Lo Carnaval de Nissa – Soviers de detzaira
A Nissa, que i a dus Carnaval. Un qui ne n’ei pas un, on cau crompar ua plaça en tribuna. E un aute qui’s hè per carrèra, qui vad suu moment, en personatges, cants, musica, dança e embriaguèra de tota traca. En 2011, lo musician Jérémy Couraut (alias Djé Balèti) e la soa equipa de la Veireria a Tolosa – amassada a l’entorn de l’animau de companhia totemic Lo Gran Romeo – que perpausan a Dètz de viéner filmar un viatge meilèu extraordinari : partir de Tolosa en bus Saviem de colleccion, tà anar cap a Nissa, juntar la banda de Nux Vomica e lo·a·s carnavalèr·a·s deu quartièr Sent Ròc. E tà qué har ? Lo Carnaval independent de Nissa, perdiu !
Ad aqueth moment, tà ZedouNDLR : aute membre deu collectiu audiovisuau Dètz e jo, nada idea de çò qui’ns aten. Qu’avem rotlat tota la nueit. Occitània b’ei grana e espandida, e Nissa la Bèra, que s’ac cau ganhar ! Enfin qu’arribam quartièr Sent Ròc, on èm arcuelhut·da·s calorosament. Dejà qu’an atacat lo passacarrèra, dab com punt de partença, ua maison qui desparelha, blocada enter immòbles de la ciutat balneària. La maisoòta qu’ei la de la familha Pastorelli. Lo Louis Pastorelli, qu’ei cantaire e miaire deu grop Nux Vomica, e mei recentament de Gigi de Nissa, qu’impulsa aquesta alternativa nissarda a tot hòrt. Juntat preu Djé Balèti, eth tanben originari de Nissa e breçat a la cultura carnavalenca, puish per d’autes musicians tolosans au parat d’aqueth viatge, coma lo Romain Magne e l’Orfeon de la Veireria, que fòrman l’equipa qui passeja bèstias totemicas, petadors gigants, cantas e melodias tradicionaus per carrèra. Que’us cau véder, dens lo tramway en còr de vila, dab un bramatopin fabricat dens ua barrica !
Qu’i encontram mantruns personatges, coma Sainte Ambrounette Sougirous de la Fouasse o Capitanissa, deu grop nissart Nux Vomica. Aqui que s’i hèn a inventar, cultivar l’arridèra e la desconèra. Perqué ei diferent de l’aute Carnaval, lo qui ei mei tortistic, miat per la municipalitat ? « Perque i podèm pas participar ! Nautres fèm noastre Carnevale », çò comenta lo Gigi Pastorelli. Efectivament, tà seguir lo Carnaval oficiau, que cau crompar plaças assedudas dens tribunas. Que s’ageish d’un seguici de carris dens un correder bordejat de cledas, dens ua estetica mei pròcha d’un film Pixar o Disney que non pas deu sauvatgèr esperat. Aquiu que cau pagar, assède’s, damorar shuaus e « tocar dab los uelhs ». Qu’èm fòrt luenh deu rituau catartic de fin de l’ivèrn.
Çò d’important, çò ditz lo Louis Pastorelli, qu’ei la celebracion, e non pas lo consomacion de hèsta. En tornar espiar aqueths imatges, qu’espèri secretament aqueth Carnaval e tien bon. Que sèi que d’autas celebracions e vaden dens d’autes endrets. Que’m hidi aus nostes besonhs vitaus de hestejar, tutejar l’excès, saunejar e bastir los nostes imaginaris comuns. Viva lo Carnevale !