Seleccionar una pagina

Tòca-Maneta

0 |

Quand l’istòria rencontra lo vidèojòc : episòdi 2

Episòdi 2 : Jogar amb l’Istòria

Aprèp una debuta un pauc complicada… qué ? Quala debuta ? Pichons amics vos remandi amb plaser a ma cronica precedenta, episòdi 1 d’aquela seria dedicada a l’Istòria dins lo vidèojòc, que, foguèssetz abonats, seriatz pas passats a costat ! Non, es pas un messatge subliminal, es juste per dire de qué servís que Lo Diari se descarcasse ?

Alavetz aprèp aquela èrsa de çò que sonam de còps de serious games, es a dire de jòcs ont lo jòc passa un pauc al segond plan darrièr l’aspècte educatiu o lo prepaus pedagogic, la fin de las annadas 90 foguèt marcada per l’exacte opausat, o al mens per tota una tropelada de jòcs qu’èran de jòcs vertadièrs, pregonds, a s’i pèrdre e l’i passar d’oras, ont l’Istòria veniá lo veïcul e pas pus lo subjècte, quite a ne daissar de costat la veracitat istorica.

Lo representant lo mai conegut d’aquel periòd es segurament Age of Empires, qu’èra fin finala pro respectuós de l’Istòria ; manca que coma èra un jòc d’estrategia ont caliá prene una civilizacion per la far evoluir e assegurar sa dominacion, èra frequent d’i veire de guèrras entre de monde que, en realitat, s’èran pas jamai rencontrats e o aurián pas pogut far. Mas çò que mostrava, amb los mejans tecnics de l’epòca, èra ja istoricament interessant, dins l’arquitectura a l’Atge Mejan, dins los rapòrts de populacions, la gestion… Per contra, aquò se pagava costat scenari, dins de campanhas amb d’eròis arquetipals. Me sovèni per exemple d’una Joana d’Arc que se seriá poscuda integrar sens problèma en pagina 4 del roman nacional francés.

Es dins los jòcs d’estrategia post Age of Empires que l’Istòria s’es finalament espandida, a la debuta de las annadas 2000, ja amb de seguidas (lo 2, lo mai conegut, de mòda medievala, puèi lo 3, mai centrat sus l’atge dels conquistadores e la revolucion americana), mas subretot amb de jòcs de « granda estrategia », es a dire de jòcs ont gerissètz pas una unitat mas de païses e de civilizacions, sus un terrenh qu’es lo monde entièr, un pauc coma un Risk… en mai ludic. Aital Europa Universalis, Anno, Civilization, Cossacks, Crusader Kings permetèron de far de guèrras entre Napoleon e Ramsès II, de maridar Juli Cesar a Catarina de Medicis o encara de dirigir una Occitània independenta, monarquia republicana e multiculturala, bailejada per Pèire 2 d’Aragon, content de sa victòria a Murèth. Òm vei l’eslonhament amb l’Istòria oficiala, mas sèm dins de jòcs que vos donan totas las cartas porgidas per l’Istòria per fin que las rebatètz al vòstre agrat.

E en defòra de l’estrategia ? Ne cal parlar, doncas ne parlarai, amai foguèsse pas çò qu’aimi lo mai : Call of Duty. Coneissètz segurament, e se coneissètz pas, demandatz a vòstre pichon cosin. Una de las serias las mai vendudas al monde que vos bota dins la pèl d’un soldat, en general pendent la segonda guèrra mondiala, un teatre batut e rebatut dins los vidèojòcs entre los davancièrs de Call of’ e sos successors e clònes. Lo problèma principal amb aquela mena de jòcs es qu’oblidan sovent e volontàriament las sornuras de l’Istòria, se fan maniqueans, patriotics, van a l’essencial (tirar sus de nazis). Manca a èsser obèrtament parodic, coma Wolfenstein (que vos prepausa d’anar tuar Hitler tot solet o de viure coma se l’Axe aviá ganhat en 45), son pauques los jòcs que fan mòstra de finesa o de distància sus aquel periòd.

Urosament, aquò fa dètz ans, una espelida venguèt marcar simbolicament un novèl periòd que cor encara uèi : aquel del Diari !

Non, esperatz, pensavi mai a Assassin’s Creed, que, se lo primièr foguèt confidencial e retrospectivament rigid, pausèt las basas d’una relacion qu’anava venir estrecha entre Istòria e vidèojòc. Son principi de basa scenaristica, una invencion que permet de tornar viure d’elements de la vida d’un aujòl en passant per la memòria genetica (es pas brica scientific, mas rai), coma s’èrem dins un vidèojòc (e i sèm) dobriguèt la pòrta a un fum d’experimentacions ludicas, en mai de la dobrir a l’Istòria e son cortègi florit !

Mas d’aquò ne parlarem lo còp que ven…

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Tristan Gahús

Tristan Gahús es l'escais, coma aquò se fa dins aquel mitan, de qualqu'un qu'aima plan los videojòcs e qu'es prèste a partatjar sa passion en occitan. Autor de detzenas de cronicas, de còps radiofonicas, sus las sortidas recentas, chafradas Tòca-Maneta, tòrna sul Diari amb una novèla formula, mai larga e mai "trans-mèdia", coma se ditz en occitan blos !

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.