Seleccionar una pagina

Critica literària

0 |

Passions roergassas

S’avètz mancat l’Estivada de Rodés aqueste estiu, avètz tanben del còp mancat LA sortida literària de l’estiu. Lo libre que caliá absoludament aver perça lo coneissiatz pas e que tot lo monde vos disiá “Aita, es sortit lo Libre del Causse, l’an reeditat!”. E vautres de respondre “ah òc?” per crenta de demandar de que diantre podiá èstre aquel afar. Aquí doncas de que ratrapar la causa. Perque coma lo libre èra polit, l’ai crompat e l’ai legit. Es una polida edicion coma las sap plan faire Vent Terral, doncas l’auretz plan en man. Disi tanben “plan en man” perque pren plan sa plaça a taula : 400 paginas de saga caucinòla que vos fan passejar demest las tres generacions d’una familha. Devi avoar aquí quicòm mai : crompèri lo Libre del Causse amb l’amira de ne far la presenta cronica. Error! Es coma d’estudiar un libre en classa : ne perd tot son chuc. Per plan saborar lo Libre, imaginatz doncas que sètz l’estiu, suls platèus de Severac. Las bòrdas i son bèlas e la vida sembla aisida. Sustot que sèm al mièg d’una familha qu’a de que. Emplega regularament un fais de sasonièrs per far viure las tèrras e tot aquò sabronda de vida. Mas la proprietat es bailejada per la Segalina, un polit nom per una femna tròp ambiciosa que vòl far de la Madama, ela la paisana. I se cal pas enganar : darrièr la beutat del paisatge, i a la vida dura dels paisans « La sentor poderosa del tropèl : fems e lana surja, cantic de santat, de vida acarnassida dins aquel país magre ont lo bestial gròs se pòt pas arribar ».

« Lo Causse, aquò’s un curvèl », çò-ditz l’autor Pau Gairaud a prepaus de l’aiga. De vertat, lo causse, aquò’s un laberint ont s’i pòt perdre fins a crebar de set, s’estirar, passar pels replecs esconduts e viatjar d’una epòca l’autra, de 1909 fins a 1968, amb totes los cambiaments que venguèron e las doas guèrras. Son tres generacions qu’i passan, amb cadunas sas ambicions. Tant pièg s’aquel libre nos tira pas l’idèa estereotipada que los roergasses son de sarra-piastras, tant pièg se de temps en temps nos ven la melancolia del biais paisan d’un còp èra. Avèm pas de petròli per destimborlar una familha, fasèm çò que podèm ! Perque darrièr totes aqueles mots a còps contemplatius que se daissan rajar, i se pausa la question de la transmission de la tèrra. Cadun espera tirar de la tèrra quicòm de diferent segon las generacions. La Segalina, ensaja de s’enauçar cap a una autra classa sociala, Palfèrre, lo seu filh espatlut ensaja de la far viure a la fòrça de sos braces e de sa volontat, puèi los enfants fatalament vòlon balhar a la tèrra mai de rendament dins mens de susor mas amb d’investiments.

Sentissèm plan lo partit que pren l’autor per ensajar de nos retipar una societat paisana qu’a desaparegut. Aprenèm per exemple que « Los Rebeiròls pòrtan pas la blòda longa negra o blua d’emper aicí. Los Reibeiròls sailan la blòda corta que davala pas pus bas que lo cuol de las bragas (aquò dison per poire córre per las vinhas sans quitar o sans escossar las blòdas) ». O fa cranament, coma un bon palm de la literatura occitana contemporanèa. Parla de la confrontacion que se passa a cada còp qu’un quicòm de novèl ven cambiar los biaisses de far de la bòrda : « L’estieu passat, de jornalièrs, la nuèch, anèron plantar pels prats ont duviá passar una dalhusa, qualque bocins d’aram qu’espichavan del sòl pas que de uèch a dètz centimèstre e, quand la mecanica passava, se bercava las dents ».

Tot aquò perque lo paisan qu’a de tèrra es orgulhós. O cal plan dire, se sentís un dret, una superioritat benlèu suls autres que fa viure. Un sentiment avoat e polidament dit dins una fraseta « Del moment que mesprese tala classa de la societat, o tala còla, me crese mai qu’ela. E sai que vale mens ».

Lo Libre del Causse

Pau Gairaud

lo Libre del Causse

edicions Vent Terral, 2016 – Reedicion del « Primièr Libre del Causse » de 1968 e del « Segond libre del Causse » de 1970.

19€

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Cecila Chapduelh

"Ai res a dire ’Quilhs mots catan res N-um l-i vei la fuelha per darrier E si son ’quí, son venguts per asard Per asard de ’quelas pensadas nivolosas Sens color, sens gost, inconsistentas Inconsistentas, demoratz ! Setz de ieu, seretz de mon lengatge. Ai res a dire E ben zo vau dire."

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.