Seleccionar una pagina

Pesadas

0 |

Molière e Occitània

Ramon Ginolhac legiguèt amb atencion Lo Diari n°69 dedicat a Molière e al teatre e volguèt far qualques recercas per portar de precisions sus las tretze annadas passadas pel comedian e meteire en scèna en Occitània. Nos mandèt la frucha de sa recerca e la publicam uèi amb un bèl plaser.

Demest sas darrièras publicacions, Claudi Alranq a balhat Au sud de MolièreClaude Alranq, Au sud de Molière, roman, éditions Domens, Pézenas, decembre de 2021. e a porgit dos articles fòrça documentats dins la Revue du Tarn de decembre de 2021. Plan abans, d’autres an balhat d’entresenhas, notadament Edric Caldicott, dins la Revue du Tarn el tanben, en 1979-1980 e puèi dins d’autras revistas o libres. Aquí un resumit de çò qu’ai trobat.

Segon Claudi Alranq, lo jove Jean-Baptiste Poquelin que remplaçava lo paire, acompanhèt lo rei Loís XIII sul front de la guèrra d’Espanha en 1642. Al retorn, lo rei passèt per Tarascon ont lo Joan-Baptista rescontrèt Madeleine Béjart venguda jogar davant lo rei amb la tropa de Dufresne. Èra son primièr contacte amb Occitània.

Après l’escac de L’Illustre Théâtre, la tropa venguèt en Guiana rejónher la de Dufresne ; joguèron a Bordèu, Agen… e tanben fòra Aquitània. Lor protector èra lo duc d’Epernon. Progressivament, Molière aprenguèt lo mestièr de director de tropa.
En 1645, Gaston d’Orléans, cabdèt de Loís XIII, foguèt nommat governador de Lengadòc mas i venguèt pas jamai. Èra representat per tres luòctenents : d’Aubijoux, senhor de Castèlnòu de Lèvis (Albigés) e de Graulhet pel Lengadòc Naut, de Bioules senhor de Gaix (entre Castras e Masamet) pel Lengadòc Bas e de Roure de Vivarés per la partida orientala de la província. Aquestes òmes coma Gaston d’Orléans e Modène, lo paire d’Armande Béjart, èran de libertinsAl sègle XVII, los libertins tenián per la libertat de mòrs mas tanben per l’independéncia fàcia la religion catolica. D’unes se disián atèus..

En julhet de 1647, per sa dintrada a Tolosa, d’Aubijoux faguèt venir la tropa. A la demanda de d’Aubijoux, Molière joguèt tanben a Albi lo 27 de julhet de 1647. Puèi la tropa anguèt a Carcassona jogar en 1648 per la dobertura dels Estats de Lengadòc amb d’Aubijoux. Lo president dels Estats èra un evesque, sovent l’arquevesque de Narbona mas lo luòctenent del governador èra present per la dobertura. Aital d’Aubijoux venguèt lo principal protector de la tropa de Molière ; d’Epernon, fòrça asirat per la populacion en causa de son comportament repressiu, foguèt demés de sa responsabilitat en Guiana. Las representacions davant los Estats, que duravan de meses, èran pagadas per la província de Lengadòc.

En 1649, la tropa de Molière jòguèt a Tolosa ont de Roure assegurava la dintrada dels Estats. Puèi jòguèt a Montpelhièr.
A la fin de 1649, arribèt a Pesenàs per la dobertura dels Estats de 1650, inaugurats per de Bioule. Jòguèt tanben a Narbona la meteissa annada. E benlèu a Carcassona en 1651.

Entre las representacions davant los Estats de Lengadòc, la tropa jogava dins de vilas pro alunhadas : Nantas en abrial de 1648, Peitieus en 1649, Agen en 1650. La tropa èra pagada e òm es luènh dels caminaires miserables presentat dins lo film d’Ariane Mnouchkine.

La tropa de Molière tornèt jogar davant los Estats a Pesenàs en 1653. De Bioule, luòctenent de Gaston d’Orléans, daissèt Conti assegurar la dobertura dels EstatsArmand de Bourbon, Prince de Conti (1629–1666), foguèt compromés dins L’Ormée de Bordèu e mandat en residéncia a La Grange des prés còsta Pesenàs. Aqueste ostal li veniá de sa maire ; abans 1632 èra la residéncia de Montmorency que s’èra opausat a Richelie e que foguèt executat al Capitòli de Tolosa... Puèi Conti faguèt jogar la tropa a La Grange des Prés e li assegurèt sa proteccion.

En 1654, Conti anguèt a Montpelhièr amb d’Aubijoux : fèstas e escarbicadas. Molière i joguèt, notadament davant los Estats inaugurats per de Bioule e Conti, e tanben a Lion, Dijon. Tornar a Montpelhièr en 1655, a Pesenàs e Narbona en 1656 e encara a Bordèu. Seriá tanben anat a Avinhon e Grenòble.

Jos l’influéncia de l’evesque d’Alet, Conti se virèt cap als jansenistas e copèt totalament amb lo teatre. Molière joguèt encara davant los Estats, a Besièrs en 1657, session inaugurada per de Bioule. D’Aubijoux moriguèt en 1656, Conti devenguèt luòctenent de Gaston d’Orléans e, sens protector, la tropa quitèt lo Lengadòc. Passèt a Rouen abans d’arribar a París. Lo 18 de novembre de 1659, Molière i joguèt Les précieuses ridicules e la pèça de Guyon Guérin de BouscalDramaturge originari de Reialmont. A compausat en francés una dotzena de tragedias o comedias. A partir de 1659, Molière a balhat trenta representacions de la pèça burlesca Le gouvernement de Sancho Pansa. : Le gouvernement de Sanche Pansa.

Se coneis pas las activitats de la tropa per l’annada 1652. Una ipotèsi : auriá pogut èsser aculhida endacòm dins Albigés pel protector d’Aubijoux e i auriá trabalhat son repertòri.

Es de remarcar los nombroses e longs desplaçaments durant lo periode 1645- 1657. Dins cada luòc ont es passat Molière a pogut recampar d’elements per sas creacions futuras. Seriá necite de modificar lo dich celèbre de Pagnol : « Jean-Baptiste Poquelin naquit à Paris en l’an 1622 mais c’est en Occitanie – Bordeaux, l’Albigeois, Carcassonne, Pézenas, Montpellier, Béziers… – que Molière est né et a grandi. »

La marca mai significativa d’aquelas infuéncias pendent son sejorn en Occitània son las scènas 7 e 8 de l’acte II de la comèdia Monsieur de Pourceaugnac. L’occitan de Lucette es viu, lo vocabulari ric amai se de francismes son presents, benlèu per permetre a un public francés de seguir melhor la pèça.

Per mai d’entresenhas se pòt consultar la contribucion de Patric Sauzet dins l’obratge de Claudi Alranq Molière et les pays d’Oc, paregut en 2005. Tanben, en 2014, al torn de Claudi Assemat, una còla publiquèt en francés e en occitan lo libret Molière l’occitan. Se pòt encara legir sus internèt l’article de Céline Paringaux paregut en 2015 dins Littératures classiques No 87. Caldriá tanben citar las contribucions e publicacions de Bénédicte Louvat… Las relacions entre Molière e Occitània meritarián un estudi mai aprigondit.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Ramon Ginolhac

Professor de matematicas a la retirada. Benevòl a l’IEO de Tarn e al Centre Cultural Occitan d’Albigés. Autor de tres libres sus la crotz occitana, de doas antologias suls escrivans tarneses, de tres libres sus Enric de Rochegude, de conferéncias sus Loïsà Paulin, sus las revòltas popularas.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.