Veire, mostrar, pensar ambe lo professor Maurell
Veire, mostrar, pensar
ambe lo professor Maurell
I a de professors artistas que sortisson sei liceans dau quadre e dau cada jorn. Es lo cas de Didier Maurell, qu’ensenha lo provençau a Vitròla e a-s-Ais de Provença. Es per l’imatge e la musica qu’aqueu magician desrevelha leis esperits curiós e dona enveja d’aprene e parlar la lenga. La pròva ? Ja dos DVD e un dessenh animat en linha realizats en estrecha collaboracion ambe d’adolescents estrambordats. E, ma fista, quauqua ren me ditz qu’es pas acabat.
Li Viajaire De Rose es una comedia musicala filmada per lo realizaire Jan-Pèire Belmont e lo CEP D’OC (Centre d’Estudis de la Paraula d’Òc). Per Didier Maurell, lo mèstre en òbra dau projècte, que manca pas d’ambicion per sei jovents, l’escomessa èra de metre en cançons Lou Pouèmo Dóu Rose, cap d’òbra de la literatura, benlèu lo mai grand libre de Frederic Mistral. Dins aquela captacion, de liceans cantan, particion a la man, cargan lo camisòt marin : son lei mariniers. L’espectacle es donat a capella. Quora lei vesèm cantar tant ben e ambe tant d’assegurança, pensam que benlèu serián jamai montats sus una scèna s’avián pas rescontrat aqueu professor…
Lo decòr es ingeniós. Lo promier imatge dau DVD es ben risolier : de liceans sota plastic coma s’èran lei barcas d’una nau lèsta a partir. Òc, siam benlèu sus una nau, lei dròlles se bolegan d’una part e de l’autra de l’empont ; çò que dona vertadierament l’idèa qu’un despart en mar es a se preparar. D’autrei, assetats en vestits complets e negre, bolegan pas e son d’esquina : son lei mercants, lei passatgiers, espèran lo sinhau.
L’experiéncia de la scèna farga una personalitat. Dins la classa, e sus la scèna, sensa se’n avisar, lei liceans aprenon a parlar la lenga, fan d’explicacions de tèxtes, e son lèstes per lo grand orau. Per Didier Maurell, son de mesadas de preparacion dins l’ombra per capitar un trabalh coma aquò. Recampèt de professionaus deis arts de l’espectacle que farguèron un objècte multimèdia contemporanèu : vidèos de Maria Passarelli, musicas de Felipe Franceschi. L’òbra se vòu pròcha dau Titanic de James Cameron ò de Miyazaki (Lo Viatge de Chihiro).
Lou Dire Dóu Papagai
Lo segond projècte filmat, Mieterrano çaï e laï, es encara mai ambiciós. Aqueste còp lei liceans son environats de musicians vertadiers. Retrobam lo CEP D’OC, mai lo CIRDOC. Es menat un còp de mai per Felipe Franceschi e mantunei coralas dau país. Se Frederic Mistral dubrís lo talh, es un pretèxte, lei rasigas de totei son mesas en valor per lei lengas cantadas : provençau segur, mai tanben còrse, catalan, grec, arabe, romanés, e d’autras ! « Lei lengas mescladas coneisson pas d’exclusion : totei lei lengas se valon » apond Pèire Bonnet, un elegit vengut assistir au projècte.
Leis annadas vint se passaràn pas dau professor Maurell. Ara, ambe lei liceans, se gita dins l’experiéncia de l’animacion. Lou Dire Dóu Papagai, un machinimaLo machinima per machina , cinèma e animacion es un biais de far un filme en se servissent de sequéncias capturadas dins de mondes virtuals, coma aquelei dei jòcs vidèo. en tres episòdis, s’inspira deis atemptats de Charlie Hebdo. Per charrar ambe sei jovents (que son pas totei d’acòrdi sus l’afaire de la liura expression), lo professor se basa sus leis ensenhaments laissats per lei trobadors. Pasmens, lo costat cinematografic se laissa pas negar per la filosofia : la darnièra sason es digna de Kill Bill ò de Pulp Ficcion. Realizar un dessenh animat apren a mestrejar ò partejar fòrças disciplinas e especialitats : met en valor lo geek, lo que parla ò escriu correntament lo provençau, la joina escenarista « mangaka » ò la comediana. Lo resultat collectiu se pòt remirar sus Youtube. Un chale. E una fenèstra per la pensada.