Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "Felibritge"

Lydie Wilson, esposa Ricard (1850-1880)

Nascuda a París en 1850, amb d’originas escocesas pel sieu paire comerçant, flamencas per la siá maire, passèt una annada dins un pensionat anglés – çò que ne farà mai tard una traductritz de tria (Robert Burns, Percy Shelley). Foguèt mai que mai ensenhada dins un fogal portat sus las arts, totas las arts poiriam dire, particularament la pintura e la musica.

Ne legir mai

Bonaparte-Wyse (1826-1892)

William-Charles Bonaparte-Wyse nasquèt dins la vila portuària de Waterford en Irlanda lo 20 de febrièr de 1826 e defuntèt a Canas lo 3 de decembre de 1892. S’aparenta per son paire, Sir Thomas Wyse, ambaissador del Reialme Unit en Grècia […]

Ne legir mai

Baroncelli-Javon dich « lou Marquès » (1869-1943)

Director, amb Mistral, del jornal L’Aiòli de 1891 a 1899, majoral del Felibritge en 1905, fondator e mèstre d’òbra de la Nacioun Gardiano a la començança del sègle XX, Folco de Baroncelli-Javon dich « lou Marquès » (1869-1943) es nascut a-z-Ais de Provença dins una familha de la bona societat, eissida d’exiliats florentins del temps dels Medicis.

Ne legir mai

Albert Arnavielle (1844, Alès – 1927, Montpelhièr)

Emplegat al PLM (París-Lion-Marselha) puèi jornalista, autor de poesias dins l’Armana cevenòu (1874-75) e l’Armana de Lengadò (1876), Albert Arnavielle venguèt majoral del Felibritge tre 1876 : i aguèt de facto una plaça bèla coma representant de la sensibilitat (ultra)catolica e monarquista ; es un biais de besson drechièr de Louis-Xavier de Ricard, que tenon en comun plan d’idèas… decentralizatritz.

Ne legir mai

Marcelle Drutel, l’Aubanelenco (1897-1985)

Marcelle Drutel, nascuda a Marselha (1897) e defuntada a Tolon (1985), se prenguèt per nom de pluma l’Aubanelenco, en omenatge a Teodòr Aubanèu, que partejava amb ela un cèrt gost per una poesia carnala, quitament se totes dos se disián catolics fervoroses.

Ne legir mai

EMMANUEL DELBOUSQUET (1874-1909)

Nascut a Sòs (Òlt e Garona) lo 27 d’abril de 1874, defuntat a Sòs lo 19 de mai de 1909. Aquel filh d’Albret coneguèt una enfança e una joventut mondina (son paire èra perceptor e demorava carrièra Reiala, al pè de Sant Sarnin), mas totjorn tornèt en tèrra gascona.

Ne legir mai

L’Avenir illustré : la BD occitana a la una !

Quand pensam a « benda dessenhada », imaginam lo mai sovent ‘na pagina, sonada « plancha », compausada de quauquas casas de dessenhs dins las qualas se pòt trapar dau texte, emb lo mai sovent ‘na dimension comica. Mas si zo prenem au sens large, l’emplec d’un imatge o dessenh au quau ven s’apondre un texte se podriá considerar coma ‘na benda dessenhada, o au mens s’i comparar… Anatz viste compréner perqué vos presente los afars entau.

Ne legir mai

JOSEPH SALVAT o L’OCCITANISME DINS LA GLÈISA (1889-1972)

Josèp Salvat nasquèt a Rivèlh (dins lo pèmont dels Pirenèus audencs) lo 8 de novembre de 1889, moriguèt lo 29 de decembre de 1972 a Surban (Arièja). La siá familha fa partida de la pichòta paisanariá catolica : s’i « balha » de bon grat un o mai d’un enfant a la Glèisa ; aquò serà lo cas per Josèp e son fraire l’ainat, Pèire.

Ne legir mai

Lo tornar deu tesaur gascon – Ua aventura editoriau

Un Tesaur deu Felibritge que’n pòt escóner un aute ! Lo purmèr, lo d’un Frederic Mistral pas enqüèra nobelizat, que vadó en 1886. Centrat suu provençau, que’s volèva totun lo diccionari generau deus parlars d’òc, e que demòra dilhèu enqüèra uei lo dia la hont lexicografica màger entad aquò har.

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Anóncia

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

Los darrièrs clips

Cargament...