Seleccionar una pagina

Issa !

0 |

Pierre-Louis Gag, una vida de teatre en nissart

Fondat en lo 1936, annada de naissença de Pierre-Louis, lo teatre nissart de Francis Gag (TNFG) es una vera institucion nissarda. Francis Gag, es totjorn ancuei un autor major de la leteratura nissarda coma occitana en general (La pinhata d’aur, Lo vin dei padres…). Gauch au sieu juec d’actor, a la sieu pluma e a la sieu implicacion en lo Felibritge, lo teatre de Gag emplisse li salas à Nissa, en la Contea e en tota l’Occitania, dei annadas 30 fins ai annadas 70. Ma li annadas 80 semblon mai complicadi : la baissa dau nombre de locutors, lo dechès de Francis en lo 1988 e bessai finda un interès mens gran per lo teatre en general aurion poscut marcar la fin de la chorma. Pura, Pierre-Louis, l’enfant de Francis, qu’avia repilhat la direcion de la tropa en lo 1983, arecampet toi lu sòcis après la mòrt dau fondator per decidir de cen que seria fach lo futur. L’ai poscut questionar sus d’aqueu sujet.

Pierre-Louis Gag : “Que fèm ? S’arestam o continuam ?” avem dich toi ensèms. Lo premier biais de faire èra de repilhar tot lo repertòri e veire li reacions dau público. Cen qu’ai vorgut, es implicar lo monde. Volii pas repilhar toi lu ròtles de mon paire alora cadun dei sòcis de la chorma a trampinat per contunhar l’aventura. Quora mon paire èra sus la sieu fin de vida, lo monde lo venia veire eu. Lo siéu public pichin a pichin es vengut de pus pauc en pus pauc. Lo meriti es d’aver chanjat de sistema. En plaça de venir veire quauqu’un, li gents son vengudi veire una tropa.

Coma es venguda l’idea dei creacions ?

La decision es estada dificila da pilhar ma contunhessiam da jugar lo nòstre repertòri clàssico, la sala auria conoissut mai ben lo tèxto que lu actors. Ai un pauc endralhat li creacions embé Lu bessons, qu’èra pusleu una revirada dei Menechmes, una peça inspirada da Plaute, escricha da Bertomieu Taladoire e jugada à Nissa embé d’ancians de la tropa. Sobretot, avèm augut la chança d’aver d’autors que son venguts à nautres.

Lu lectors dau Diari sabon que pòdi pas m’empedir de parlar de Janluc Sauvaigo, e justament, es lo premier autor à repilhar li creacions per la tropa.

Just. Sauvaigo avia doi estelas en la testa, GenariLouis Genari (1871-1952), autor e compausitor nissart e mon paire. Sus lo còup que mon paire a despareissut, m’a escrich. Avion totplen travalhat toi doi ensèms, per d’emissions, de registraments… E m’a dich “Ai una peça, se la vòs, la ti doni”. E doncas, en lo 99 avèm montat L’aur d’en Mascoïnat, adaptacion de Volpone de Ben Jonson, embé Sauvaigo en lo ròtle principal de l’usurier Corpatàs.

E Jean-Luc ?

Segur, Jean-Luc, lo mieu enfant, a començat a escrieure en lo 2001, L’oste de li Damas, una adaptacion de Feydeau e a encadenat embé una trilogia. Li a pilhat l’envueia de mostrar la vida d’una familha sus 3 ò 4 generacions. M’en avisi de la repeticion generala, aviavam la fifa de si pilhar un bòc perqué donava ren ma quora avèm començat a jugar, magia dau teatre, es estat un ver succès. Despí, a escrich dètz peças, fins à Falabrac a la Victorina en lo 2019.

Fin finala lu autors èron ja en la tropa : Laurent Terese, Hervé Barelli… Coma si son decidats à escrieure ?

Laurent Terese, es totjorn estat en la chorma : actor, balarin au grop folkloric Nice La Belle… Un jorn es vengut mi veire e m’a dich “Ai una peça en lo tirador, se vòs, la metèm en scena”. Es com’aquò qu’es naissuda Una demanda en matrimoni, una peça inspirada de Tchekov e qu’a permés au TNFG d’anar jugar en Repùblica Komi, en Russia. Despí, a escrich 3 autri peças : Chicolata e virtut (2011), L’escaramocha (2012) e Lo relori (2017). Per Barelli, sus lo còup que mon paire es mòrt, lo sieu anat veire. Avii sentit lo sieu amor per la lenga e lo teatre. Li ai dich “Ti doni la mesa en scena dei PadresEs com’aquò que lu sòcis de la chorma sònon la peça Lo vin dei padres.” perqué la volii remontar. L’a pilhat sus lo seri. M’a dich qu’era pas segur d’aver li qualitats per aquò faire. Es lo premier sòci dau TNFG a faire la messa en scena sensa aver minga ròtle sus scena. A pilhat aquò coma una marca de confiança, e en lo 2010 a escrich la sieu premiera òbra dramàtica embé !  que trata de l’anexion de Nissa à la França, pi Dont van beure li bestias en lo 2013, Cronicas d’en ribas de mar en lo 2015 e Monsur Giordano, la sieu darniera producion serà creada au mes de decembre d’aquest’an.

Teatre popular va ben, ma parlem de chifras.

Au mitan dei annadas 80 n’es arribat de jugar davant 10 personas. Nautres, darrier lo rideu eraviam a si demandar “Juguem ò li remborsem ?”, eraviam esquasi mai numerós sus scena qu’en la sala. Pi li creacions, li nòvi mesas en scena dei “classics” an fach tornar lo monde au teatre. Ahura, avèm doi espetacles cad’an, au printemps dont fèm un desenau de rapresentacions (tradicionalament una creacion) per 1 500 à 2 000 espectators e per Calenas, dont fèm generalament 5 rapresentacions (soventi-fes un classic), per esquasi 900 espectators. En mai d’aquò durbèm cada còup una repeticion generala ai escolans/estudiants de nissart, en partenariat embé l’Educacion nacionala, per una serada batejada lu “NAT”, lu Nissart Au Teatre, dont arecampam tra 100 e 200 joves. Avèm pas à si vergonhar, siam la chorma de teatre a Nissa que juega davant lo mai de monde (quau que sigue la lenga), avèm augut lo bònur que cada creacion sigue una reüssida. E ancuei, Marie, la mieu felena, qu’a tanben escrich en lo 2018 Francis Gag, sempre, es a estirassar una manada de joves per de nòvi creacions e mesas en scena.

E lo post-covid ?

Avèm remontat lu Padres per Calenas e avèm augut esquasi 700 personas, eraviam segurs de ren. Toti li chormas si lanhavon de jugar davant de sala vuèii, lo pùblico avia paur de tornar en lu luecs barrats. Au mes de mai, avèm meme despassat lu 900 embé Nice and bella, una peça jugada basta embé li fremas de la chorma.

Vi donèm doncas l’apontament au mes de decembre per la 22ema creacion dau TNFG en 25 ans !

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Geremìa Marçais

Geremìa Marçais es magistre bilingue à Nissa. Paire de tres enfants, jugaire de morra, de pilo e actor au teatre Nissart de Francis Gag, es finda un afogat de l'OGC Nissa.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.