"Etj ase encantatch"
Encantat que fu quan òmes e femnas d’Aulus en Coserans me condèren quin avian participat a aquera aventura : ua pèça en gascon escriuta per un curè deth país e jogada per monde deth país !
Ne legir maiSeleccionar una pagina
Cronica de Miquèu Pujòl.
Publicat per Miquèu Pujòl | 3 genièr 2018 | Literatura | 0 |
Encantat que fu quan òmes e femnas d’Aulus en Coserans me condèren quin avian participat a aquera aventura : ua pèça en gascon escriuta per un curè deth país e jogada per monde deth país !
Ne legir maiPublicat per Miquèu Pujòl | 2 novembre 2017 | Literatura | 0 |
Qué de comun entre Lluis Llach e Filadèlfa de Gèrda ? Arren, ça vos anatz arríser ! E pr’aquò qu’è trobat açò : coma tots eths Catalans, Lluis Llach que fè borir eth Camp Nou en cantant eth imne L’estaca, « segur que tomba, tomba, tomba » « si estirem tots, cairà», era nosta Filadèlfa era tanben qu’apèra eths Bigordans a fèr caiger eras cadeas deth poder en eths sièus Crids :
« U tems venguerà – que venga !
D’ora que venguerà !
U tems – que’d Mèstre se’n venga !
Qu’era còrda petarà !
Còrda o estaca, un mème simbèu !
Ne legir maiPublicat per Miquèu Pujòl | 18 octobre 2017 | Literatura | 0 |
Qu’ei un luxe era poesia, qu’ei un luxe era letradura, qu’ac pensi, mes un luxe accessible, que nos podem dar s’ac volem. De pan e de ròsas qu’avem besonh, ç’a dit eth poèta, de luxe doncas autant coma deth alimentari.
Ne legir maiPublicat per Miquèu Pujòl | 25 setembre 2017 | Literatura | 0 |
Que’m caleriá plan mes qu’aquesta pagina enà parlar coma cau deth Bernat Sarrieu, dont Miquèu de Camelat escrivèc ena sièva Literature Gascoune açò : « Hilh de reyent, agregat de l’Universitat e proufessou de filosofie, Sarrieu aus soûs lesés qu’a toustems tribalhat permou de la Patria. Qu’ou debem hère de bèrs (Era Garlande, 1903) mes n’ère goayre pouète, ya que rimèsse d’abiade, ne tapoc autou dramatic… Per aco, òmi subervalent e d’amistous ligamis, e, tant qui biscou, û dous miélhes oubrès de la nouste Rebiscoulade.
Ne legir maiPublicat per Miquèu Pujòl | 13 abril 2017 | Literatura | 0 |
« J’ai vu l’herbe rouge qu’on appelle farouche
Et, bien que je ne pense pas devant les choses,
J’ai pensé que cette farouche était ta bouche.
Elle avait l’odeur de l’ombre chaude, et à cause
De ta bouche j’ai vu dans l’herbe la farouche. »
<iframe width=”100%” height=”300″ scrolling=”no” frameborder=”no” allow=”autoplay” src=”https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/405323730&color=%23ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true&visual=true”></iframe>
Aqueri vèrses que son de Francis Jammes, nascut a Tornai enas Nautas-Pirineas, e vertat que sol un poète gascon podiá trobar aquò.
Ne legir mai3QA A Taula ! Adishatz monde Agenda Al rajòl del temps Al Talh Alandada Animaccion Au casco Au cornèr de las sciéncias Avenguda Barrutlatges Bendelets Boishòrlas Clic & Scroll Clinhada Clip Cordeladas Critica literària Critica musicala Cultura Viva D’escart e de talvèra D’escotons De l’estèir estant Deu neient ençà Dins lei tribunas Dires de biais Dorsièr Entrevista Espòrt Estudiant Eveniment Fotomaton Gavotina Pantais Hats e dats Issa ! Istòria L’occitan blos La classa La Galariá La Guinhada La Rubric@ Libe Joens Lo Magazina Lo punt sus las i Luènh de l’uèlh Lume Manganas Midi Espòrt Mon volontariat Novèlas Omenatge Pensadas Per la veirina entredubèrta Persisténcias e substrats Pesadas Podcast Praxis Escrita Liura Ràdio Ranvers Recèrca Reportatge Rescontre Retrach literari Scopitòne Somiar / Semenar Sortir la lenga Sul relaisset del monde Supereròis Teatre Tòca-Maneta Toponimia Tresaurs en Lum TV Umor Viradisques