Seleccionar una pagina

De l'estèir estant

0 |

Premèira minuta

Premèira minuta

Es a se demandar cossí vuèi le teatre, que de mès en occitan, pòsca arribar a se fèr una plaça, tant menudeta siaga, demest les lésers e passatempses pletorics e envaïdors que coneguèm. Vaquí coma exemple l'aventura de la còla de teatre de l'IEO d'Arièja.

Los Tolon son aquí quage au mèsma temps. L’arbitre n’a pas augut lo quite leser de shiular. Arriba esbafat puei espèra. Briga de ponh dau reglament ne prevei lo cas. Son aquí los dus packs. Los pilars, de dreit e de gaucha dau miralh, man apojada sus l’espaula. Los talons en flexion. Los dus flankers, dirén de las ròdas saus costats d’un batèu dau Mississipí. Los dus, dus flankers, los roges e negres mei los blus e blancs.

En de ‘queth moment precís, aqueths dus packs concentran non solament 900 quilòs mès los etòs collectius de Bègla mei de Tolon. Los Bègla semblan estar que son tiròlas de Garona. Los damèirs blus e blancs, aquò son las secarias de moluia de l’estèir de Francs, entà capvath Calixte-Camèla, alahòra.

Devath lurs crampons florissen rafles, en paquets, a pachòcs ! De las sentesons daus Capús mei de Sent-Miqu’ los nimban de glòria. An l’accent portugués e comorian, coma a Belcièr. Los pins surfaires de Biscà mei de La Canau cantan dens lo vent de Baiona. Au hons de lurs uelhs, lampèjan los veires dau Bonhat, alà, dens l’estanquet long daus de-seirs d’ivèrn que senten la humada de las fachas de monacas. Tolon carrèja lo Faron, carrèja la Mediterranèa qu’es la mar daus Òmes, la mair daus Òmes. A l’avant de lur pack lusís lo falòt verd d’un batèu que remonta de la Pelosa estant, de Tunís o de Cartagèna avant. An de las umanitats grecòromanas, daus calelhs d’òli de Canaan, daus papirus de Tebaïda. Lur temp pulsa coma una òli dau molin de Partegau. L’arbitre rauja de paur. Aquò’s tròp de grandor, tròp de sang, tròp de pes de culturas, de cultura d’ara enlà fèita una e una sola de l’un a l’aute bot de sas 550 bòrnas. Tolon es a las Quinconças, Bègla es a la Santa Bauma, qu’impòrta ? Se’n foten. Nos àimam, nos vam patacar.

Esqu’i a de l’Occitania dens l’aire. Los Beglés son daus manganas, los bus a menhat daus bitons que sòrten de Paludata e dau Daurat. Menaçan, trucan, pègan lo temp. « Jogaràs pas lo match tornar » ce-lançan au capitaine tolonés. Los Provençaus s’i entenden en chacha, egau. Un Beglés es a tèrra e se fèi sonhar. Un Tolonés arriba, rebutís lo sonhaire apuei l’acaba sau sòu. Mès los Beglés an sonat las manas de cent-mila recardèiras de Pòrta-Nèva. Aquí que son, peish en dits. Mèste Verdièr marcha a lur cap. Tolon vai bàter los tambors plombants de guèrra de Provença. Occitania s’espaurís, es bèra. Comà poirés tu autament dire t’aimi, tu, mon puble descarat ? Comà pòdi-jo fónder ton sang dens lo men coma dau moment que los packs auràn fusionat, los capilaris, venas e venòtas se nosaràn d’un braç a l’aute, e la bèstia pantacharà d’una vida pròpia ? N’i aurà qu’una Garona, puei arrosarà lo mont Faron. N’i aurà qu’una mar, puei aquestes setzes aquí son bien dens lo cas de prendre d’assaut Gibraltar.

La ganacha a Moscato desjà crebèt l’ecran. L’Indian, Louvet, es crane coma una medalha, totara, quora plantèt son regard dens la lisa de Garona. Lo public tolonés a bona la voatz, canta « enculats de blus ! ». Dens l’immense colisèu latin, pòrta Champ lo pèu rebiglat de glòria, guinha, mira, provòca. Son punh encara es dens l’estuch. Pas per pausa.

Totara, pendent l’escaufament, son passats shens vergonha, portant a dotze o vint daus immenses drapèths, de las ensenhas desplegadas au muguet, tau daus tifos italians. Hasèvan la canilha a barrei los avants beglés, ‘queths suportaires tolonés, e ‘quòra coma quand es fèsta au mas d’Escanin.

Sus la tòca, lo regard blu lagon dau Daní Herrero a donat sa benediccion d’un clinhet aus sons. Esqu’i aurà rudoyance apuei pets e trucs e plagas e bronhas.

Ueitau de finala anar, RC Tolon – CA Bègla-Bordèu-Gironda a Maiòl, 28 d’abriu 1991. Una de las partidas las mei violentas e miticas de l’istòria dau rugbí d’òc. Un drama en dus actas e mila tablèus. Sèt avisadas. L’arbitre quitèt l’arbitratge d’abòrd après lo match, coma l’alèir beglés Max Boucher arrèstèt, per tant qu’ad eth, lo rugbí.

Mès au jorn d’adara, los dus packs son en plaça per la ceremonia, en posicion per l’exercici dau culte, e l’arbitre sap ben de verai pas qué far. Un gèst reganhat d’un Beglés. Lo pet de shiulèt esquiça Maiòl. Penalitat per Tolon. Se relevan los packs. Tederic Ruet – deman jogarà a Bègla – la passa. Tres a zero. Se’n foten. La mei crana mesclanhassa dau monde, la que ne serà pas jamès jogada, es entrada d’abòrd e de tira dens l’Istòria.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

La Galipòta

La Galipòta es una creatura que trèva lo Sud-Oèst de França... Aquela sembla aver causit Bordèu coma punt d'ancoratge, e s'interessar a un fais de causas : espòrt, literatura, vièlhs escrichs e archius, folclòr e mitologias...

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.