Seleccionar una pagina

D'escart e de talvèra

0 |

Eth Sporting Club d’Arrous

N’au cerquetz pas sus cap de carta de uei ! E se sabiatz on se tròba Arrous, n’auriatz cap er’idèa de cercar un club esportiu en parelh endret ! En vista deth Mont Valièr en Coserans d’Arièja, ath som d’ua sèrra pòc de causa que sobra uei de çò que fuc un vilatge de 250 poblans, un vinteat de maisons de paisans montanhòus, en cadua ua familha plan nombrosa, tot un monde qu’avia d’a víver de çò que’s pòt acotivar en terren de prats e bòsques. Oelhèrs e vaquèrs, solide, qu’èran, mes lèu que cerquèren d’autes moiens de ganhà’s era vida, colportaires que’s fasian per un temps, meses o ans, que se’n anavan eths mes ardits córrer eth mond caisha sus er’esquia plea de causas curiosas a véner, articles de merceria, quincalha, objèctes de pietat, aigua de Lorda, que sabi encara. N’anam cap descríver era vida d’un vilatge atau entre era guèrra de 1871 e era de 1914, mes qu’ei eth moment on nasquèt aiquí un plan originau personatge, Jousèp Founau Cabillot, vadut en 1871, mort en 1942, chafrat “Sapou”, diminutiu de “Josepou”, mes que vòu díser tanben “crapaud”, que, a cinc ans dejà, pensava a tota autra causa que vacas e camps a laurar, eth qu’aimava era Poesia, que s’ensagèc d’ora a escríver, en francés pr’amor que s’èra botat en cap qu’avian eth monde de sortir dera faiçon de víver on s’embarravan, eth mainat qu’èra curiós de tot çò que s’inventava de novèth. Quan fuc en atge gueita le’t partit eth tanben damb era caisha et tots eths sauneis possibles. Euròpa, Argeria, America, tot qu’ac vòu véser, tots eths mestièrs, sense esvitar eth Servici militar, patriòta que’s vòu, a tot que s’interèssa, ara modernitat, ath teatre, era comedia, ua passion sièva, mes jamés no’s desbremba eth sièu Arrous, que vòu sortir dera misèria, dera tradicion on se moreish. Enas granas vilas d’America qu’a vist causas prodigiosas, qu’a vist çò que poderia fèr sortir Arrous d’ua vida sense aviéner, que cred ath progrès, aras maquinas, ath avion, alavetz en eths debuts, que descobreish a de bon eths espòrts, que’s passiona de bòxa, que veg practicar e qu’apren damb estrambòrd, e tornat enas montanhas deth Coserans en un vilatge perdut en eths bòsques, ath pè deths pics, que va crear un Club, qu’au va fèr víver, damb era moneda qu’a podut ganhar, tota era junessa deth endret que s’i farà, eth Sporting Club d’Arrous. Qu’entenetz plan : un Club. E qu’arribarà un dia damb valisas deras bèras pleas deths equipaments, e de tot çò necessari per entrainaments d’atlètas, coma a vist ac fèr en America, mes tanben tota ua filosofia se gausi díser, dera causa, e cançons qu’escriu, damb era particion manuscrita, e que fè cantar, eth acompanhant ath armonica. Se’n voletz saber mes que vos cau léiger eth liberòt magnific de Mary Lou Decossaux, morta joena en 2011, u’auta Gascona nascuda en America, publicat peth editor regionau Le pas d’oiseau : Le retour de Sapou.

Qu’ai causit aqueth exemple incredible que nos ensenha mantuas causas. Eth espòrt qu’ei ací autra causa que recèrca de performanças e medalhas, qu’ei volontat de cambiar era vida, Sapou no’s contenta cap de fèr jogar, que vòu ajudar aquera junessa embarrada a préner son vam, que crea un Sindicat deths leitèrs, que cèrca a fèr víver un vilatge, a arrestar eth exòdi en un canton de montanha, en despiet deras oposicions que finalament seràn mes fòrtas. D’autra part, que nos ensenha qu’era praubèra deth lòc de naishença n’empacha pas tostemps un ingèni de nèisher, pr’amor que considèri Sapou coma un ingèni, e coma soen un ingèni mau comprés en sièu país mèma. S’èra partit, qu’avia era volontat de tornar e de servir a ua renaishença. Quina energia, quina capacitat de passar eras espròvas eras mes terriblas, exilh, guèrra, manca de tot, blaçaduras, mesprètz, que vos cau léiger se podetz aquera istoèra unica e estranha a no pas créser.

Era condaira n’amaga pas era sièva emocion, e era tristessa dera fin que nos pesa, solide. Que demora eth exemple.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Miquèu Pujòl

Un « Gavatch » en « Diari ». Nascut eth 27/01/1932 a Ercé en Haut-Coserans, qu'è parlat «gascon ara popa, qu'ei era mièva prumèra lenga, mes passat peras escòlas guèita qu'ensenhè eth francés (e un chic latin e grèc), e eth « occitan » que'm demandèren d'ensenhar enas annadas70. Militant dera Causa que venguè doncas , e encara mes enas annadas 90, quan m'arretirè en Bigòrra. Actor de Radiò-Païs, autor de Cronicas en Jornau locau, de plan de tèxtes de tota mèna en revistas (Païs Gascons Per Noste, Reclams, Gai Saber, autes...) e per mantun Concors d'expression gascona, actor deths « Amis d'Aulus et de la vallée du Garbet », embauchat en dus filmes, « l'Orsalhèr » e « la Vallée des Montreurs d'Ours » en qualitat de petit-filh d'un Orsalhèr. Que i a monde que m'an coneishut militant communiste pueish gauchiste deras annadas 50 a 80, e sindicaliste deths peluts en licèu de Murèt. Que som riche de cinq mainats, autant de petits-mainats, e de dus arrèr-petits-filhs. Que contunhi de participar aths « Amis d'Aulus, e a Radio-Païs on è fèt pielas d'emissions desempueish 1993, uei « Navèras camadas » on parlam de tot en gascon. Qu'è responut ara invitacion deth « DIARI », on è volut èster « d'Escart e de Talvèra » coma som tostems estat, militant mes en ensajant de no pas pèrder era capacitat de reflexion, enraïgat e dubèrt, en particulièr en presentant escrivans un chic desbrembats o costats mau coneishuts d'aquestis. « Gavatch » que 'm volè aperar quan escrivè, cada setmana annadas e annadas, ena « Nouvelle République de Tarbes », Gavatch qu'ei un qu'ei d'aci e non ei tot a fèt , Coseranés en Bigòrra, gascon cap e tot mes qu'aima a parlar de Mistral, de Bodon, o Delpastre coma de Camelat, qu'aima eth francés e d'autas lengas, d'escart e de talvèra se voletz. Maishant cantaire, qu'è escotat tots eths cantaires, eths dera Hestejada de Bigòrra, e de plan de coralas, e en eths melhors Marti eth prumèr, Nadau, et tots eths qu'an seguit, d'Eric Fraj a Marilis Orionaa. Mes que m'agrada d'entener "le Chant des cerises", Montand, Brel, Brassens, e tutti quanti, e uei de mes en mes eths grans dera "musica classica", Mozart, Bach, Verdi, tot Intermezzo ara TV... qu'avetz endeviat ! Pr'aquò, quin plaser d'entener un arrèr-petit-filh attacar dab un auboès deth Coserans o un filh dar-se'n dab Nadau ! Miquèu Pujòl

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.