Seleccionar una pagina

Rescontre

0 |

Peir Lavit

Peir Lavit

Es a se demandar cossí vuèi le teatre, que de mès en occitan, pòsca arribar a se fèr una plaça, tant menudeta siaga, demest les lésers e passatempses pletorics e envaïdors que coneguèm. Vaquí coma exemple l'aventura de la còla de teatre de l'IEO d'Arièja.

Qu’ès infografista independent dempuish 2011, perqué aver causit l’art grafic com mejan d’expression ?

Curiosament, la mia passion entà las arts graficas qu’arriba en grana partida de la musica. Quan èri dròlle dejà, que’m hasè gòi de passar temps a espiar las pochetas de disques de ròck deu mié pair : Led Zeppelin, Rolling Stones, Alice Cooper… Que continuè a l’adolescéncia. Que trobavi apassionant de véger quin podèvan estar ligats la musica, los tèxtes e los visuaus d’un grop. Quin tradusir per l’imatge ua òbra sonòra tà crear un univèrs coerent.

Mes tard, en organizant concèrts de punk ròck a Pau, que’m trobèi a hèr-ne las aficas. De hiu en cordura, quauques grops que’m demandèn de tribalhar sus pochetas de disques, camisetas o aficas de concèrts. Qu’ei atau de qui comencèi. Coma èra un univèrs qui m’agradava desempuish plan longtemps, qu’ei tot naturaument que continuèi dens aquera dralha.

Qu’arretrobam plan sovent un estile de qui poderem aperar vintage, quins son los metòdes de tribalh de qui emplegas entà concéber ua pèça grafica ?

Non i a pas d’arrègla preestablida. Qu’ei ua mesclanha de tecnicas qui parteishen deth dessenh sus papèr dab un feutre negre dinc au pegatge e a la modificacion de gravaduras ancianas. La sola constanta qu’ei la colorizacion numerica. Qu’ei tostemps trobat confortable de poder cambiar, ajustar las mias paletas de color, çò de qui ei subertot necessari quan tribalhi entà un client entà’m poder adaptar. L’ordenador que permet aquesta soplessa, contràriament au papèr qui a un aspècte mes definitiu, qui dèisha mens de plaça a l’error. Ara, qu’ei hami de poder prepausar pèças vertadèrament colorizadas a la man, que serà doncas l’evolucion seguenta deu mié tribalh.

E las toas influenças ? e son sonque graficas ?

Qu’ei un hèish d’influéncias e qu’ei drin complicat tà jo de las ierarquizar e de díser çò qui orienta mes lo mié tribalh. Ua causa qu’ei segura : que soi ahuecat d’Istòria, e qu’ei d’aquí que tiri lo mié gost per los imatges ancians, las gravaduras. Qu’ei dilhèu aquera imatgeria de qui balha ua cèrta unitat au mié tribalh. D’un punt de vista purament visuau, que m’agradan causas hèras diferentas e de totas las epòcas, mes qu’ei totun ua cèrta admiracion peu tribalh d’artistas coma Max Ernst, Gustave Doré, Alfons Mucha o Gustav Klimt. En França e dens los miés contemporanèus, que soi un incondicionau de Jean-Luc Navette, Førtifem, Stéphane Casier e plan d’autes enqüèra. Lo monde de l’illustracion ací qu’ei hèra ric e inspirant.

Plan segur, coma ac disèvi, la musica qu’a un ligam hèra hòrt dab çò qui hèi. La banda son deu mié tribalh qu’ei principaument constituida de punk ròck e de metau. Lors univèrs visuaus que m’an tanben tostemps plan inspirat. Qu’ei avut l’escadença de tribalhar dab los grops qu’escotavi quan èri mes joen, coma Uncommonmenfrommars, Guerilla Poubelle o Charly Fiasco, qui son tostemps grops qui m’agradan hèra.

E la cultura occitana hens tot aquò ? Quina plaça e dèishas a la cultura nosta enas toas creacions ?

Suus miés tribalhs personaus, que i a de segur ua part de cultura occitana. Quan comencèi en 2011, las mias prumèras creacions qu’èran sovent bastidas a l’entorn d’ua frasa o d’un mot en occitan. Qu’ei progressivament deishat càger lo tèxte entà l’imatge sonque, mes l’occitan qu’ei tostemps demorat. Que sia entà nomar las mias mostras (SauneiBroishami) o dens la tematica de las mias creacions. La mostra Broishami qu’èra d’aulhors estada bastida a l’entorn d’ua seria qui avèva per tematica los contes e las legendas de Gasconha. En tornar leguir Joan-Francés Bladèr, que decidèi d’illustrar legendas constituentas de l’identitat nosta, coma lo Becut, la Sèrp d’Isavit o lo Sopar deus morts. Quan tribalhi, ne’m demandi pas forçadament quin poderei valorizar la cultura occitana. Que’m sembla qu’ei naturaument ua grana part de jo.

En 2001, qu’as jogat au pres de Jean Yanne, Vincent Cassel e Samuel Le Bihan hens lo filme Le Pacte des loups. Quin sovier e guardas d’aquera experiéncia atipica ? E t’agradaré de tornar passar davant la camerà ?

Que’n gardi los soviers d’un dròlle de 13 ans qui s’arretròba un drin per azard dens un projècte qui’u despassa. Qu’ei estat ua experiéncia genhèca a víver quitament s’èra de còps dificile de compréner tot çò qui’s passava suu platèu a l’entorn de jo. Totun, que’n sauvi lo gòi d’aver avut un petit tèxte a díser en occitan dens ua suber-produccion a mes de 5 milions d’entradas. E puish qu’ei amusant de véger que, mes de 15 ans mes tard, que i a tostemps monde entà’m parlar d’aquerò !

N’ei pas jàmes assajat d’arrenovelar l’experiéncia, que’m sufeish atau. Mes bon, perqué pas i tornar un dia !

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Silvan Carrère

Silvan qu'ei un bigordan qui hè hèra de causas : jornalista, programator musicau, collectaire, que canta tanben dens lo grop Papà Gahús. Apassionat de musica, que demòra tostemps un vertadèr punk dens l'anma.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.