Lo volontariat de Manon Serres
Aquò me balhèt l’escasença de descobrir lo mitan cultural occitan de Tolosa mai que mai, e de Montpelhièr pel MEDÒC.
Après soi partida en Itàlia per viatjar dins lo sud, en Calàbria. D’italian n’aviái fach un pauc a la fac mas òm pòt dire que vertadièrament l’ai aprés ailà.
Mon volontariat al dintre de l’IEO d’Òlt e de l’associacion La Granja se passèt dins Òlt per una primièra partida. Faguèri d’animacions per desvolopar l’accion de proximitat cap als joves, per far recèrcas per una exposicion sus la facturainstrumentala occitana e una autra sus la toponimia carcinòla. La segonda partida, se passèt a Tolosa al dintre de l’IEO MP per finalizar los projèctes e trabalhar sus l’organizacion del Total Festum.
Coneissiái pas lo mitan associatiu en campanha ; es aquí ont i a lo mai de locutors naturals. E çò que m’agrada dins çò que fan aquelas doas associacions es que s’adreiçan a mantunas personas : a de joves que vòlon aprene la musica o la lenga, que vòlon dançar, o a las escòlas, mas tanben a d’ancians que son pas brica dins l’associatiu, e que tròban lor compte dins las velhadas o dins la musica. A La Granja, i a tanben un talhièr de luteria dubèrt a tot lo monde : aquò èra una granda descobèrta per ieu !
Trabalhar a l’Ostal d’Occitània m’agradèt perque èra un primièr pè dins un luòc associatiu de Tolosa plan important e de segond per que ambe la còla de l’IEO MP, que vira tras que plan, i a plan de causas a aprene.
Après lo volontariat m’agradariá d’aprigondir la pedagogia, totjorn en ligam amb l’occitan. Ai pas de projècte plan definit, solament de dralhas mai o mens claras ! E puèi, de contunhar plan planet la musica amb los amics.