Auguste Fourès (1848-1891)
Fourès es filh de Lauragués, mai particularament de Castèlnòu d’Arri, mas es tanben un òme que ten mai d’una cara.
Seleccionar una pagina
Òmis e femnas de letras, coneguts, mesconeguts o desconeguts, botats en lum per Hervé Terral (en general).
Publicat per Hervé Terral | 18 novembre 2019 | Literatura | 0 |
Fourès es filh de Lauragués, mai particularament de Castèlnòu d’Arri, mas es tanben un òme que ten mai d’una cara.
Nòstras ofèrtas d’abonament : Abonament a Lo Diari – 1 an (papièr + web) – 25 €, Abonament a Lo Diari – 1 an (web) – 15 € o Abonament a Lo Diari – Illimitat (web) – 1,5 €/mes
Publicat per Hervé Terral | 21 setembre 2019 | Literatura | 0 |
Jol pseudonim d’« un Indigèna », s’escond Jules de Gounon-Loubens. En 82 ans d’una vida plan completa, aquel senhoret de Lauragués aguèt lo temps d’èsser oficièr de marina, de visitar lo vast glòb, d’aprene de lengas, de far un temps lo director industrial en Belgica, d’escriure d’obratges sabents.
Ne legir maiPublicat per Hervé Terral | 29 julhet 2019 | Literatura | 0 |
Jean-Bernard Lafon a l’estat civil, d’escais-nom lo « Michelet del Miègjorn », escriu al ser de sa vida : “Aviái tot sacrificat al Miègjorn, e, amai que n’aja pas jamai testimoniat la mendre reconeissença a son istorian, contunhavi l’òbra entrepresa sens broncar d’un pas.” En efièch, l’òbra es la d’un poligraf d’amplor que botèt al còr de son trabalh sa traduccion (1868) de la Cançon de la Crosada (a costat del Roman de Jaufré, 1855, de Fierabras, 1856, de la primièra partida de Flamenca, 1860.
Ne legir maiPublicat per Hervé Terral | 27 mai 2019 | Literatura | 0 |
De Boucoiran, ne mancava pas a Nimes al sègle XIX – amai i a un vilatge nommat aital dins lo canton de Quissac. La familha es originària de la Gardonenca vesina, que i fargava de debàs a l’entorn de 1660.
Ne legir maiPublicat per Hervé Terral | 28 març 2019 | Literatura | 0 |
« Nasquèri un jorn de vent, dins un mont de bruga al solelh. Aquò arribèt dins qualque bòsc d’aliguièrs e de garrics verds, suls confinhs del Rosselhon e del Lengadòc, cap a la tresena ora del vèspre, qu’es l’ora de las vèspras. Ma maire èra anada culhir d’arboças o d’aglans, o sabi pas qué ? O benlèu obeïssiá dins l’abís de sa carn a aquel azard divin, aquel Dieu azardós que pòrta en totes luòcs l’òme en cropa. Cresi al destin coma a la ròsa. » Tot Delteil pòt tenir dins aquelas qualques linhas : òme d’òc, crestian dels temps primitius, panteïsta grèc, etc.
Ne legir mai3QA A Taula ! Adishatz monde Agenda Al rajòl del temps Al Talh Alandada Animaccion Au casco Au cornèr de las sciéncias Avenguda Barrutlatges Bendelets Boishòrlas Cesuras Clic & Scroll Clinhada Clip Cordeladas Critica literària Critica musicala Cultura Viva D’escart e de talvèra D’escotons De l’estèir estant Deu neient ençà Dins lei tribunas Dires de biais Dorsièr Entrevista Espòrt Estudiant Eveniment Fotomaton Gavotina Pantais Hats e dats Issa ! Istòria L’occitan blos La classa La crampa deus secrets La Galariá La Guinhada La Rubric@ Libe Joens Lo Magazina Lo punt sus las i Luènh de l’uèlh Lume Manganas Midi Espòrt Mon volontariat Novèlas Omenatge Parpalhon Blau Pensadas Per la veirina entredubèrta Persisténcias e substrats Pesadas Pòdcast Praxis Escrita Liura Ràdio Ranvers Recèrca Reportatge Rescontre Retrach literari Retraches de traductors Scopitòne Somiar / Semenar Sortir la lenga Sul relaisset del monde Supereròis Teatre Tòca-Maneta Toponimia Tresaurs en Lum TV Umor Viradisques