Seleccionar una pagina

D'escart e de talvèra

0 |

Pèrlas raras

Estat ai en grèu consirièr
per un cavalièr qu’ai agut
e vulh sia tostemps sabut
com ieu l’ai aimat a sobrièr ;
ara vei qu’ieu soi traïda
car ieu non li donei m’amor
dont ai estat en grand error
en liech e quand sui vestida. 

Lo Diari Pack 2020

Louise Labé per Pierre Woeiriot

Femnas poètas que son pèrlas raras, raras mes pèrlas solide ! Era Comtessa de Dia, ací citada per Robèrt Lafont, qu’ei un lugram dera seconda meitat deth siècle XII, sola « cançon » de femna que lutz en un choès de seissanta fèt peth noste Mèstre en sieu libe Trobar (1972). Qu’apareish aquera estela en un temps on apareish en oïl Marie de France, eth moment on daunas dentran en poesia.

Autant raras que seràn enas antologias dera poesia francesa coma occitana, qu’ei de bon constatar, e no podem cap supausar cap de misoginia en un tau choès. Renat Nelli gran aimador e poèta se’n i a no tròba pas ua poetèssa a citar ena sièva antologia La poésie occitane (ed. Seghers), e aquò pòt suspréner ! Bernard Delvaille ena bèra antologia Mille et cent ans de poésie française on fè dentrar eths trobadors fè plaça deras bèras ara Comtessa de Dia. Que la  trobam tanben en recuelh de Zuchetto e Gruber Le livre d’or des troubadours ath costat de N’Azalais de Pourcairagues e Maria de Ventadorn, aimada de Gui d’Ussel, damb tanben Na Castelloza, d’Auvernha, e encara Na Guilhelma de Rosers, que fè « tenson » damb Lanfranc Cigala, e n’oblidem Clara d’Anduza, correspondenta d’Uc de Sant Circ, e qu’ei tot.

Per raras sian qu’avem tostems aimat eras votz de femnas, e pas solament eras que fèn petar eths solèrs deras salas d’opera ! Que comença a Safo, dont son sauvadas quauquas miravilhas, mes ena poesia francesa, era que lutz ath som cresasque, Louise Labé, deth siècle XVI, era « Belle Cordière », qu’a dit Amor coma cap, e que coma era Comtessa de Dia auria cresasque causit eth « trobar lèu », eth trobar clar, meslèu qu’eth « ric » o eth « clus ». Permetetz que cite non pas eth sonet que cada amorós de poesia tié en cap, qu’auria d’a díser « en boca », mes verses plan coneguts tanben e que citi coma furen escrivuts :

« Las ! Que me sert que si parfaitement
Louas iadis et ma tresse dorée,
Et de mes yeux la beauté comparée
A deux soleils, dont Amour finement

Tira les trets causes de ton tourment ?
Ou estes vous, pleurs de peu de durée ?
Et mort par qui devait estre honorée
Ta ferme amour et itéré serment ?

Donques c’estait le but de ta malice
De m’asservir sous ombre de service ?
Pardonne moy Ami, à cette fois,

Estant outrée et de despit et d’ire ;
Mais je m’assure, quelque part que tu sois,
Qu’autant que moy tu soufres de martire. »

Oeuvres poétiques de Louise Labé – Club français du livre MCMLVII
(liberòt deths que tien en ua man, seguit d’un comentari magnific de Maurice Fombeure)

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Miquèu Pujòl

Un « Gavatch » en « Diari ». Nascut eth 27/01/1932 a Ercé en Haut-Coserans, qu'è parlat «gascon ara popa, qu'ei era mièva prumèra lenga, mes passat peras escòlas guèita qu'ensenhè eth francés (e un chic latin e grèc), e eth « occitan » que'm demandèren d'ensenhar enas annadas70. Militant dera Causa que venguè doncas , e encara mes enas annadas 90, quan m'arretirè en Bigòrra. Actor de Radiò-Païs, autor de Cronicas en Jornau locau, de plan de tèxtes de tota mèna en revistas (Païs Gascons Per Noste, Reclams, Gai Saber, autes...) e per mantun Concors d'expression gascona, actor deths « Amis d'Aulus et de la vallée du Garbet », embauchat en dus filmes, « l'Orsalhèr » e « la Vallée des Montreurs d'Ours » en qualitat de petit-filh d'un Orsalhèr. Que i a monde que m'an coneishut militant communiste pueish gauchiste deras annadas 50 a 80, e sindicaliste deths peluts en licèu de Murèt. Que som riche de cinq mainats, autant de petits-mainats, e de dus arrèr-petits-filhs. Que contunhi de participar aths « Amis d'Aulus, e a Radio-Païs on è fèt pielas d'emissions desempueish 1993, uei « Navèras camadas » on parlam de tot en gascon. Qu'è responut ara invitacion deth « DIARI », on è volut èster « d'Escart e de Talvèra » coma som tostems estat, militant mes en ensajant de no pas pèrder era capacitat de reflexion, enraïgat e dubèrt, en particulièr en presentant escrivans un chic desbrembats o costats mau coneishuts d'aquestis. « Gavatch » que 'm volè aperar quan escrivè, cada setmana annadas e annadas, ena « Nouvelle République de Tarbes », Gavatch qu'ei un qu'ei d'aci e non ei tot a fèt , Coseranés en Bigòrra, gascon cap e tot mes qu'aima a parlar de Mistral, de Bodon, o Delpastre coma de Camelat, qu'aima eth francés e d'autas lengas, d'escart e de talvèra se voletz. Maishant cantaire, qu'è escotat tots eths cantaires, eths dera Hestejada de Bigòrra, e de plan de coralas, e en eths melhors Marti eth prumèr, Nadau, et tots eths qu'an seguit, d'Eric Fraj a Marilis Orionaa. Mes que m'agrada d'entener "le Chant des cerises", Montand, Brel, Brassens, e tutti quanti, e uei de mes en mes eths grans dera "musica classica", Mozart, Bach, Verdi, tot Intermezzo ara TV... qu'avetz endeviat ! Pr'aquò, quin plaser d'entener un arrèr-petit-filh attacar dab un auboès deth Coserans o un filh dar-se'n dab Nadau ! Miquèu Pujòl

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.