Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "filosofia"

L’ America del Mòrt

Cossí qualificar la destruccion de las populacions indigènas del continent american despuèi l’arribada dels Europèus sul sieu sòl ? Pel moment, los chaples dels pòbles amerindians son pas oficialament recensats demest los genocidis identificats per l’ONU. Doas visions de l’istòria s’opausan.

Ne legir mai

La votz, l’entredós primordial

La primièra manifestacion sonòra de l’èsser qu’arriba al mond es lo crit. Puèi venon d’autres crits d’el, sola possibilitat de se far entendre de l’autre. Lo crit apèla, portat per la votz inarticulada, mas pas sense ritme, pas sense modulacions divèrsas, que la maire interprèta coma aitant de demandas. Aquò se produtz mentre que ja fa al mens dos meses que lo lengatge banha l’enfant.

Ne legir mai

Renat Nelli : Un Occitan sabent

Nascut a Carcassona en 1906, defuntat en 1982 dins aquesta meteissa vila – que daissèt pas gaire, maldespièch un primièr pòste d’ensenhaire… a Maubeuge, Nelli es eissit d’una vièlha familha d’origina florentina, afeccionada de las arts : son paire, artista, li daissarà un polit ostal carrièra del Palais… e de deutes importants.

Ne legir mai

Lo Misantròp, una òbra filosofica ?

Rousseau, qu’aviá escrit o escapolat, abans 1754, sèt pèças de teatre, considerava que Molièra èra “lo mai perfièit autor comic que sos obratges nos sián coneguts” (Letra a d’Alembèrt, p. 31) e, coma Boileau e Du Bòs, vesiá dins Lo Misantròp (1766) lo cap d’òbra de la comedia modèrna (LA, p. 33).

Ne legir mai

Se daissar préner pel jòc…

Se i a plan una activitat liura e gratuita que degun non li escapa pas, e a cada atge, aquò’s plan lo jòc. Pasmens, i aguèt longtemps una mena de desamor entre la reflexion filosofica e lo fait de jogar. D’efièit, aqueste foguèt longtemps considerat coma una activitat enfantina o infantila, una activitat per se deslassar, pel plaser, quicòm de non-seriós que per esséncia s’opausariá a la soscadissa.

Ne legir mai

Ròck, mòdas e dòxa

Tota epòca coneis mòdas e tissas que, a l’encòp, exprimisson un imaginari e lo noirisson. Non escapam pas a aquel fenomèn, dins lo domeni de la musica coma dins d’autres. Aital, despuèi un briu, s’ausís e se lei l’expression “musicas actualas”, que designariá un ensemble de musicas pròprias del temps present, nascudas d’el, presentant doncas un caractèr de novetat rapòrt a las musicas precedentas, las qualas se definirián alavetz coma “inactualas”.

Ne legir mai

Cinèma e filosofia

Juntar los mots « cinèma » e « filosofia » non es evident, tant un e l’autra semblan aver pas res de far amassa. D’efièit, qué pòdon partejar, a despart d’èsser de produccions del gèni uman ? Filosofic, lo cinèma ?

Ne legir mai

Nietzsche e Niça

Es en decembre de 1883 que lo filosòfe, afeblit, arriba a Niça, en cèrca de calor e de lutz. I demorarà cinc ivèrns seguits, dins lo quartièr dit “italian”. La part “francesa” e borgesa de la vila, mèra “taca dins aquesta esplendor miègjornala” li es “insuportabla”.

Ne legir mai

La filosofia de Brassens

Segur, Brassens se voliá pas filosòfe, mas sos tèxtes traïsson una filosofia, al sens d’una certana vision de l’existéncia, de l’èsser uman, d’un art de viure.

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.