Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "occitan"

Cossí o dire als parents ?

Aqueste matin quora me desrevelhèri, prenguèri la decision d’o dire. Fasiá un brave moment que podiái pas pus amagar mon secret a la meuna familha, èra tròp per ieu, o devián saber ! Plan segur auriái poscut gardar lo meu secret encara un moment mas i auriá agut forçadament un jorn ont l’aurián aprés. Cal de coratge per afrontar l’agach de vòstre paire silenciós e impacient de saber la novèla, ne cal encara mai per bresar lo sorire de vòstra maire mas al cap d’un moment cal que sortisca : « Paire, maire, vau anar estudiar l’occitan ! »

Ne legir mai

Lo Festival Pyrénées Breizh : una istoria d’amor entre doas culturas : l’Occitan e lo Breton

Las lengas occitana e bretona son totas doas de lengas regionalas de França : la primièra se concentra al sud, de las Pirenèus Atlanticas duscas a la frontièra amb Itàlia e puèi dincas al Limosin e lo sud d’Auvènha. La segonda, coma son nom l’indica : en Bretanha. Pichòta parentèsa istorica : lo territòri de Bretanha foguèt un ducat feodal duscas en 1547 ont foguèt restacat amb França per una istòria de restitution del rei Enric 2. Per resumir, son de lengas que disèm regionalas per que òc, son lo còr d’una identitat culturala e de riquessa.

Ne legir mai

Lo bilinguisme

Èsser bilingue, qué significa exactament ? Segon lo Larousse, lo bilinguisme se definís coma « La situacion d’un individú parlant correntament doas lengas diferentas, situacion d’una comunautat ont se practican concurrentament doas lengas. ». Mas per nosautres, que sèm de la novèla generacion e que parlam occitan, l’aprendissatge de la lenga se fa plan sovent tre la mairala. A l’ora d’ara, i a dos tipes d’escòlas qu’existisson per apréner l’occitan. Los cursus bilingues que se fan sul principi de la paritat orària, e las calandretas sul principe de l’immersion linguistica.
Alara, quinas son las diferéncias entre aquestes dos tipes d’escòlas ?

Ne legir mai

Salvar l’efemèr : ne getetz pas mai !

De las mazarinadas collectadas al sègle XVII pel bibliotecari Gabriel Naudé als papierons de Mai de 68 recuperats dins França tota per d’archivistas militants, çò que disèm en bibliotèca las « publicacions efemèras » an sovent constituit, amb la distància, de sorsas indispensablas per comprene e qualques còps revelar la paraula collectiva, dirècta, sens l’intermediari dels mèdias oficials (libres, jornals, filmes, reportatges, etc.)

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.