Seleccionar una pagina

Entrevista

0 |

Re-Gard de femna d’òc : Marineta Mazoyer (2/2)

Per acompanhar la sortida d’un Diari dedicat a la poesia femenina, Laurenç Revèst volguèt reculhir l’agach de femnas occitanistas d’uèi sul militantisme, sus cossí veson lo present e l’avenidor de la lenga e de la cultura occitanas. Es, per aquò, anat dins Gard, per nos ofrir una dobla entrevista, en miralh, amb 2 femnas que se coneisson e se respondon : Estela Mazodier e Marineta Mazoyer. Segonda partida !

Marineta Mazoyer es qualqu’un de plan actiu dins son ròdol d’Alès, dins Gard. Membra de mantuna associacion, a lo percors mai o mens tipic d’una generacion de monde que son tornats a la lenga per la coïncidéncia d’un rencontre, d’una enveja o d’una curiositat. Amb la diferéncia que Marineta i es tornada per totes los aspèctes que podiá, en fasent d’intervencions, de conferéncias, d’emissions de ràdio, en animant de talhièrs… Es tanben poetessa e escrivana, pels adultes o pels pichòts que coneis plan per èstre estada regenta e directritz d’escòla. De sa vida professionala a clarament servat l’energia e lo vam que cal per tot menar a l’encòp !

Vos podètz presentar ? Vida, mestièr, passions… ?

Siái nascuda en Leir Naut, a Lanjac, en 1940. Mon paire, sortit d’un masatge d’Ardecha, aviá quitat la bòria per venir emplegat al camin de fèrre a Lanjac puèi al depaus de la gara d’Alès, sus mos cinc ans. Ma maire èra de Tamarís, comuna d’Alès, mon grand èra capmèstre minaire. La familha trobèt un lotjament dins lo barri de Ròchabèla, pas mai modèrn que los autres mas long de Gardon e a posita dels sèrres : Ermitatge e Sauvages (ancian domeni de l’Abbat de Sauvages, autor d’un diccionari lengadocian).

Ma vida de 5 a 20 ans se passèt dins aquel fauborg minièr, fòrça viu de sos minaires, mestièirals, mestièrs de carrièira, pichòts comerçants… e las fèstas nombrosas d’après guèrra sus la plaça Roja, luòc de rescontres. Lo mond dins lo barri parlavan patés subretot los minaires. Mon paire parlava patés, mas jamai a nautres. Ma maire mirgalhava son parlar de mots nombroses d’occitan. Nos semblavan estranhs e quand los disiam a l’escòla, nos fasiam rebufar. Ai donc considerat que la lenga èra de patés e l’ai pas jamai pus parlada…

Mon paire moriguèt qu’aviái 18 ans. Ai totjorn volgut èstre ensenhaira, mas pas question de contunhar d’estudis. Faguère de remplaçaments de mestressa d’escòla dins Gard. Maridada a 20 ans ai mudat los catons per París que i visquère 15 ans. Mon òme, professor d’EPS, aviá son paire sortit de Losera e pendent la guèrra es estat abalit de 5 a 9 ans per son oncle garda ONF e sa tanta institutritz dins un masatge d’Ardecha. Ne servèt un amor de la natura, de las forèsts e de Cevenas.

S’avèm presat l’istòria e las beutats de París, avèm totjorn agut lo desir fòrt de tornar al país. Aviam crompat un ostau a Sent Privat de Vièlh pròche Alès e i veniam en vacanças. Mon òme foguèt cambiat en 1975 a Banhòls de Céser. Demorère 3 ans sens me poder far mudar, e enfin aguère lo pòste a Mazac (Sent Privat de Vièlh). Escòla rurala que m’i regalère pendent 20 ans amb pedagogia cooperativa, sortidas en defòra de l’escòla, projèctes pedagogics variats. Acabère coma directritz en 1998.

D’ont vos ven l’interès per l’occitan de vòstra region e la cultura occitana en general ?

Dins aquela passa, anaviam a la librariá occitana de Salindres tenguda per lo Pèire Mazodier, (paire d’Estela) per d’obratges sul país. Comencère de me trachar que lo patés de ma maire se trapava dins mantuns luòcs e que de libres existissián…

Aguent obrat a la dobertura de la bibliotèca de la comuna, convidèrem lo librari per faire una conferéncia : « L’occitan, de qu’es aquò ? » Per ieu, foguèt una revelacion ! Comprenguère que totes aqueles mots renegats, fasián partida d’una Lenga, la Lenga occitana…
D’aquel moment, aguère pas qu’una tòca : ratrapar lo temps perdut e aprene « ma » lenga !

