Seleccionar una pagina

Tòca-Maneta

0 |

Quand l’istòria rencontra lo vidèojòc : episòdi 3

Assassin’s creed Origins

Kingdom Come Deliverance

Soldats Inconnus

Episòdi 3 : Questions de realisme

Assassin’s Creed lo primièr se passava del temps de las crosadas, e mesclava d’elements reals e atestats istoricament (la sècta dels assassins, la fortalesa de Masyaf, de personatges coma Robert de Sablé o Saladin) a de deliris scenaristics a basa de complòt, manipulacion genetica, templièrs en folia, de qué far passar lo Da Vinci Code per un obratge de Georges Duby. Mas èra pas desagradiu. De fach, la productritz del jòc, Jade Raymond, parlèt a aquel moment de « ficcion especulativa », es a dire un biais d’emplenar los traucs e los blancs que los testimoniatges istorics daissan, e de respondre en permanéncia a la question « Qué se seriá passat se… ? » Un biais de nauc de sable, de terren de jòc istoric.

La formula contunhèt, e contunha encara, amb un succès public constant e de pichons reequilibratges a cada òpus. Aital, de meitat confidencial, Assassin’s Creed venguèt una produccion enòrma, amb embaucha de desvolopaires… coma d’istorians. De
fach, foguèt un trabalh de tornar crear, e donar vida, a de tempses passats, que, de còps, ne demòran gaire de causas dins lo païsatge, mas que de recèrcas i foguèron fachas dessús. Plan segur, los desvolopaires d’Assassin’s Creed an pas volgut tombar dins la trapèla de las annadas 90 e de las produccions Musées de France, qu’un jòc es un jòc e que l’istòria plan sovent se deu simplificar, botar en rèire-plan, darrièr l’accion, las peripecias, lo plaser del jogaire. De la boca d’un istorian consultant sus Unity (que se passa pendent la Revolucion francesa), çò que compta es de donar fam d’istòria, de far que se lo jogaire rencontra dins lo jòc un personatge existent, o s’entra dins un bastiment istoric, aja enveja, un còp la maneta pausada, de s’entresenhar dessús d’un biais mai scientific. E sabi que per ieu a foncionat.

La fam d’istòria dels jogaires, provocada pels desvolopaires, se tròba de mai en mai assolidada pels quites desvolopaires, que crèan la demanda e l’i respondon d’una sola lançada. Aital Assassin’s Creed Origins, lo darrièr en data (en esperant un Odyssey a mand de sortir) se venguèt enriquesir d’un Discovery Tour, un mòde descobèrta liura dins l’Egipte ancian, contèxte del jòc, clafit de visitas guidadas e comentadas, amb una iconografia de qualitat, gaire de superflú e de temps en temps un comentari dels desvolopaires que venon explicar perque faguèron tala o tala causida pel jòc e la diferéncia amb la realitat istorica o çò que ne sabèm. Es fin, interessant, mai siá pas perfièch.

Lo jòc Civilization dispausa d’una version especiala, chafrada CivilizationEDU, qu’es utilizada dins las classas americanas per  prene l’istòria e la geografia als escolans. En França, l’utilizacion del vidèojòc a de fins educativas es pel moment marginala, es un
afar d’especialistas en experimentacion, mas sembla que done de resultats interessants.

En parallèl dels jòcs enòrmes en capacitat de tòrcer l’Istòria, s’es desvolopada una tièra de jòcs amb una « foncion memoriala »,  eslonhada doncas de la « ficcion especulativa » per çò qu’es de la finesa de la recèrca istorica. En 2014 sortiguèt, amb lo sagèl de la Mission del Centenari Soldats Inconnus : Mémoires de la Grande Guerre, un pichon jòc que pren lo partit de la simplicitat per far viure d’episòdis coneguts o pas de la primièra guèrra mondiala, notadament los moments « nacionalament complicats » direm (los paures mandats al front, los òrdres dessenats, las mutinariás e las fusilhadas). En pauc d’elements l’Istòria es  despintada, amai se qualques causas son daissadas a l’interpretacion del jogaire.

Mai recentament, son de chècs que sortiguèron Kingdom Come : Deliverance amb la pretencion d’èsser lo mai precises e coerents possible amb l’epòca qu’es mostrada : la Boèmia del sègle XV. Aquò dona un jòc estonant, una reconstitucion menimosa, ont lo realisme es a l’encòp lo motor e lo fren de l’aventura. Un trabalh de formiga qu’escapèt pas a las criticas, a l’encòp perque a sa sortida lo jòc patissiá de problèmas tecnics (es lo prètz del realisme) puèi per çò que lo director creatiu auriá volontàriament escafat l’aspècte multicultural de la Boèmia de l’epòca, per conviccions personalas direm… çò qu’aurà al mens agut lo meriti de lançar un longassut debat istoric sus la Boèmia del sègle XV, e auriái pas pensat qu’un vidèojòc posquèsse provocar aquò i a encara dètz ans.

Podriái contunhar qualques cronicas de mai sul subjècte, pasmens per o aprigondir vos vau tornar mandar sus la seria History’s Creed comandada per Arte Creative a Nota Bene, o encara a la cadena de Romain Vincent, un professor d’istòria afogat de vidèojòcs, que se’n servís en cors e fa de cronicas un pauc de pertot.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Tristan Gahús

Tristan Gahús es l'escais, coma aquò se fa dins aquel mitan, de qualqu'un qu'aima plan los videojòcs e qu'es prèste a partatjar sa passion en occitan. Autor de detzenas de cronicas, de còps radiofonicas, sus las sortidas recentas, chafradas Tòca-Maneta, tòrna sul Diari amb una novèla formula, mai larga e mai "trans-mèdia", coma se ditz en occitan blos !

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.