Seleccionar una pagina

D'escart e de talvèra

0 |

Lemosin de ma faiçon

Pòc i som anat, soent i som passat, en tren e libes tanplan. Daunas no coneishè, sonqu’ua plan cornuda, ua deras bèras, de rauba roja, qu’agèc eth malur d’encontrar era Taunus d’ocasion que m’emportava a seissanta ar’ora de cap ath país a punta de dias en traversar eth vilatge de Caumont en Coserans… Polit caractère qu’an aqueras Lemosinas ! Jo que sorti deth carròç sense aver perdut un peu de barba, era que pantegava tot canç de rota damb chic de sang entorn d’ua còrna, après aver deishat un pish de lèt sus eth tet dera veitura mieg esclafada. Quan se podèc levar era praubòta, que’m mièc patin-patan ara sièva bòrda, aiquí que m’expliquèren eths bordalèrs quin s’èra destacada e avia sautat peth bocalhèr pro baish era mair lemosina, que li avian era velha panat eths mèstres eth sièu vedeth prest a partir ath marcat. Gara donc se un dia pueijatz en Coserans a punta de dias ! Que s’i pòt trobar quauqua lemosina e pas sonque gascoas ! Mairs deras aurivas que son ! Tanplan son atau de còps eras Ondinas imaginadas per Jean Giraudoux, que’m balhèc eth prumèr imatges deth Lemosin. Que coneishè en Licèu de París un Lemosin que nos condava era Resisténcia en aqueth país de trobadors, luenh dera Concòrdia qu’avia cercat Siegfried…

Mes tard que descobri un animau fabulós, eth Leberaubre, e que’m deishè embroishar per Jan dau Melhau, Marcela Delpastre e d’autes qu’animavan aquera plan chucosa revista, que m’abonè. E n’ac regretè pas, de tant imaginacion e escritura d’aquera publicacion portavan un buf novèu enas letras d’òc. Que m’ajudèren cresasque aqueri poètas a mes plan entener eths quate trobadors d’Ussel, e eth gran Ventadorn. Quina tèrra de poesia, e quin ei possible d’arrincar-la dera aperada uei Occitània ? Eth prumèr nom que fuc Lemosin, que’s sonavan Lemosins eths poètas, avans mèma de Provença.

Tèrra de poesia, de poètas tant francesi qu’occitans, eths Francesi qu’an avut mes de reclam, damb entr’autes eth « Pain noir » de Georges-Emmanuel Clancier, nascut a Lemòtges. Que podem trobar crudèla er’Istoèra d’un Lemosin que uei era dita Occitània sembla botar de costat, quan fuc tant grana ar’auba dera poesia trobadorenca, e qu’a balhat ara literatura francesa ua òbra d’ua puretat coma era d’ « Ondine » d’un gran escrivan coma Giraudoux. S’avem perdut era memòria, taus Siegfried, d’ua tau richessa bilingüa ? Bilingües qu’èm, e se un país ei riche de duas lengas, de duas literaturas, de duas anmas, b’ei eth Lemosin. Tèrra on s’ei cantat Amor mes que tot !

« Ben es mortz qui d’amòrs no sen
al cor cal que dousa sabor »

(Bernat de Ventadorn, siècle XII)

Lo Diari Pack 2020

Lo Leberaubre

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Miquèu Pujòl

Un « Gavatch » en « Diari ». Nascut eth 27/01/1932 a Ercé en Haut-Coserans, qu'è parlat «gascon ara popa, qu'ei era mièva prumèra lenga, mes passat peras escòlas guèita qu'ensenhè eth francés (e un chic latin e grèc), e eth « occitan » que'm demandèren d'ensenhar enas annadas70. Militant dera Causa que venguè doncas , e encara mes enas annadas 90, quan m'arretirè en Bigòrra. Actor de Radiò-Païs, autor de Cronicas en Jornau locau, de plan de tèxtes de tota mèna en revistas (Païs Gascons Per Noste, Reclams, Gai Saber, autes...) e per mantun Concors d'expression gascona, actor deths « Amis d'Aulus et de la vallée du Garbet », embauchat en dus filmes, « l'Orsalhèr » e « la Vallée des Montreurs d'Ours » en qualitat de petit-filh d'un Orsalhèr. Que i a monde que m'an coneishut militant communiste pueish gauchiste deras annadas 50 a 80, e sindicaliste deths peluts en licèu de Murèt. Que som riche de cinq mainats, autant de petits-mainats, e de dus arrèr-petits-filhs. Que contunhi de participar aths « Amis d'Aulus, e a Radio-Païs on è fèt pielas d'emissions desempueish 1993, uei « Navèras camadas » on parlam de tot en gascon. Qu'è responut ara invitacion deth « DIARI », on è volut èster « d'Escart e de Talvèra » coma som tostems estat, militant mes en ensajant de no pas pèrder era capacitat de reflexion, enraïgat e dubèrt, en particulièr en presentant escrivans un chic desbrembats o costats mau coneishuts d'aquestis. « Gavatch » que 'm volè aperar quan escrivè, cada setmana annadas e annadas, ena « Nouvelle République de Tarbes », Gavatch qu'ei un qu'ei d'aci e non ei tot a fèt , Coseranés en Bigòrra, gascon cap e tot mes qu'aima a parlar de Mistral, de Bodon, o Delpastre coma de Camelat, qu'aima eth francés e d'autas lengas, d'escart e de talvèra se voletz. Maishant cantaire, qu'è escotat tots eths cantaires, eths dera Hestejada de Bigòrra, e de plan de coralas, e en eths melhors Marti eth prumèr, Nadau, et tots eths qu'an seguit, d'Eric Fraj a Marilis Orionaa. Mes que m'agrada d'entener "le Chant des cerises", Montand, Brel, Brassens, e tutti quanti, e uei de mes en mes eths grans dera "musica classica", Mozart, Bach, Verdi, tot Intermezzo ara TV... qu'avetz endeviat ! Pr'aquò, quin plaser d'entener un arrèr-petit-filh attacar dab un auboès deth Coserans o un filh dar-se'n dab Nadau ! Miquèu Pujòl

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Anóncia

Lo CalenDiari

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

Los darrièrs clips

Cargament...