Eth govern deths nombres
Ath debut qu’èra eth Vèrbe, uei qu’ei eth Nombre ! No cresi cap qu’agem ganhat a cambiar. Dera paraula, dera oralitat, era umanitat que passèc ath manuscrit, ara grafia, que’s podia fèr calligrafia, güèita que uei que passam tots ath tapuscrit. E güèita qu’aqueste se tròba despassat peth numeric. Era letra que dèisha era plaça ara chifra, e chifras que son punts sus ua linha.
Quina descubèrta aqueras letras, que calia apréner a léiger, a formar, esfaçar, tornar formar sus era paja blanca a carrèus gròssi, quin país miravilhós eth Alfabet ! E cadun qu’avia son escritura, coma cadun avia sa votz, cap de parèlha a u’auta, eth caractèr de cadun que’s deishava endeviar en escritura : aqueste pacient e calme, aqueth mes nerviós o imaginatiu, eras fautas tanplan que parlavan, eths desrapatges dera pluma, era facilitat a formar coma cau plens e desligats damb era Sergent Major, ja qu’aqueth saber-fèr fuguèssa un chic mespresat e no faguèssa pas eths prumèrs dera classa ! Dejà de tostemps ua tendéncia grana a considerar qualitats mes abstrèitas. E tanplan dejà puntejava er’idèa qu’eths manejaires de nombres e figuras geometricas avian melhor cap. Eth « fort en thème » qu’èra encara plan mes considerat s’èra « fort en maths ».
Era letra que sauva tostemps un costat materiau. E tanplan era literatura, que no existeish sense autors, vidas, faiçons de pensar deth temps, bibliotècas, librerias, libes. B’èran fièrs eths nostes matematicians de poder díser qu’avian tot just besonh d’un tablèu e d’un tròç de greda, e encara ! Immateriala era matematica ! O pòc se’n manca. E simplificacion tostemps en marcha : atau que virem arribar era cibernetica, damb maquinas tant bèras que les calia tota ua sala enà foncionar, mes era possibilitat entrevista de botar tot eth Saber en un sistèma binari, 1-2, e qu’èram sonqu’ath debut deths desvelopaments incredibles der’informatica, deth numeric coma se ditz de mes en mes. Ua tauleta que tié en ua man de mainat qu’ac pòt tot cabir.
Alavetz, a qué bon crompar un jornau de papèr, libes, Lo Diari eth tanpòc ? Tot que’s poderà trobar uei en numeric, ja no sapiem tròp çò que vòu díser eth mot.
Qu’auratz comprés que, se pòdi èster esmiravilhat devant aqueth desvelopament d’un monstre coma aqueth, que uei pòc a pòc s’ac minja tot, que’m pausi questions coma plan de vosauti sus eras consequéncias. E era prumèra question que’m pausè quan comencè de picar sus aqueste clavèr, abituat coma èra a utilizar un Bic, que fuc de demanda’m se no èra en tren de pèrder quauquarren. S’ei parèlh de formar letras, ja sia damb un Bic e non mes ua Sergent Major, de fèr trebalhar era man, que benlèu a sa faiçon de véser eras causas, de fèr-las avançar en un sens o u’aute, enlòc de picar eth mes viste possible d’un o dus dits ? Damb ua pluma, un Bic, que vesi tostemps eth mot, era linha, ua continuitat, en tren de fè’s, en picant non pas, que fasi punt per punt, qu’ei auta causa, raturas que son autas, era man qu’a era sièva intelligéncia, ce’m sembla, que li cau deishar eth sièu ròtle.
Ua question que no’m pausi pas, qu’ei se cau decidir de passar eras publicacions, Lo Diari, ath numeric, de no aver mes eth plaser de fuelhetar, de tocar eth papèr, de cercar-li maishanta disputa materiala se cau ! Diari amic, estauvia’m er’obligacion d’aver a leige’t sonqu’en novèu espaci numeric !