Seleccionar una pagina

3QA

0 |

Marilis Orionaa

Marilis Orionaa

Es a se demandar cossí vuèi le teatre, que de mès en occitan, pòsca arribar a se fèr una plaça, tant menudeta siaga, demest les lésers e passatempses pletorics e envaïdors que coneguèm. Vaquí coma exemple l'aventura de la còla de teatre de l'IEO d'Arièja.

– 1 –

Vòstres albums son, cada còp, plan recebuts per la critica tant occitana coma « francesa » e internacionala (Libération, Télérama, fROOTS…) mas son classats jos l’etiqueta « World music » mentre que vos defenisses coma una « artista
francesa d’expression occitana » [Sud Ouest, dimenge, 3 de març 2002]. Perqué, d’après vos, aquela diferéncia es faita entre los que cantan en francés e los que cantan en una lenga dita « regionala » ?

En França, lo mot cançon qu’ei reservat a’us qui cantan en francés. « World music », o « musica deu monde », qu’a lo charmatòri de l’exotisme. Qu’ei ua invencion de l’industria musicau, qui s’ei avisada que uei lo dia tot cadun que vòu viatjar, har deu torista a contunhar, que sii tà la clacalha o tà crompar CD. Mes tà nosauts qui cantam en lenga regionau, qu’ei un
atrapapècs, ua faiçon pervèrsa de’ns har desvàler en ns’estremar. Non podem pas estar autan barròcs com los artistas qui viven en país luenhècs, a mensh de cotivar ua estranhetat artificiau, caricaturau, e hèra formatada fin finala. Bonurament, tots los cronicaires n’an pas uelhèras. Lo men dusau album, per exemple, que s’arretrobè hens Télérama a la rubrica cançon, e non pas musica deu monde.

– 2 –

Après aver signat en çò d’una major per vòstre primièr disc (Ça-i !, Sony Music, 1996), avètz causit de passar per una produccion associativa independenta. Çaquelà, una difusion menada per una major auriá permés una mai granda visibilitat
tant per la vòstra creacion coma per l’occitan en general. Perqué aquela causida ?

Non me’n soi pas entenuda dab aquera major pr’amor la mia creacion, precisament, no’us interessava pas. Que disèn, qu’escrivèn que tot çò que cantavi qu’èra tradicionau. E en medish temps que’m volèn panar los drets d’autor. Qu’aví
bèth hà’us arremarcar qu’èra contradictòri. Que’m desajudavan meilèu qu’arren mei. N’èi pas causit d’anar aulhors, que son eths qui m’an descoratjada pr’amor qu’arrefusavi de signar un contrat qui èra desaunèste. Aqueth monde qu’an ua grana
tendressa entà la lenga nosta a la condicion que sii morta, o juste morta, aus darrèrs arranguilhs.
Qu’ei comòde : çò de mort non hè pas puisheu, no’s pòt pas arrevendir. Qu’aimi tot çò de tradicionau hens la cultura nosta, plan segur, mes qu’aimi enqüèra mei la poesia, e la poesia qu’ei tostemps viva.

– 3 –

Sabèm qu’un novèl album es sortit (La destinada), coma se passèt la preparacion d’aqueste album ? Avètz de datas de representacion a anonciar ?

Qu’ei lo quatau album qui hèi dab los medishs musicians, Olivier Kléber-Lavigne a la guitarra e Nicolas Martin-Sagarra a las percussions. Que ns’èm encontrats qu’a hèit vint ans. Entà La destinada qu’avem enregistrat un quinzenat de cançons. Que n’èi crotzat tres o quate e qu’èi guardat aqueras onze. Hèi ! qu’ei ua interjeccion entà ahupar mei d’ua persona (o sonque ua qui vosejatz). Qu’aví un amic a la montanha qui avè un hrair. Quan l’anavi véder, si èran dehòra tà tribalhar, que’us aperavi
: « Hèi ! » E com pujavi soleta dinc a lor, eths que’m responèn : « Hòu ! ». Que m’agrada la sofisticacion de la nosta lenga dinca hens los detalhs. La mauvoluda que hè allusion a la caça de las broishas, qui ei estada ua activitat hòrt presada en Biarn e Bascoat dinc au sègle XVII. La mòda de martirizar las hemnas qu’ei passada, urosament, mes la misoginia que demora vitèca e que’s cau menshidar. La tor Moncada qu’ei ua passejada alentorn deu castèth de Febus, o çò qui’n sobra. Que dauneja sus lo parçan d’Ortès. La trobadora qu’ei un poèma cortés, en l’estile deus trobadors, o meilèu de las trobairitz. Com ua mainadona qu’ei l’istuèra d’ua desconsolada qui s’estuja tà plorar en la catedrau Nosta-Dauna de Baiona. La destinada
qu’ei ua rumba gitana, com La mauvoluda. Que i avè hèras de bohèmis per aciu quauque còp. Qu’èran espudits, maumiats.
Que’m senteishi drin bohèmia jo tanben, a còps. Lhèu èi avut ua ajòla gitana qui s’ei acasida en Biarn, e qui m’a deishat en eretatge lo son fatalisme e lo son gai de víver. Non sèi perqué qu’ei lo poèta Alexis Arette qui m’at a escrivut, d’après Gastibelza, l’homme à la carabine de Victor Hugo, sus la musica de Brassens. Qu’ei estat un copacap de non pas créder tà obtiéner l’autorisacion de gravar aquesta adaptacion. Mes que s’at valè ! Lo tè dab tu que’s debana en un salon de tè, enter amorosia e gormandèr. La melodia de Que’t saludi Maria que m’ei estada inspirada per l’acostica de la caperòta romana d’Artés, las paraulas que son de Roger Lapassada. Que’t balharèi la man qu’at aví dejà enregistrat a despart, pr’amor hèras que la me demandavan. E Que i a lo cèu que parla… deu vent. L’estiu, de quan en quan, lo vent qui vien de la mar grana que
pòrta dinc a noste un perhum d’iòde : qu’ei magic, a cada còp que torni vàder mainada. Qu’ei la mia magdalena de Proust.
Que hasom las fotòs deu liberet en çò de la vesia, de l’auta part deu caminau. Que i avè un aulhèr qui hasè pèisher. Un vrèspe qu’anèm dar un torn per lo prat, au miei de las aulhas, dab las crabas, lo can. Qu’èra lo mes de junh, que hasè bèth dia. Puish que nse’n tornèm tà casa tà tribalhar sus lo CD. Que comença de se n’i parlar. Que i a jornalistas qui’m segueishen dempuish bèra pausa. E los programators que ns’apèran. Aqueste estiu, per exemple, que cantarèi au Bocau Vielh, en un hestenau
gavidat per lo Didier Tousis. Que’s pareish que i aurà tanben aqueth Arnaud Cance qui canta tan beròi la poesia de Joan Bodon, sus las peadas de Mans de Breish. Que’m harà gai de l’enténer.

Albums :
• Ça-i ! – 1996
• Femelís – 2001
• Damn – 2006
• La destinada – 2015
EP / Singles :
• Balansun – 1992
• Pr’amor – 2002
• Que’t balharèi la man – 2012

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Pierre Molin

Pèire faguèt d'estudis d'occitan, e d'engenhariá culturala. S'investiguèt a Tolosa dins d'associacions occitanas joves e collaborèt al Diari pendent qualques temps.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.