Seleccionar una pagina

Rescontre

0 |

Los calams deu Diu Negre

Los calams deu Diu Negre

Qui son lo·a·s autor·a·s a l’endarrèr de Diu Negre ? Quate d’enter
eths qu’an generosament contribuit ad aqueth numèro en respóner a las nostas questions. Que son Remèsi Bòi – fondator de la platafòrma, Sarah Laurenç Zurawczak, Nicolau Granier e Antòni Viguier.
Qu’i parlam de çò que’us inspira, çò qui neurish lo vam creatiu, shens desbrembar l’enjòc de l’escritura de ficcion en occitan.

Çò qui v’a miat a escríber en occitan ? Çò qui ve’n balhè lo gost, lo vam e l’inspiracion ?

Remesi Bòi — Léger que’m balhè la hami d’escríver. Tots lo·a·s autor·a·s qui’m passan a man : Brun, Lafont, Bodon, Foret, Roqueta, Pecot (taus occitans) e Tolkien, Dick, Lovecraft, Le Guin, Herbert e Sapkowski (entà’us autes). Uei que senteishi lo poder de la ficcion, la soa capacitat a transméter non pas ua morala, mes un messatge. Perqué causir l’occitan quan la màger part deu monde ne compren pas aquesta lenga ? Ua dicotomia de las interessantas, que m’expliqui en bèth estimar estar lejut e non pas consumit.

Antòni Viguier — “La fai bon bastir de las pèiras de son luòc”, coma ditz lo provèrbi briançonés. Aquela frasa pòt ben resumir perqué a voro escriure en occitan. A me penso qu’aquela lenga a besonh d’un bon còp de modernitat, per subreviure. Coma a sabiáu que la lhi aviáu pas ges d’autors occitans qu’escrivián de la dark fantasy e que l’es mon estil favorit, a me siáu donca bitat de vo far mi. Au fons de mi, la m’agradariá mai d’èsser pintre, mangaka o de realizar de films… mas l’escritura m’es non sorament pus accessibla, mas decò me laisha mai de libertat creatritz.

Nicolau Granier — Perqué escriure en occitan ? Quò es logic : quò es la lenga del país. Me sei botat d’escriure perque, coma belcòp de monde, aviá mestier de coijar sus lo papier çò que podiá pas forçadament dire. Quò es un biais coma un autre de far ‘na terapia. Puei aimi legir (e subretot en occitan), adonc quò balha enveja. Quò es totjorn un plaser per ieu de me cloncar dins un autre monde emb de las personas que coneissi pas enquera mas que ‘chabarán per venir mos amics (o pas).

Aquera platafòrma numerica que pòt estar lo parat d’experimentar. Quin e v’apoderatz aqueth supòrt ? Quina libertat e v’i sedusish ? Se lo cas ei, quina limita e’vs trava ?

Sarah Laurenç Zurawczak — Utilizi ja Wattpad e Archive of our own quand vòli escriure en anglés e m’agrada fòrça ! As de comentaris, de vòtes que te permeton de veire de qué agrada lo mai e siás liure de publicar coma vòs… Lei plataformas son interessantas per lo contacte dirècte ambé lei legeires.

N. G. — La platafòrma Diu Negre es un pauc coma ‘na version melhorada d’un fòrum literari. Quò es a dire que los textes son pas perduts dins un modelons de subjectes, jos-subjectes, jos-jos-subjectes… I a nonmàs l’estil literari puei quò es cronologic, per data de publicacion. Mai, quò es benleu un signe que la lenga es a crebar mas, en Occitània, avem belcòp de legeires que son tanben autors ; laidonc quò es plan util per eschamnhar (quitament si sem pas totjorn d’acòrd).

R. B. — Que fondèm lo site Diu Negre entà perméter a tot·a·s lo·a·s autor·a·s (confirmats·das com debutant·a·s) de’s bastir un lectorat dab genres drin deishats per la literatura occitana. Que volerem har shens qu’adaigar genres assetats, que volerem cambiar lo quite biaish de creacion. Rómper la solitud de l’autor·a occitan·a dab un procediment creatiu mei collectiu, fondat sus enterajuda. Aqueth prètzhèit que pertòca tot lo procediment creatiu : de la pensada dinc a la publicacion. Aqueth espaci numeric que ns’ac permet e qu’ac i podem tot har. Nat limit, nada trava. Atau çò qui’m seduseish.

