Seleccionar una pagina

Dorsièr

Un dorsièr de fons sus una tematica definida.

Caminaments artistics e lenga nòstra

« Aguèri l’impression que d’unas d’aquelas pinturas desbocavan sus de representacions que pòdon tocar l’esperit coma una transposicion del foncionament de la maquinariá mentala […]. Per aquò las apelèri Païsatges mentals. Dins fòrça tablèus d’aquel grop, ai fach puèi lo vai-e-vèni, de longa, entre lo païsatge concret e lo païsatge mental, me sarrant quora de l’un, quora de l’autre ».

Ne legir mai

Biodiversitat e pluralitat linguistica

La preservacion de la diversitat del vivent sus la nòstra planèta es sus totas las bocas, de’n pertot los òmes s’alarman de la disparicion de las espècias, de l’apauriment del nòstre mond voat a l’esplecha industriala qu’alimenta nòstres desirs illimitats de consomacion. L’exemple de las minas de coltan d’Africa centrala (element essencial dins la fabricacion dels smartfòns, entre autres) es eloquent : son extraccion es facha dins de condicions inumanas e provòca la destruccion de la selva locala.

Ne legir mai

L’occitan dins de l’estrangièr

Dins una situacion complicada de transmission e de subrevida d’una cultura millenària, es temps, mai que jamai, de far petar las barrièras, d’escapar a las frontièras divèrsas que nos embarran : tant las regionalas coma las nacionalas o tot simplament las mentalas. La poesia del provençal Jòrgi Rebol es una bèla leiçon de dobertura : una paraula virada cap a l’avenidor e comola de promessas. Dins aquel Diari avèm volgut quitar lo territòri, partir a l’estrangièr, prene l’avion, lo batèu, las rotas, avèm volgut agachar de luènh, prene de recuol, nos exteriorizar d’un cèrt biais…

Ne legir mai

L’espaci Nòrd-Occitan

La lenga e la cultura occitanas son plan sovent consideradas coma quicòm del miègjorn, del sud, del solelh. Es una vision francesa de la causa que nos embarra dins un imatge sasonièr, toristic, ligat a l’estiu mai que mai ; es oblidar que sèm longtemps estats un nòrd de Mediterranèa e de Pirenèus, e qu’o sèm encara !

Ne legir mai

Lo Felibritge

Documentation “Felibrige”
Fête felibrenne, Graulhet, J.Salvat (1948)
Fêtes maintenance, Languedoc, Pezenas (1948)

Es una paraula quasi misteriosa, un mòt de Santa Clara, una clau (« quau ten la lenga ten la clau… ») que nos dèu dubrir au tresaur de la lenga d’òc. Frederic Mistral e seis amics l’aurián trobada dins una Orason a Sant Ansèume, transmesa dins l’oralitat populara, qu’evòca « lei sèt felibres de la lèi ».

Ne legir mai

Memòria en partatge – Tesaurs tà l’aviéner

Au 1èr de junh, l’associacion bigordana Pirèna Immatèria que publiquè lo dusau volume de Memòria en partatge, un libe-disc bilingüe de 19 cantas e 7 tèxtes poetics, collectats au près de la familha Porte-Labit-Crampe, aulhèrs-cantaires de Gedra en Bigòrra, tot pròche de Gavarnia. Lo permèr numèro, pareishut en deceme de 2014, que presentèva dejà ua seleccion de cants collectats en Bigòrra peu professor Xavier Ravier enter 1956 e 1962. Gessits d’un paisatge sonòr unic, aqueths dus volumes que constitueishen tesaurs d’oralitat inestimables.

Ne legir mai

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.