Seleccionar una pagina

Retrach literari

0 |

Louis Boucoiran (1813-1895) – un erudit nimesenc

(1813 – 1895)

LOUIS BOUCOIRAN

De Boucoiran, ne mancava pas a Nimes al sègle XIX – amai i a un vilatge nommat aital dins lo canton de Quissac. La familha es originària de la Gardonenca vesina, que i fargava de debàs a l’entorn de 1660. A la debuta del sègle XIX, vaquí-la a Nimes : fa ara comèrci de fials (Nimes balharà la tela « denim » al monde larg). Gregoire Boucoiran a dos filhs : Louis (1813-1895) que li succedirà dins lo negòci, per aquel motiu viatjarà fòrça, çò que lo menarà a escriure de guides toristics abans ora ; Jules, l’ainat (1808-1875), que farà preceptor – e pas çò mendre – puèi que prendrà en carga lo filh de George Sand, Maurice : li demandarà quitament de li trapar una femna (per sos 38 ans !) e, quand aquel Juli morirà en 1875, dirà simplament al ser d’una amistat de 45 ans : « Aviá l’engenh de l’ensenhament ». Demòra un tresen Boucoiran nascut en 1805, Numa (pichon nom plan roman), lo primièr cosin catolic (son paire s’èra convertit per se maridar : se ritz pas de la religion a Nimes d’aqueste temps !) : aquel es pintre, frequenta Xavier Sigalon a París, un « país » d’Usès ; pròche de J.D. Ingres qu’apiejarà l’un e l’autre. Tot aquel monde es ligat a Jules Salles (1814-1880), que la familha protestanta es dins lo comèrci de las sedariás, el tanben pintre estimat, que balharà a la vila una « Galariá » totjorn en plaçaa l’ora d’ara…*Per ne saber mai, cf. Pincemaille (G.), Les Boucoiran…, Mémoire de l’Académie de Nïmes, 2001, pp. 172-191 - Consultables sus BNF/Gallica.

Louis Boucoiran serà dins son temps l’assistent de Jules Salles per sos retrachs, realisant los fons : aital, an aquela ocasion, farà la coneissença d’Anne Pons, qu’esposarà. Tirarà mantun libre de sos viatges e de sas raices :

  • Guide historique et pittoresque de Nîmes et de ses environs, amb 20 gravaduras en color, 1850 (reeditat per Lacour dins la meteissa vila en 1988).

  • Guide de l’Ariège, de l’Andorre, de la Catalogne, 1860, obratge apreciat de Prosper Mérimée.

  • L’amphithéâtre de Nîmes, 1880.

Mas son òbra màger, pensada tre 1870, serà son Dictionnaire analogique et étymologique des idiomes méridionaux, depuis Nice jusqu’à Bayonne et depuis les Pyrénées jusqu’au centre de la France (1èra ed. 1875, 2nda ed. 1898, 1344 p.). Dins l’introduccion d’aquesta, precisa son projècte. Dins sa jovença, foguèt estrambordat per l’agenés Jansemin, que lo rescontrèt. Quand projècta son diccionari, a legit e enquestat fòrça, ja. Se referís a dos obratges màgers a sos uèlhs per los superar. Lo diccionari lengadocian de l’abat Sauvages (d’Alès), 1èra ed. 1756, un pauc tròp dirigista per son public. Lo diccionari provençal d’Honorat (de Digne), 1èra ed. 1846, « tròp voluminós en causa de las repeticions ». Sa « tòca foguèt de far un diccionari comparat de las lengas meridionalas dins lo meteis temps que los patés del Miègjorn ». D’aquí de referéncias frequentas per analogia a l’italian, a l’espanhòl, al portugués, e de citacions de provèrbis, etc. Boucoiran coneis fòrça plan la frontièra lingüistica òc/oïl (ditz gascon/francés) e los principals autors, « artesans, lauraires, estampaires, perruquièrs, rendièrs, dessenhaires, burocratas (i.e emplegats de burèu) que se son susprés poètas », aital coma los Felibres (vendrà el-meteis Manteneire). Precisa sas opcions : la preferéncia de la a sus la o finala (levat pels mots « de las contradas montanhosas, que lo lengatge i a servat una rudesa nativa solida ») ; lo manten de la r finala als infinitius quand l’etimologia o legitima…

Louis Boucoiran a pas de carrièra a son nom a Nimes (sonque son cosin Numa i a drech), mas recebèt del quite Mistral lo mai polit dels compliments en 1874 : « Lo trabalh qu’as realisat constituís un apòrt considerable al desvolopament de la nòstra lenga »… Puèi mai tard, « Lo Boucoiran es lo parelh perfièch del Tresòr ». Pas mens qu’aquò !

Anne Pons
Mémoires de l’Académie de Nîmes

Vous souhaitez lire cet article en français ? C'est possible !

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Hervé Terral

Hervé Terral foguèt sociològ de l'educacion a l'Universitat de Tolosa-Miralh e n'es ara retirat. Publiquèt d'obratges universitaris sus l'educacion, l'escòla, l'ensenhament professional en França. Occitanofòn d'aurelha d'entre Besièrs e Nimes, s'interessèt totjorn a la literatura d'òc e notadament a Antonin Perbòsc. Faguèt paréisser, en 2014, "L'Occitanie en 48 mots" (IEO Edicions), un libre de vulgarizacion de la civilizacion e de la cultura occitana, amb d'articles alfabetics dedicats a de concèptes coma l'istòria, la gastronomia, la literatura, largament sorsats e illustrats de citacions. Pel Diari, acceptèt de s'encargar d'una seria de retrachs d'autors de lenga d'òc... pas totes plan coneguts d'alhors !

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.