Seleccionar una pagina

Per la veirina entredubèrta

0 |

Calguèsse reeditar…

Aleodòr Emperaire
Petre Ispirescu,
conte romanés traduit en occitan per Guy Mathieu,
Edicions Grandir

Los ignorants
Raconte d’una iniciacion crosada,
Étienne Davodeau,
Edicions Terrairòl 2016

Arriba que l’ivèrn longanha e rufe endormisca lo cervèl al punt de pas poder sortir res, nimai legir res, çò que marca mal per alimentar una cronica literària. Urosament arriba lo contrari tanben : l’enveja de partejar dos libres al punt de pas saber lo quin causir. La doçor del temps novèl que fa folhar los bòsques e lo cervèl, segurament !

Primièr, voliái parlar d’un libre que me ne sarravi dins la cava coma d’una bona botelha per tal de la partejar amb los bons amics o per las grandas escasenças. Un libre de vin, justament. Avèm l’astre grandissim d’aver una bona traduccion occitana de Los ignorants d’Étienne Davodeau, e d’aquel astre, trobavi que n’aviam pas pro parlat, nimai del seu contengut. Los amators de vin e de benda dessenhada amassats dins aquel raconte iniciatic diràn segurament pas lo contrari. Los amators de vin del dimenge e los amators de BD del dimenge – que ne fau partida – seràn reconeissents de legir aquel libre que lor afinarà lo cèl de la boca e lo sens critic. Lo jos-títol « Raconte d’una iniciacion crosada » es pro clar : jamai faretz pas pus la coa parièr per una dedicaça al festenal d’Angolesme, nimai cromparetz de vin notat per Robert Parker amb lo meteis agait, la meteissa intencion. Pr’aquò, l’iniciacion als vins qu’Étienne Davodeau seguís amb son amic nos liura pas un punt de vista definit. La finessa de l’escrivan fa que seguissèm aquela iniciacion en nos far lo nòstre vejaire pròpre. E lo fait de n’ausir parlar dins la lenga d’òc nos balha mai de mineralitat enrasigada : « La qualitat d’un vinhairon es de comprene e d’acceptar l’individualitat de son terrador. Ai una tèrra dura, aquò’s sa valor. Podriái benlèu produire mai, e me cal plan ganhar la vida, mas la qualitat de mos vins passa abans tot », çò ditz Richard Leroy, lo vinhairon.

E una bona galejada : sabètz quales son los primièrs mots d’un vinhairon en çò d’un editor ? « Avètz un frejador al mens ? ». La vision qu’es liurada aquí del monde de la BD es tan fina coma pel monde del vin, ont l’amic vinhairon « sembla un visitaire excepcionalament convidat dins la torre de contraròtle d’un aeropòrt. Los libres serián d’avions de long cors en apròchi, après un viatge dels longs plen de turbuléncias. Lo jòb seriá de los far aterrir aquí, sul burèu, en doçor, malgrat las bofaradas e la lassièra. ». Aquí totes los arguments lausengièrs sus aquel libre que me passavan pel cap, a l’idèa d’escriure aquela cronica.

Mas aquí qu’al moment de trapar Los ignorants dins la bibliotèca, ma man tomba sus un libre vièlh. Sa trenca es plan usada. Gausariái pas dobrir aquela botelha amb los bons amics o per las escasenças excepcionalas, de paur que taste a violeta passida. Pr’aquò mon esperit de trentenària nostalgica de son enfància se desperta : Aleodòr emperaire es un album qu’illustra en occitan un conte tradicional romanés, amb quinas illustracions ! De qué conciliar un amator d’art romanic amb un simbolista dels sègles XIX-XX. Imaginatz doncas lo dilemna : cronicar sus Los ignorants, un bon libre que pren en valor a mesura que lo temps passa o sus Aleodòr emperaire, polit libre qu’a pas pus sas pròbas de far, mas que podretz pas partejar amb ieu. Car se l’avètz pas dins la vòstra bibliotèca, probable que lo vòstre librari nimai anticari l’auràn pas tanpauc !

Aital, ne meti dos dins la meteissa cronica. Se podrián benlèu plan endevenir ? Aleodòr es un prince qu’es a tornar conquistar son reiaume. Lo vinhairon, son reiaume, lo se conquista cada jorn emai al fial de las sasons. Lo dessenhaire de bd, son reiaume, lo se conquista al fial de son imaginacion. E coma sèm dins un conte, serà pas de spoiling que de dire que « dins son país, quand lo vegèron revenir, sauve e segur amé una nòvia joineta, polida a ne’n regaudir leis estèlas, l’aculhiguèron dins l’estrambòrd. Montèt mai sus lo tròne imperiau. Enjusc’a la fin regnèron e visquèron urós. E ieu, siáu montat en sèla… » e lo còp que ven, per evitar un tal dilemna, vos parlarai d’un libre un pauc mai mainstream. Tè, per exemple veirem coma optimizar lo rendement del cervèl. Es plan a la mòda e la causida es mai simpla.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Cecila Chapduelh

"Ai res a dire ’Quilhs mots catan res N-um l-i vei la fuelha per darrier E si son ’quí, son venguts per asard Per asard de ’quelas pensadas nivolosas Sens color, sens gost, inconsistentas Inconsistentas, demoratz ! Setz de ieu, seretz de mon lengatge. Ai res a dire E ben zo vau dire."

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.