Seleccionar una pagina

D'escart e de talvèra

0 |

« Au ras dous barricòts »

Que preni eth titre a Andrèu Pic, parlant de Guiraut Dastros, dont L’Autouno ac ditz tot « au ras dous barricots »: « Boutan lou bi au prumè bout/Coum lou capitani de tout » (Proses e pouesies, paja 71). Que pensi damb emocion a un vielh vinharon deth costat de Rezé que trobavam de bon maitin levant eth veire sus un barricòt de Muscadet e invitant-nos a fèr coma eth ! Plan solide, passada era promèra suspresa, passat eth prumèr glop, que’s desliuravan eras lengas e cadun de condar era sièva, ja qu’eth noste mieg-breton sia estat eth mes lengassut de nosauts ! E que’n podia èster, fièr coma èra deth sièu vin damb rason. Tant fièr e lengassut que quitava pòc eth barricòt de tot eth dia : qu’estimava aver pro plan trebalhat tota era vida a fèr vier aqueth nectar.

Qu’ei pro díser qu’ath mièu avis eth vin ei plan mes e plan auta causa qu’un bevedís entr’auti. Per aqueth òme, qu’èra ua faiçon de préner era vida, eths dias coma vien, bons e maishants, qu’èra un èster, de trebalh, solide, mes de tots eths sentits e pensadas d’un que no auria dat era sièva plaça per ren d’aute. Aperatz aquò bonur se voletz. Mantun poèta n’a pas dit auta causa, deth latin Horace a Baudelaire.

Que sabem quin james enas fèstas tradicionalas no’s canta damb mes de vam e de còr qu’entorn deth estanquet ! Cantar e pintar que fèn eth parelh ! Era legenda que vòu  que sia estat Bacchus-Dionysos, diu deth vin, eth que balhèc naishença ath cant prumèr, ena nosta civilizacion mediterranenca, dont s’espelic eth teatre que sabem.

Sense pueijar autant luenh, quin no’m brembaria eth depart gaujós, cada fin d’estiu, en nosti vilatges de montanha, de tota ua junessa de cap aras vrenhas enas planas de Tolosa o d’Aude, apielada en crits, rísers e cantas. Necessitat que’s junhèva aiquí ath plaser : que’n tornarian damb  quauqua moneda e benlèu un barricòt. Ò, pas un « vin bouché » coma se disia : aqueth qui èra un luxe deths repaishes de fèsta, e coma luxe qu’au sentiam, ja no fuguèssa un « grand cru », deth moment qu’èra « bouché », tapat, tanplan « mousseux »… qu’eth plaser mes gran èra de fèr sautar eth bochon.

            Dont vié que james no mesprisi un vin de casa, coma d’un tau que nos pensava regalar un oncle deth costat de Basso Cambo, deth temps on furem estudiants, invitats eth dimenge de quant en quant, on uei no vien que bastissas hautas e rotas tant que voleràs. Un petit vin, que d’auguns sonarian piqueta, acotivat damb amor en un tròç de tèrra uei vila betonada vengut.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Miquèu Pujòl

Un « Gavatch » en « Diari ». Nascut eth 27/01/1932 a Ercé en Haut-Coserans, qu'è parlat «gascon ara popa, qu'ei era mièva prumèra lenga, mes passat peras escòlas guèita qu'ensenhè eth francés (e un chic latin e grèc), e eth « occitan » que'm demandèren d'ensenhar enas annadas70. Militant dera Causa que venguè doncas , e encara mes enas annadas 90, quan m'arretirè en Bigòrra. Actor de Radiò-Païs, autor de Cronicas en Jornau locau, de plan de tèxtes de tota mèna en revistas (Païs Gascons Per Noste, Reclams, Gai Saber, autes...) e per mantun Concors d'expression gascona, actor deths « Amis d'Aulus et de la vallée du Garbet », embauchat en dus filmes, « l'Orsalhèr » e « la Vallée des Montreurs d'Ours » en qualitat de petit-filh d'un Orsalhèr. Que i a monde que m'an coneishut militant communiste pueish gauchiste deras annadas 50 a 80, e sindicaliste deths peluts en licèu de Murèt. Que som riche de cinq mainats, autant de petits-mainats, e de dus arrèr-petits-filhs. Que contunhi de participar aths « Amis d'Aulus, e a Radio-Païs on è fèt pielas d'emissions desempueish 1993, uei « Navèras camadas » on parlam de tot en gascon. Qu'è responut ara invitacion deth « DIARI », on è volut èster « d'Escart e de Talvèra » coma som tostems estat, militant mes en ensajant de no pas pèrder era capacitat de reflexion, enraïgat e dubèrt, en particulièr en presentant escrivans un chic desbrembats o costats mau coneishuts d'aquestis. « Gavatch » que 'm volè aperar quan escrivè, cada setmana annadas e annadas, ena « Nouvelle République de Tarbes », Gavatch qu'ei un qu'ei d'aci e non ei tot a fèt , Coseranés en Bigòrra, gascon cap e tot mes qu'aima a parlar de Mistral, de Bodon, o Delpastre coma de Camelat, qu'aima eth francés e d'autas lengas, d'escart e de talvèra se voletz. Maishant cantaire, qu'è escotat tots eths cantaires, eths dera Hestejada de Bigòrra, e de plan de coralas, e en eths melhors Marti eth prumèr, Nadau, et tots eths qu'an seguit, d'Eric Fraj a Marilis Orionaa. Mes que m'agrada d'entener "le Chant des cerises", Montand, Brel, Brassens, e tutti quanti, e uei de mes en mes eths grans dera "musica classica", Mozart, Bach, Verdi, tot Intermezzo ara TV... qu'avetz endeviat ! Pr'aquò, quin plaser d'entener un arrèr-petit-filh attacar dab un auboès deth Coserans o un filh dar-se'n dab Nadau ! Miquèu Pujòl

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.