Una istòria americana
Nascuts dins las annadas trenta aus Estats Units, los supereròis son un miralh de la societat americana. Nos conteren son istòria au segle XX e mai contunhan de zo far au segle XXI.
La crisi economica de las annadas trenta menet en America de las centenas d’immigrants que fugisseren l’Euròpa. Los que sabián contar de las istòrias troberen un noveu mèdia : los comics. Los immigrants josieus l-i jugueren un ròtle plan important. Lo famós Stan Lee, los dessenhaires legendaris Jack Kirby e Joe Kubert, Will Eisner, inventor dau concepte de roman grafic o Jerry Siegel e Joe Shuster, los cocreators de Superman, eran tots daus mainatges d’immigrants josius. E mai Superman es l’istòria d’un immigrant : ven d’una autra planeta e aterrís en America per aver una vita melhora.
Los combats daus supereròis van segre los de l’America dau segle XX mai d’auei. Dau temps de la Segonda Guerra Mondiala, parlavan directament aus lectors de la guerra, de la lucha contra los nazis, dau racionament dau papier, e mai dau bon usatge daus tiquets de racionament. E Superman ponchava son det fòra dau quadre dau comic en dire : “Devetz ‘chaptar vòstres bons de guerra !”. Sus la cuberta de sa prumiera aventura, Capitani America tusta Adolf Hitler. Dins las annadas cinquanta, devenguet “Captain America : Commie Smasher”, l’esbolhaire de cocòs, dubertament anticomunista. Dins las annadas seissanta-dietz, enquesta sus una organizacion secreta dins l’univers Marvel, e tròba los responsables de quela organizacion. S’agís de Richard Nixon e Henry Kissinger. Ne’n es tant espaventat que ne’n geta son costume, e pendent un an, deven “Nomad : l’eròi sens país.” Aquí, los autors balheren d’un biais plan explicite lor opinion sus l’escandale dau Watergate. Just après lo 11 de setembre, era en Orient Mejan per combatre los terroristas.
Stan Lee fuguet totjorn a l’escota de l’esperit dau temps e permetet entau a Marvel Comics d’èsser la principala maison d’edicions de comics. A la debuta de las annadas 1970, Marvel a introduch Luke Cage, conegut tanben coma Power Man, lo prumier afroamerican emb sa pròpria seria. Queu procediment d’inclusion d’una mai granda diversitat s’es accelerat questas annadas : i a beucòp de chamnhament de sexe o d’origina demest los personatges. Miles Morales, un adolescent d’originas africana e latinoamericana es lo noveu Spider-Man. Tòr e Wolverine son aura daus personatges feminins e Ms. Marvel es una jòuna musulmana.
En segre l’actualitat, los comics an saugut evoluar emb los movements de la societat americana. Entau, en tot ne’n balhar una vision a un instant precís, ne’n escriven l’istòria.
