Seleccionar una pagina

Adishatz monde

0 |

Ròck’n òc

Benlèu avetz entenut a díser que ròck e occitan son duas causas desparièras, daubuns disen un quite oximoron ? Pr’amor solide, ne coneishen pas Artús, lo grop, e d’autes. Cadun ac sap lo rei Artús, aqueth rei deu parlar negue de la grana lana de Gasconha, qu’estoc condemnat beth temps a tà caçar dens los cèus, en de balas e per totjorn, dab la soa seguida de cans, chivaus e vailets. D’autes còps la legenda hasèva paur a la meninas e au prumèr còp de perigle cresèvan d’ausir dens lo vent de la ventòla la bramadera deu caçaire au ritme deu galòp deus chivaus. Alavetz ne trobaratz l’istòria, tota de rock e d’òc, dens un documentari d’ÒCtele sus Artús, ua banda de ròck occitan de mei de vint ans d’atge venguda plan coneguda sus la scèna deus hestenaus ròck. E se i manca l’auratge, que i a aquiu deguens rambalh, çaganh, bataclan o tarabast, tot çò que hè brut en tèrmis de musica ròck e pas sonque : l’imaginacion deus musicians e cantaires qu’ei a l’òbra tà tornar balhar a la lor creacion musicala de còps lo ritme plan-planet e embelinaire deu branle biarnés o tà cridar los mots de Bernat Manciet, lo poeta de la Grana Lana. Ua escomesa per s’escapar de la tradicion en tot la transméter, un biais de hèr levar los pès aus dançaires e a l’encòp levar las mans aus amators de ròck brut. E Artús son pas los sols a s’endralhar – e a s’i escàger atau de cap a un ròck on lo non-francés e lo non-inglés demòra a l’argüeit de la tradicion occitana. Son tots recampats, daubuns sus ÒCtele e sustot suu site d’Occitanica, lo Portau collectiu de la lenga e de la cultura occitanas, dens la rubrica La Fabrica. Ròck gascon au bèth miei d’autes : Boisson Divine dab çò qu’aperan « mix metal trad » hè sonar d’instruments tradicionaus tau coma flabutas, o bohas landesas e cançons aus títols qu’evòcan pelapòrcs, halhas de hèstas, o contes eroïcs gascons. Papa Gahús e lo son etnoròck bigordan auherish riffs de guitarras electricas e un darrèr album plan nommat Calhavari. Que Quiò se disen trobadors deu sègle XXI tà divertir au monde, The Incredible Garuche Band dab Silvan Carrère que hè enténer coma s’endevinan plan lenga d’òc e ròck !

Vertat qu’aqueth ròck’n òc sembla plan religat a la lenga, la cultura occitana e lo trabalh de memòria. Pr’aquò, deu vejaire deus sons creators an cambiat las causas. Acabadas benlèu las reïvindicacions de la cançon occitana de las annadas 70 per la lenga e lo país. Doblidada uèi la vergonha de la lenga de Mossur lo Regent cantada per Los de Nadau en 1975. S’agish de hèr son un patrimòni tà’u reinventar. Seguir existir, solide. Ara plan sovent, tau coma peu grop lemosin San Salvador, la lenga occitana ei venguda la tela de hons e a l’encòp un biais de hèr endavant un patrimòni vocau e instrumentau enrasigat dens sa tèrra. E aquò va plan per San Salvador, camin- hasent dinc a l’empont de New York ! Cau díser tanben que lo ròck dens las balòchas de la annadas sheishanta i èra quand mème un pauc. Pr’aquiu, deu costat de la Gasconha tolosenca los Perlinpinpin Fòlc hasèvan dançar sus d’aires ancians reviscolats e la Lea St Pé de Polastron jogava rondèus. Era qu’avèva lo biais rock’n roll de segur e lo ritme tanplan e que se n’angoc a New York tà un hestenau fòlc ! Mes qu’ei un aute ahèr aquò e tà tornar au ròck vertadèr d’auèi ne cau pas doblidar Inspector Cluzo, los Rock Farmers deu Mont de las Lanas que hèn lo torn deu monde dempèi bèra pausa en tot cantar ròck en anglés… e en tot deféner d’en pertot la lenga deus Gascons. Quina hèita !

Alavetz ac cantava atau lo Canadian Neil Young (Hey, Hey, My, My, 1979)

« Rock’n roll poirà pas jamei’s morir ! »

E tà acabar dab ua cançon pas tròp ròck mes qu’a la nhaca de segur e ua conclusion de la bèras :

« Lo que sap son país, per lo nom de sas flors li sap ofrir la patz. »

La Mal Coiffée, Pim Pam

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Francesa Truflandier

Soi neishuda a Paris, de soca gascono-alpina. Èri ensenhaire en lenga inglesa. Èi viscut dins Gèrs dempèi 2002. L’occitan, que mis grans e ma maire parlavan tostemps amassa, m’i soi botada aquí dins lo men vilatge, puish dambe l’ajuda remirable deu Collègi d’Occitània, deu Cfpòc de Tolosa e de Seuvalada en Biarn, de la formacion professionau a Aush e mantun autes : l’Academia de gascon de Sheishan en Astarac, los talhèrs de lenga deu Gèrs a Saramon e en l’Isla de baish, l’estagi de l’escòla d’estiu de la Guépia. Ei tanben participat a l’arcuelh deu Felibritge aqui. Soi venguda ahuecada de literatura, d’istòria e d’escritura occitanas. Èi escriut articles per "País Gascons" la revista de Per Noste, e ua petita cronica dambe l’escaish nom deu "trauca-sègas" dins "Le petit Journal du Gers". M’interessan tanben fòrça lo patrimòni, la musica tradicionau, las danças occitanas e la literatura iberica (castelhan e catalan).

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.