Seleccionar una pagina

L'occitan blos

0 |

Lo fetge

Lo fetge

Se ditz que la feda anhèla quand fa l’anhèl ; que la cabra cabrida quand fa lo cabrit ; que la canha canhòta quand fa lo canhòt ; que la cavala polina quand fa lo polin ; que la vaca vedèla quand fa lo vedèl. Analogicament, dins lo parlar familiar e pas gaire respectuós, se ditz que la femna pichona quand fa lo pichon. Es un mot de l’occitan del Roergue. L’excellent romancièr Paul Gairaud parla del drama qu’arribèt a una jove serviciala : « Quand s’avisèron qu’èra prens, sos patrons la volguèron pas mai gardar. « Vai pichonar ont voldràs. » (Riqueta 1978, p. 61.)

Se vei doncas qu’a partir del nom del pichon, podèm formar lo vèrbe que vòl dire « far aquel pichon ». A partir d’anhèl se fòrma anhelar e a partir de pichon se fòrma pichonar. Dins una lenga d’una sabor estilistica familiara, podèm dire : « Aquela femna pichonèt la setmana passada. » Me sembla correspondre al francés familiar : « Elle a fait un gosse la semaine dernière. »

Çò segur es que la vocala è de pichonèt es dubèrta confòrmament al paradigma del preterit de la primièra conjugason : cantèri, cantères, cantèt, cantèrem, cantèretz, cantèron.

E pichonèt ambe un è dubèrt tonic fòrma ambe pichonet (diminutiu de « pichon ») çò que s’apèla un « parelh minimal », es a dire que son dos mots diferents, destriats sonque pel fonèma vocalic tonic /è/ dins lo primièr cas e /e/ dins lo segond. Es una « oposicon fonologica » de l’occitan estandard totalament inconeguda en francés estandard : una pròva de mai que l’occitan e lo francés son doás lengas diferentas.

E arriba plan sovent qu’avèm aital, dins un occitan blos e natural lo fonèma /e/ tonic dins una posicion ont los dos fonèmas /e/ e /è/ son possibles. Podèm aver set (francés « soif ») e sèt (fr. « sept »), veni (fr. « je viens ») e vèni ! (fr. « viens ! »).

Las confusions son frequentas — pecaire ! — dins la lenga dels escrivans e dels regents novelaris. Veni de legir lo fètge, ambe una è : es un mot qu’existís pas dins cap de parlar nòstre. Pertot se ditz lo fetge ambe lo fonèma /e/ tonic barrat o, en Gasconha, lo hitge ambe una i tonica.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Jacme Taupiac

Jacme Taupiac, nascut en 1939 en Lomanha, es un lingüista occitan contemporanèu reconegut, membre del Grop de Lingüistica Occitana, del conselh lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana e de l'Institut d'Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana. Trabalhèt e trabalha encara bravament sus la normalizacion de l'occitan e lo desvolopament de l'occitan estandard. Publiquèt un ramelet de trabalhs sus la lingüistica occitana : L'occitan blos (1964), Diccionari de mila mots (1992), Gramatica occitana (2000)...

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.