A. V. — La libertat de publiar ses tèxts, dens lo respect de lor contengut, de lor dialèct, de lor grafia, etc. me plai fòrt. Lo fach de poguer presentar lhi autors a lors potencials lectors, per fin de lhi bitar de s’interessar a lors libres, es decò una chausa que m’agrada. Segond mi, la lhi a de limita masqu’aquelas que nos se fixem !

E v’emparatz sus un imaginari occitan tà desvolopar las intrigas de ficcion, las referéncias ?

R. B. — Quan soi a tribalhar fantasia, l’imaginari occitan qu’ei la hont de la quau s’escor la mea pensada. Qu’avem a man ua mestior inespleitada de las bèras e qu’ac avem tot a har. Los contes tradicionaus que son fondacions de las bonas, ne’ns manca pas sonque de partatjar aquesta experiéncia dab ua fòrma mei costumèra deu noste periòde. Quan s’ageish de tribalhar sus la sciéncia-ficcion o d’autas fòrmas d’anticipacion, que’m fondi meilèu sus la sociologia.

N. G. — M’es ‘vis que mon imaginari es mai campanhard qu’occitan. Pensi que lo biais de veire la natura o la mòrt deu èsser lo mesme dins d’autres país que lo Lemosin o l’Occitània. Mai que mai, ai frotjat emb lo filmes d’orror que son sovent americans. Aprep, tot aquò es ligat. Per ieu, lo subrenatural a pas de frontiera. I a nonmàs lo fons culturau e los temps que chamnhan.

A. V. — Mas inspiracions culturalas e mitologicas vènon subretot di monds germanics e eslavs : l’es aquí qu’a tròbo l’inspiracion per dar nom a mes personatges, a mes luòcs, o per l’istòria de fons, etc. De còp, la lhi a pereu la mitologia romana o l’istòria romana. Mes artistas favorits (en musica, en literatura, en pintura, etc) son rarament occitans, donca a pòo dire que mas inspiracions vènon subretot d’Euròpa centrala o orientala, d’Escandinàvia o de Japon.

S. L. Z. — Mon imaginari es sensa limitas ! E de que sariá aquò un imaginari occitan ? Es coma la literatura, cresi pas an una literatura “femenina” o “mascla”, l’imaginacion es sensa definicion, sensa limitas !

Ètz d’accòrd dab l’idea de qui cream tà un lector /auditor/espectactor tipe ? Quan escribetz, quau ei la vòsta comunautat lectora cibla ?

N. G. — D’en prumier, escrivi per las gents que legissen (o qu’aiman) la lenga. Alaidonc quò es desjà un bric limitat. Puei, coma escrivi subretot del fantastic, quò es normal d’aver un lector tipe « fantastic ». Podem pas tot aimar dins la vita. E podem pas agradar a tot lo monde, nimai. Totparier, sei pas un òme barrat e quò es pas impossible qu’eissage d’escriure quauqua ren mai. Ai quitament desjà fach quauquas nhòrlas que an ren de veire emb lo fantastic…

S. L. Z. — Ieu escrivi me pausi pas de questions sus cu rescòntri en fàcia. Es un pauc la lotariá. Mon istòria es coma una botelha a la mar, cu la prendrà ? Es pas quauquarren que vòli decidir.

A. V. — Al escrivo d’en premier per mi, per çò qu’a voro qu’existisse la dark fantasy en occitan, e al escrivo per lo Cairàs e per l’occitan alpenc, per çò qu’a voro laishar aitant d’òbras que possible dens aquel dialèct.

R. B. — La creacion que s’està quauquarren de personau. Vertat en bèth causir d’escríver en un genre e non pas un aute, que hèm dejà ua causida. Que ciblam un lectorat particular, mes n’ei pas ua causida conscienta. Per jo, qu’escrivem purmèr per sii medish, puish, après la publicacion, personas qui an ua sensibilitat haut o baish similara que s’i interessan. Que formam atau ua comunautat, a còps de las susprenentas. Lo lectorat qu’avem qu’ei meilèu la consequéncia e non pas la causa.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Caroline Dufau

Bearnesa expatriada a Tolosa, Carolina Dufau, dicha Carò, es una artista de terren, mai tots-terrens, de la cantèra, art que mestrèja "de com cau", fins a la vidèo al dintre del Collectiu Dètz. Carò canta dins lo grop 100% femenin Cocanha e dins d'autras formacions, e es tanben redactritz al Diari.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.