Lo dramaturg e son ultima pèça
Amb 22 pèças de teatre recensadas, que vint foguèron jogadas dins d’encastres divèrses, Robèrt Lafont s’afortís coma un dels dramaturgs occitans mai creatius.
Ne legir maiSeleccionar una pagina
Un dorsièr de fons sus una tematica definida.
Publicat per Jean-Claude Forêt | 21 decembre 2023 | Arts e espectacle, Literatura | 0 |
Amb 22 pèças de teatre recensadas, que vint foguèron jogadas dins d’encastres divèrses, Robèrt Lafont s’afortís coma un dels dramaturgs occitans mai creatius.
Ne legir maiPublicat per Danielle Julien | 21 decembre 2023 | Lenga e Societat, Literatura | 0 |
Robèrt Lafònt nascut en 1923 a Nimes e mòrt en 2009 a Florença (Itàlia) es un dei mai grands escrivans de lenga d’òc dau segle XXen. Poesia, teatre, novelas, romans fan una òbra importanta tant en volum qu’en diversitat.
Ne legir maiPublicat per Danís Chapduelh | 21 decembre 2023 | Literatura | 0 |
Claire Torreilles est spécialiste de littérature occitane contemporaine (qu’elle enseigna), champ de toute évidence très marqué par la figure de Robert Lafont, dont elle a particulièrement étudié l’œuvre narrative.
Ne legir maiPublicat per Florian Vernet | 21 decembre 2023 | Lenga e Societat, Literatura | 0 |
En 1967, las PUF (Presses universitaires de France) publicavan la tèsi de Robèrt Lafont La phrase occitane. Essai d’analyse systématique. Eveniment important qu’aqueste estudi ambiciós e novèl sus la frasa occitana dins sa totalitat istorica e geografica.
Ne legir maiPublicat per Cristian Lagarda | 21 decembre 2023 | Lenga e Societat | 0 |
Los dos fogals franceses de la sociolingüistica, sciéncia nòva dins las annadas 70, son Montpelhièr e Rouen : lo primièr jos l’impulsion de Robèrt Lafont e lo segond del Jean-Baptiste Marcellesi (1930-2019), qu’èra còrs e que sos concèptes dels « actes glotopolitics » e de las « lengas polinomicas », an fait flòri.
Ne legir maiPublicat per Felip Martel | 21 decembre 2023 | Lenga e Societat, Literatura | 0 |
De 1943 e son promier manifeste a la debuta dels ans 2000, la pensaa de Lafont a evoluat, segur, au ritme de l’evolucion dau monde en generau, de França e d’Occitania en particular. E de textes sieus encuèi se comprenon pus en defòra de lor contexte de produccion. Vòl dire, aquò, que sobra pus ren de tantas analisis d’un òme que son ròtle dins l’istòria de l’occitanisme es centrau ?
Ne legir mai3QA A Taula ! Adishatz monde Agenda Al rajòl del temps Al Talh Alandada Animaccion Au casco Au cornèr de las sciéncias Avenguda Barrutlatges Bendelets Bestiari Boishòrlas Cesuras Clic & Scroll Clinhada Clip Cordeladas Critica literària Critica musicala Cultura Viva D’escart e de talvèra D’escotons De l’estèir estant Deu neient ençà Dins lei tribunas Dires de biais Dorsièr Entrevista Espòrt Estudiant Eveniment Fotomaton Gavotina Pantais Hats e dats Issa ! Istòria L’occitan blos La classa La crampa deus secrets La Galariá La Guinhada La Rubric@ Libe Joens Lo Magazina Lo punt sus las i Luènh de l’uèlh Lume Manganas Midi Espòrt Mon volontariat Novèlas Omenatge Parpalhon Blau Pensadas Per la veirina entredubèrta Persisténcias e substrats Pesadas Pòdcast Praxis Escrita Liura Ràdio Ranvers Recèrca Reportatge Rescontre Retrach literari Retraches de traductors Scopitòne Somiar / Semenar Sortir la lenga Sul relaisset del monde Supereròis Teatre Tòca-Maneta Toponimia Tresaurs en Lum TV Umor Viradisques