Lo juec de la Morra
Es un juec present despí l’Antiquitat, espandit sus un airal grand e mai sigue mens praticat aüra es totjorn jugat entorn de Mediterranèa. En Occitània es totplen present dins l’espaci de Gavotina, ben visible en la Gavotina de Contea e dins l’ambunés. Mas se pòt trobar autra part tanben. Regularament en la valaa de Tiniá, en Ilònsa gràcias als chats (escaisnom dals ilonsencs) i es un tornèg de Morra que rechampa de jugaires de mai d’un país.
Règla dal juec :
La règla dal juec es basica. Cada jugaire, sonat « morraire », dèu anonciar la soma supausaa dals dets que los dos jugaires van mostrar. L’intuicion es doncas primordiala. Lo ponch es emportat quora lo total dals dets presentats es doncas egal la chifra anonçaa. Si los dos jugaires non tròbon lo resultat exact ò si al contrari realison mutualament la chifra anonciaa, lo juec contunha.
Exemple : lo jugaire A mòstra tres dets e lo jugaire B ne’n mòstra dos, chal anonciar un total de cinc per aver lo ponch.
L’arbitre, lo marcaire, en bot de taula, es lo garant moral. Aquel que comença afronta los jugaires adverses e aquò tant que ganha. Quora perde, lo coequipier pilha “la man”. En tèsta a tèsta, per equipas de dos, de tres ò mai, la Morra se juga assetat a l’entorn d’un taulier, mas tanben drech. Lo nombre de ponches es normalament determinat en avança, en general doas partias ganhantas de quinze ponches.
Serà jamai tolerat d’un bòn jugaire :
– que jugue en retardi e non sincronizat ambal partenari,
– que modifique lo nombre de dets al darrier moment,
– que la sieu anóncia sigue ren clara ni intelligibla.
