Seleccionar una pagina

Espòrt

0 |

« La figa tomba pas jamès tot dret dins la boca » provèrbi cabila

« La figa tomba pas jamès tot dret dins la boca » provèrbi cabila

Amb 45 000 gargantas, un arbitre anglés per celebrar la 40ena edicion de la competicion e sa filiacion amb la « Challenge cup », Colomba es ufla jol solelh d’aqueste 26 de mai de 1957 per una finala entre Tolosa e Angèrs (coma un brave azard) que demorarà coma la mès prolifica de l’istòria de la Copa de França de fotbal (6-3). Tolosa de roge e de blanc, es menada per un tandèm eficaç, le nordista Juli Bigòt, tecnician a la rigor afirmada e le mecènas, l’òme al capèl, ferratièr, prince de las combinas coma la vila ne sap crear, Joan Maria Puntís. Per arribar en finala pel prumièr còp, lor calguèc susar contra les minaires amators borgonhons de l’US Montceaux al prumièr torn puèi fòra d’un ¼ ganhat dins las perlongacions contra le CS Sedan, l’equipa demostrèc long de la competicion qualitats d’una vertadièra equipa de Copa.

Una equipa solida, gaireben sòbra, a l’imatge del siu entrainaire mès disturbada per dus pebrinas de Cabília, duas flèchas sortidas d’Annaba (anciana Bône) per Saïd Brahimi e d’Azzaba (anciana Jemmapes) per Abdelhamid Bouchouk. Dus alièrs dont un internacional al drible que te rend pèc. Amb un festenal ofensiu orquestrat per l’eficacitat d’un Renat Dereuddre e pels cambiaments de cama e desbòrdaments de l’Abdelhamid e del Saïd, le TFC va remportar la Copa, una copa que lèu desaparisquèc partida benlèu pel negòci del fèrre. Cadun i marcarà son but e siràn celebrats justament pel pobleton de Garona.

Mès çò que nos interèssa auèi, es la destinada d’aqueste dus òmes boludats pels caòs d’una França coloniala que s’aflaquís. Gaireben una annada apuèi, en abrial de 1958 van desaparéisher de la carta del campionat professional francés. Imaginatz un pauc, coma si auèi ajan desaparescuts a l’encòp un Benzema e un Nasri, un Nabil Fekhir (OL), un Farès Bahloli (AS Monègue) e un Saïd Benrahma (OGC Nissa) per citar pas qu’aquestes, partits dins la clandestinitat devèrs una comunautat nhafrada per annadas de combat e sacrificis mès portada per un vam de libertat indefectible. Se fan la mala sus un èr de bambinò cap a Soïssa per començar, Lausana mès precisament (Ròma e Lausana fusquèron determinada coma las vilas de raliament pel F.L.N.). Brahimi causisquèc de partir en tren e Bouchouk en veitura. Bouchouk se va arrestar a Lion per recuperar Mokhtar Arribi (ex-RC Lens), Abdelhamid Kermali (Olimpica Lionés) e Rachid Mekhloufi (AS Sent-Estève), cap estropat e en pijama tot fresc sortit de l’espital. Les menaires d’aquesta fugida, Arribi e Kermali, son dus dròlles de Setif, marcats pels eveniments de 1945 quand l’armada francesa reprimèc una revòlta dins la sang : de 20 000 a 30 000 mòrts. Mès l’idèa de basa fusquèc decidida per la direccion politica del F.L.N. en 1956 al congrès de Sommam amb un objectiu doble : crear un electrochòc dins la societat francesa e profitar d’aquel espant mediatic per far conéisher al Monde la realitat del colonialisme suls argerians dempuèi mès d’un sègle. Van passar la frontièra sens cap dificultats e s’i permetràn mèma de badinar amb un doanièr plan al fial de las performàncias de l’equipa de França mès pas forçadament de las actualitats. Amb les dus de Tolosa, siràn uèit de mès a quitar le campionat per crear l’equipa del F.L.N., prumièra equipa non-oficializada d’una Nacion sens cap Estat. De Soïssa van rejúnher Tunisia ont son aculhits pel Ferhat Abbas e l’Habib Borguiba, aquí s’i van recampar per se plan estructurar. La tòca oficiala : jogar al fotbòl ; la tòca oficiosa : èstre le pòrta-votz del governament provisòri argerian. Totis son pres en carga pel governament del loguièr a la logistica gràcias a la preséncia sus plaça d’un comissari politic.

De 1958 a 1962, jògan 91 partidas e ne remportaràn 65 contra 13 nuls e 13 desfèitas. Marcaràn 385 buts per n’encaishar pas que 127. Siràn escaishats l’« Onze de l’independéncia » o les « diamants bruns ». Euròpa de l’Èst, Russia sovietica, China, Vietnam, Africa, van virar a travèrs l’esfèra dels Estats socialistas coma una nòva atraccion. Coneisheràn victòrias prestigiosas : 6-1 contra Ongria ; 6-0 contra U.R.S.S. ; o sul terrenh de l’Estela Roja de Belgrad, 6-1 contra Iogoslavia e davant un ambaissador francés dins l’embarràs.

Aprèp l’independéncia la màger part d’entre elis s’investiràn dins la nòva societat argeriana. Les pus joves ensajaràn de retrobar una carrièra professionala en França coma Rachid Mekhloufi que a pro pena 25 ans tornarà jogar amb les verds de Sent-Estève.

Le Saïd Brahimi farà carrièra coma entrainaire en Argeria fins a 1992 e se moric en 1997 a Annaba. L’Abdelhamid Bouchouk vendrà director dels espòrts al ministèri de la Joinessa e dels Espòrts del governament argerian. Acabarà sa vida a Banhèras de Luishon ont se moric en 2004, es enterrat dempuèi al cementèri de Carbona (31).

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Hervé Pouvillon

Formator en lenga occitana, Hervé la liga al territòri, a la natura e sa descobèrta, notadament dins Arièja, qu'i viu. Es un afogat de football e de rugby.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.