Salvar l’efemèr : ne getetz pas mai !
Afichas electoralas, diplòmas, pegasolets, badges, etiquetas… diversitat dels efemèrs occitans conservats al CIRDÒC
De las mazarinadas collectadas al sègle XVII pel bibliotecari Gabriel Naudé als papierons de Mai de 68 recuperats dins França tota per d’archivistas militants, çò que disèm en bibliotèca las « publicacions efemèras » an sovent constituit, amb la distància, de sorsas indispensablas per comprene e qualques còps revelar la paraula collectiva, dirècta, sens l’intermediari dels mèdias oficials (libres, jornals, filmes, reportatges, etc.)
E quand s’agís de documentar, rendre visibla, transmetre a las futuras generacions la diversitat de las expressions socialas e culturalas dins una lenga longtemps fòrabandida de l’escrit oficial e mediatic – se coneisseràn pas jamai las paraulas vertadièras de Jaurés als vinhairons de Marauçan, la premsa locala las revirèt en francés abans de las difusar – la question de la collècta e de la valorizacion d’aqueles « efemèrs » representa pel CIRDÒC una importància tan fòrta coma l’aquisicion d’una òbra de creacion anciana o preciosa.
Afichas, papierons, mots d’òrdre sus bandairòlas o eslogan sus una paret, comunicats reivindicatius mas tanben packaging comercial e supòrts publicitaris, programas de festenals, menuts de fèstas felibrencas, cartas de vòts o de decès… La diversitat dels supòrts representats dins las colleccions patrimonialas de la Mediatèca occitana e la multiplicitat de lors messatges documentan gaireben 150 ans d’opinions, de pensadas, de combats e d’expressions collectivas en occitan, e testimònian – o calguèsse encara – que l’occitan es una lenga de comunicacion plan viva, capabla de parlar de tot e d’investir totes los supòrts.
Drapèl del sindicat dels « ouvriès » (obrièrs, escrit foneticament) de Parasan dins Aude que sortiguèt sens dobte per las manifestacions de 1904. Don de la comuna de Parasan al CIRDÒC.
Perqué conservar los efemèrs ?
Conservar d’efemèrs pòt semblar paradoxal e d’unes bibliotecaris s’i refusan, en considerant que solas las expressions produsidas per èsser duradissas son dignas d’èsser conservadas e transmesas. Mas cossí testimoniar de l’actualitat d’una pensada o d’una accion militanta occitana sens aver accès als comunicats, papierons, afichas, e a totes aqueles objèctes d’afirmacion collectiva d’estacament a de valors politicas, socialas o culturalas ? Cossí mesurar l’actual desvolopament dels usatges de la lenga occitana dins l’economia d’ara sens ne poder apreciar la realitat dins lo packaging dels produits, los supòrts de publicitat, las operacions de comunicacion ? E puèi, cossí podriam escriure l’istòria del movement occitan del sègle XXI sens aver accès als principals mèdias d’aqueles movements ?
Dempuèi l’origina, del temps del Centre internacional de documentacion occitana que s’inventava dins lo borbolh d’idèas e d’accions de las annadas 1970, los bibliotecaris, las bibliotecàrias e los contributors (partits, sindicats, associacions, militants) an pres suènh de collectar aquesta documentacion abondanta dins Occitània tota. Sens eles, una part granda de la memòria occitana seriá a l’ora d’ara escafada.
Remetètz vòstres papierons, afichas, fòtos de manifestacions o de grafitis occitans, publicitats e packaging, tot supòrt reivindicatiu o publicitari en occitan : los bibliotecaris son vòstres correspondents (contactes e informacions sus www.locirdoc.fr).
Urós lo fotograf que prenguèt suènh de capturar la bandairòla e la fola que la brandís, que son testimoniatge contraditz la vision polemica e desnaturada de la premsa d’opinion de l’epòca. Un meteis eslogan en occitan dins los dos imatges (« aver tant de bon vin e pas poder manjar de pan ! ») : dins la realitat de la manifestacion s’inscriu dins una fola de tota classa que brandís son apartenéncia a un collectiu, cultural per la lenga e politic pel drapèl tricolòr. Mas L’Assiette au beurre, ostila al movement meridional, remplaça los manifestants per una banda de borgeses grasses e lo drapèl tricolòr pel drapèl roge.
Aficha en occitan realizada per una de las primièras manifestacions en sosten als païsans del Larzac, 1971. CIRDÒC – Fons afichas.
Carta umoristica en occitan editada a l’escasença del passatge del Torn de França de 1906 a Tolosa.
Menut d’una Felibrejada a Perigüers en julhet de 1927.
Pegasolet de reivindicacion per la senhaletica rotièra bilingüa sus un panèl monolingüe en francés. Lorient, 2015. Fototèca CIRDÒC.