A l’escòla, comencère per impregnar mos escolans per comptinas, contes… Faguère venir Pèire Mazodier per lor mièlhs aprene. Tre que poguèrem participère als projèctes academics occitans que i coneguère la flor dels actors culturals. Arribère de bailar lo gost als autres collègas… que tota l’escòla faguèt d’occitan. La resulta inesperada es que quand faguèron un sondatge als parents per saupre se volián un cursus bilingüe, foguèt una capitada. L’escòla es venguda la 1èra bilingüa de Gard e contunha dempuèi 2001.

En mai de tot aquò, menatz dempuèi longtemps de projèctes associatius ?

Òc. Sul plan personal ja, fasiái un cors en 1995 amb Pèire Mazodier. Quand abandonèt, menère lo cors en 1998 e contunhe totjorn, amb l’associacion Lenga e cacalàs. I organizam cada annada una jornada Cevenòla e dempuèi 5 ans un Total Festum. Dempuèi ai 3 autres talhièrs benevòls de lenga, dins Gard e Losera. Per transmetre.

Per aprene e arribar a escriure m’inscriguère per 3 ans al Collègi d’Occitania per correspondéncia. En 2001 m’inscriguère a la fac Paul Valéry : DEUG, Licéncia, Master 2. E ara ai représ d’estudis per tornar metre en lum d’autors del caire d’Alès. Siái en 3ena annada de tèsi per obrar sus Jan Castagno.

Fau partida de tot un fum d’associacions de cultura, istòria, patrimòni… Ensagi d’i menar e d’i mesclar lenga e cultura occitanas. Mene 4 talhièrs de lenga, siá 80 aprenents. E participi a 2 ràdios localas : Grille Ouverte e InterVal, tanben de còps a Ràdio Lenga d’Òc. Espère contunhar mai de temps possible aquel trabalh e plaser de promocion e transmission e tanben l’escritura que ne siái afogada.

Justament, quala plaça ten l’escritura al mitan de tot aquò ?
Dins tota aquela pontannada, mon projècte de facultat èra de poder escriure : l’ai realizat. Ai escrich sens relambi, participat a mantuns concors dins Occitania tota, per me situar. Ai obtengut un seissantenat de prèmis, dins Occitània tota, ai publicat 15 libres bilingües per adultes, un vintenat d’albums illustrats per enfants.
De qu’es la situacion de l’occitan aüra en cò vòstre, sa visibilitat, sa transmission ?

Quand comencère i ai cresegut d’a fons tant tot me semblava meravilhós. Puèi, m’a calgut pèrdre d’espèrs… quand veguère la bèba del mond quand passavan davant los libres occitans : refús de tot, mesprètz, volontat de pas comprene…

Ai contunhat mai que mai tot en metent per cada libre lo tèxt francés pagina a pagina. Ai variat los escriches per aténher justament los enfants e mai los parents e grands-parents contents de transmetre en occitan.

Dempuèi 4 a 5 ans vese un retorn important del mond cap a la lenga e a la cultura. Se trachan que perdon quicòm de tras qu’important. Segur, son pas de joves, mas un molon de mond d’un temps mejan qu’an entendut la lenga e la comprenon. D’arribants d’autres caires venon tanben l’aprene que lo pauc de mots entenduts lor bailan enveja de l’aprigondir. Venon sovent mai afogats que los del país.

Quand faguère una conferéncia sus Leontina Goirand, felibressa d’aquí, per una jornada de recampament de la FAHG (associacion recampant las de Gard que se trachan d’istòria, geologia) aguère un public nombrós que son estats espantats d’aprene las riquesas literàrias del caire d’Alès. Foguèt parièr a Uzès quand legiguère de tèxtes de son poèta A. Roux. A la setmana cevenòla d’Alès i participam (amb Alan Boràs, IEO Alès) dempuèi l’origina e avèm capitat cada còp d’interessar lo mond amb de tèxtes e subjèctes occitans del caire.

Avèm ja ganhat de mond que, ara, nos son favorables. Caldriá de segur que d’ennaut lenga e cultura foguèsson presas en compte : pichòta enfança, escòlas amb cursus bilingüe, visibilitat de la lenga de pertot a luòga de mots anglés, television, ràdio amb cançons, musica occitanas, de teatre occitan sus las scènas nacionalas… i a un molon de causas de faire !

Cal faire lengueta au mond per qu’i vengan… mas i vendràn sonque se o vòlon.

Coma evoluisson l’IEO 30 e la MARPÒC despuèi sa creacion ?

