Seleccionar una pagina

L'occitan blos

0 |

Lo cabal

Lo cabal

Lo cabal  es un vièlh mot que ven del latin capitalem (ambe la vocala a longa dins la sillaba ta) e que vòl dire “l’ensemble del bestial d’una bòria”. (Juli Ronjat, Grammaire istorique, 1930, t. 1, p. 328.) Aquel mot s’es mantengut fins a l’epòca actuala ambe aquel sens. Dins un libre sortit en 2020, lo majoral del Felibritge Zefir Bòsc conta qu’a Cresta (endrech del nòrd del Roergue), fa qualques desenats d’annadas, « totes los ostals aviáun de cabras » e lo « tropelon » de las cabras « èra sovent mesclat ambe de fedas ». E tot aquò, cabras e fedas, formava lo « cabal » de la bòria. (Cresta, 2020, pagina 90.) 

Un fum d’autres autors emplégan tanben aquel mot lo cabal, ambe lo meteis sens : es l’equivalent del francés le cheptel. Es conegut lo provèrbi citat per Justin Besson : Brava femna dins un ostal — Val mai que bòria e que cabal. (Besucarietas, 1948, p. 168.) Cantalausa, dins sa traduccion del libre de Jòb (1983, p. 11) parla d’« un brave cabal de fedas, de saumas, de buòus, de camèls ». Lo cabal d’una bòria a donc aquí lo sens de « lo bestial d’una bòria ».

A una epòca plan anciana, çò qu’escrivèm ara siá ambe una b nauta, siá ambe una v bassa, correspondiá a dos fonèmas diferents : la consonanta oclusiva bilabiala /b/ e la consonanta fricativa labiodentala /v/. (Ake Grafström, Étude sur la graphie des plus anciennes chartes languedociennes, 1958, p. 137) A una epòca posteriora, la confusion del dos fonèmas /b/ e /v/ en un sol (lo fonèma /b/) faguèt que lo cabal “le cheptel” e lo caval “le cheval” èran dos mots ambe la meteissa prononciacion. Coma èra impossible de confondre lo cabal de la bòria e lo caval de la bòria e que, plan sovent, lo contèxte permetiá absoludament pas de far lo destriament, una de las solucions que se socializèron foguèt de dire lo rossin a la plaça de lo caval, sense lo mendre sens pejoratiu atribuït al mot rossin.

Cresi pas que siá oportun de reviscolar lo rossin. Me sembla plan mai realista d’acceptar en occitan estandard la fòrma septentrionala lo chaval. La sillaba cha indica qu’es pas un francisme. Per contra en occitan gascon avèm lo vertadièr francisme lo shivau.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Jacme Taupiac

Jacme Taupiac, nascut en 1939 en Lomanha, es un lingüista occitan contemporanèu reconegut, membre del Grop de Lingüistica Occitana, del conselh lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana e de l'Institut d'Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana. Trabalhèt e trabalha encara bravament sus la normalizacion de l'occitan e lo desvolopament de l'occitan estandard. Publiquèt un ramelet de trabalhs sus la lingüistica occitana : L'occitan blos (1964), Diccionari de mila mots (1992), Gramatica occitana (2000)...

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.