
D’acordeons e de chabretas
La filha a dançar, l’ase a recanar, deu èstre lo diable que lor a ensenhat, ça ditz un vielh arreproèr e m’ac sembla tocar de plan a la realitat deu monde : i a pas arren a hèr, son eternaus la musica e la dança coma, ça’m par, lo diable eth mèma.