Tre qu’ai conegudas aquestas associacions, m’i siái mesa per aver la fòrça de grop. Ai creat de mai la seccion IEO d’Alès per oficializar nòstras accions localas. Per ieu la tòca comuna es de promòure lenga e cultura. Per l’IEO, dins las annadas passadas ai pas trapat d’ajuda coma s’auriá pogut faire… Nos sentissiam pas religats al movement nacional. Tròbe que ara, enfin, se trachan de las accions localas e prenon mai en compta la difusion de talhièrs per exemple. Crese qu’es dins aquela dralha que cal anar. Sovent fasèm de causas mas nos sentissèm solets. Me sembla que l’èime càmbia en tenent mai compte del mond de terren.

Per contra, es pas aisit de trobar de mond que l’escotisson es car per los que n’en veson pas l’interès. Sèm doncas qu’un ponhièirat.

Per la MARPOC, es mai local emai se de temps de mond venián d’Euròpa tota per l’Universitat Occitana d’Estiu. Ai totjorn presat l’ambient : local amb libres, estagi, viatges, UOE… mas cal ben dire que ara lo mond venon mai en consomators. En 2020, amb lo virtual degut a la pandèmia, nos a fach realizar que tocaviam mai de mond en difusent per ràdio e Facebook ! Pense qu’es una associacion que deu contunhar amb un programa naut, amb d’especialistas e universitaris, ligat a la vida actuala e a sos problèmas. Se deu contunhar en presencial, puèi difusar e daissar en linha de temps. De mond vendràn totjorn per un banh de lenga, mas aurem pas pus de nombre coma per lo passat.

De que fonciona e non fonciona per interessar los collegians e liceans à l’occitan ?

Ja cal dire que los joves an tant de causas de faire e de punts d’interès… Crese que l’interès deu èstre bailat pichòt : donc creacion d’escòlas. Un autre biais : los papets e mamets que son joines sovent e que tornan aprene la lenga. I a plan d’enfants que coneisson de mots o legendas per la familha.

Per los licèus, a Alès per exemple, pas pus d’ensenhament… Se i a pas una volontat del cap d’establiment o dels professors vese pas coma faire.

Siái pasmens segura que de joves s’interèssan a la cultura locala, mas se n’an pas agut de transmission ni dins la familha, ni tre l’escòla es pas aisit.

De qué vos evòca l’actualitat ?

Crese que dins una actualitat grèva coma la que coneissèm, cal aveire de reaccions positivas. Rai de repotegar, criticar, romegar : los faches son aquí. I podèm pas faire grand causa per lo moment.

Cal ensajar de seguir totas las consignas e contunhar tot çò possible per servar lo ligam entre totes : visioconferéncias per acamps en associacion coma es estada facha l’Universitat Occitana d’Estiu, talhièrs de lenga per Skype, mails per mandar los tèxtes als aprenents e per rassegurar, telefòn per enregistrar de cronicas o de tèxtes divertissents a las ràdio, contunhar los projèctes e reténer las datas de salas per las animacions… Èstre prèstes per rebombir.

Tiram ja de soscadissas per l’avenidor, sul biais de viure, de consomar, de tornar als produches naturals, als productors locals, tornar a una vida sana… que nos farà sarrar mai que mai d’una filosofia de vida que torne enfin, après las errors fachas dempuèi un cinquantenat d’annadas per degalhar nòstra tèrra. Avèm tot per ben faire emai lo progrès que nos deu ajudar puslèu que de faire tot anequelir… De productors en Cevenas son a crear una Universitat rurala per transmetre sos sabers, que coma la lenga se son pas totjorn transmés de paire en filh, e la lenga occitana ne fa partida per d’unes. Per nòstras lenga e cultura, es una oportunitat qu’ajudaràn a tot aquel retorn de proximitat que ne son lo rebat !

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst es doctor en lingüistica (articles de vulgarizacion), professor certificat d'occitan (dialècte vivaroalpenc/gavòt) en licèus e collègis a Mentan, Recabruna, Bersolèlh e L'Escarea, president onorari e membre dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc, fondator e cronicaire de Ràdio Nissapantai.com. Laurenç collabòra tanben a de mèdias de lenga occitana (Jornalet, Aquò d'Aquí, Sapiéncia) e escriu de poesias e de novèlas per las revistas Òc, Reclams, Gai Saber e Minutinas.org. Blogaire, actor ocasional ("Garibaldi" de Passuello, "Mistral" de Belmon, "Malaterra"...), foguèt tanben pigista e presentator sus FR3, dins l'emission "Vaquí".

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.