Seleccionar una pagina

Barrutlatges

0 |

Nissa la (re)bèla

A l’Extrèm Orient d’Occitània i a una ciutat, l’antica Nikaïa, o coma l’escriu lo bluesman poèta Joan Luc Sauvaigo i a : “montanhas dapertot, valadas que s’espòrjon toti devèrs la mar, devèrs la vila coma un còrs que si profonda emb ai braç tenduts”Joan-Luc Sauvaigo, Faulas de Nissa, edicions Jorn.. Es aquí que s’installèron d’Homo Erectus, i a 400.000 ans, sus lo pendís dau mont Boron au site actuau de « Terra Amata » (vos conselham la visita dau musèu eponima). Lei foceans i venguèron crear un comptador, una vila sòrre d’Antíbol, de Marselha o mai luenh d’Agde. L’endrech es requist : una baia au pè deis Aups que cabussan dins la mar.

Se vos arrestatz a l’imatge toristic, veiretz ren que de retirats, ren que d’ostalariás per ricàs, ren que passatemps de borgés, de consomators frenetics… ren que lo tablèu costumier de la Còsta d’Azur, rosigada de betum. Pasmens, amb un pauc de curiositat, un pauc de paciéncia, podretz bensai seguir la ratapinhata (simbòl de Nissa la rebèla) dins lei carrieras popularas d’una vila tròp desconeguda e pasmens tant fièra e sauvatja.

Nissa es avant tota causa una lenga, la varianta « nissarda » de l’occitan, es a dire una fòrma particulara de la lenga d’òc que servèt de trachs ancians (la prononciacion de la « a » finala per exemple). Aquò s’explica mai que mai per la situacion geografica de Nissa mai tanben per son istòria, son restacament fòr t recent a França (1860), sa dobertura cap a Itàlia, Mediterranèa… Es interessant de notar lei semblanças ambé lo montpelhierenc, autra vila occitana longtemps virada devèrs Malhòrca e non devèrs França.

Sens comptar leis influéncias montanhòlas evidentas que lei « gavòts » son just en dessús, dins lei valadas que remontan enjusc’ai cimas de Mercantor. Podriam dire que Nissa, d’un cèrt biais, concentra totei lei caracteristicas d’Occitània : urbanizacion, dobertura maritima, nautas cimas montanhardas e relarg sauvatge. Se volètz ausir la lenga, vos fau benlèu anar passejar dins la vila vièlha : lo babazok en nissard (de l’arabi, « la pòrta dau mercat »), onte lei carrieras estrechas vos tendràn a la sosta de la tofor estivenca. L’arquitectura barròca i costeja leis ostaus tipics mediterraneans, fòrt nauts e dei façadas òcras. I podretz tastar la famosa « sòca », una mena de crespèu de farina de cese que se manja sus plaça, a la lèsta, e ben caud ! O encara l’originala « torta de blea » (torta de bleda), un dessèrt de pas mancar. Lei nissards pòrtan d’alhors lo chafre de « caga-blea », tant son consomator d’aquèu liume !

Après lei descubèrtas gustativas, la musica vendrà ambé lo blues de Joan-Luc Sauvaigo, lo fòlc de Maurís, lo ragga carnavalesc de Nux Vomica, l’estransi de Djé Balèti… E perqué pas de poesia, amb lei paraulas fèras d’Alan Pelhon, lo teatre de Francis Gag, e tant e tant de riquesas culturalas. Lei riquesas de la vila dobla : Nissa la bèla/ Nissa la rebèla. Coma tant de ciutats occitanas, tot es question de temps e d’agach, e subretot de volontat per passar de l’autre latz. L’autre latz, l’autra riba : aquela de Palhon, lo riu de la vila, ara escondut e embetumat, mai qu’una legenda ditz immortau e lèst per renàisser, a la favor d’una plueia generosa.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Silvan Chabaud

Silvan es redactor al Diari, òc, mas carga mai de casquetas qu'aquela : jol nom de "Chab" canta dins Mauresca (Fracàs Dub) dempuèi la creacion del grop en 1999, e tanben dins Doctors de Trobar, doas formacions que fan sentir qu'es lo Massilia Sound System que lo faguèt cabussar dins l'emplec vivent de la lenga occitana. La lenga la maneja d'alhors tant que publiquèt un recuèlh de poesia, "Leis illas infinidas / Les îles infinies" (Jorn, 2012). Enfin, Silvan es universitari, autor d'una tèsi sus Bellaud de la Bellaudière, poèta provençal del sègle XVI e actualament cargat de corses a la facultat Pau Valèri de Montpelhier.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.