas en Jornau locau, de plan de tèxtes de tota mèna en revistas (Païs Gascons Per Noste, Reclams, Gai Saber, autes...) e per mantun Concors d'expression gascona, actor deths « Amis d'Aulus et de la vallée du Garbet », embauchat en dus filmes, « l'Orsalhèr » e « la Vallée des Montreurs d'Ours » en qualitat de petit-filh d'un Orsalhèr. Que i a monde que m'an coneishut militant communiste pueish gauchiste deras annadas 50 a 80, e sindicaliste deths peluts en licèu de Murèt. Que som riche de cinq mainats, autant de petits-mainats, e de dus arrèr-petits-filhs. Que contunhi de participar aths « Amis d'Aulus, e a Radio-Païs on è fèt pielas d'emissions desempueish 1993, uei « Navèras camadas » on parlam de tot en gascon. Qu'è responut ara invitacion deth « DIARI », on è volut èster « d'Escart e de Talvèra » coma som tostems estat, militant mes en ensajant de no pas pèrder era capacitat de reflexion, enraïgat e dubèrt, en particulièr en presentant escrivans un chic desbrembats o costats mau coneishuts d'aquestis. « Gavatch » que 'm volè aperar quan escrivè, cada setmana annadas e annadas, ena « Nouvelle République de Tarbes », Gavatch qu'ei un qu'ei d'aci e non ei tot a fèt , Coseranés en Bigòrra, gascon cap e tot mes qu'aima a parlar de Mistral, de Bodon, o Delpastre coma de Camelat, qu'aima eth francés e d'autas lengas, d'escart e de talvèra se voletz. Maishant cantaire, qu'è escotat tots eths cantaires, eths dera Hestejada de Bigòrra, e de plan de coralas, e en eths melhors Marti eth prumèr, Nadau, et tots eths qu'an seguit, d'Eric Fraj a Marilis Orionaa. Mes que m'agrada d'entener "le Chant des cerises", Montand, Brel, Brassens, e tutti quanti, e uei de mes en mes eths grans dera "musica classica", Mozart, Bach, Verdi, tot Intermezzo ara TV... qu'avetz endeviat ! Pr'aquò, quin plaser d'entener un arrèr-petit-filh attacar dab un auboès deth Coserans o un filh dar-se'n dab Nadau ! Miquèu Pujòl

Tolosa, un nòrd assorelhat

Un montanhòl deth Coserans que vos diserà que pòt apercéber Tolosa deth som deth Picou, 1600 mètres sonque, ath dessús deth vilatge. Que cresè eths que m’ac diguèren, jo qu’avia tròp maishants uelhs, mes Tolosa que l’ai tostemps vista !

Ne legir mai

“Se cau morir, morir !”

No coneishi cap paraula mes simpla e mes pregonda, era que nos deishèc enténer en un derrèr buf eth pair qu’anavam pèrder, tròp joés, tròp subitament. « Se cau morir, morir. » Quate mots, e tot qu’ei dit. Quate mots, deishar ua vida de trebalh, femna e cinc gojats, rasons de víver, de fèr tot dia mes qu’òme no pòt, sostengut mes que tot deth sentit d’èster utile, mes fòrt longtemps que fatiga e mau de rens, quin desper pr’aquò en aqueth derrèr badalh e encòp quina resignacion !

Ne legir mai

Molière

Qu’ei de boa guerra entre nosauts de revendicar tot çò qu’un Molière, drapèu dera cultura francesa, deu cresasque ath país occitan, en prumèr aquera randolejada deth « Illustre Théâtre » qu’au mièc en tèrras lengadocianas, aqueri personatges de vailets e servicialas sortits d’aiquí, e tanplan pèças coma La comtesse d’Escarbagnas e Monsieur de Pourceaugnac… Mes era vida d’un escrivan n’ei pas faita d’un sol tròç, e ara fin que devem reconéisher que Poquelin devenguèt Molière ena Cort de Louis XIV, a París, sus era Scèna francesa.

Ne legir mai

A sautamoton !

A sautamoton, a gat ajocat, ath pè ranquet, a n’as mentit, a crotz e pilla, ath casse dret, a cabuishetas, aras quilhas, aras bòlas, aras barras, aths quate cornèrs, a fèr cabana, a qui sortirà, ath clunhet, a corta escaleta, ath ase que vòla, ath punhet, aras endevinalhas, a qui mes naut pujarà, a camas ajudatz-me, ara marèla, a tòcas-i se gausas, ara bestiòta que puja, aths arricoquets, ara corsa deth sac, ara baudufa que ronfla, aras espinglas (o alumetas)…

Ne legir mai

“Rockstars du Moyen Âge” ça ditz…

Se quauquarren me susprenèc ena vida, bé fuc eth surgiment deras musicas navèras après guèrra, dam eth jazz e tot çò que seguic. Eth brut e’ra gesticulacion que furen eras duas plagas que personalament me’n vi eras pèiras enà poder-las escotar. Qu’ei díser quant me trobava luenh de poder-las aperar musicas !

Ne legir mai

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.