Flames dels Pirineus
Durant els mesos de juny i juliol, en diverses valls dels Pirineus se celebra una tradició ancestral precristiana que ha esdevingut un símbol identitari pels seus habitants: les Falles, els Haros i els Brandons.
És a la zona central dels Pirineus on aquesta tradició s’ha mantingut viva fins als nostres dies: al cantó de Banhèras de Luishon, al Pirineu oriental d’Osca, al Pirineu occidental de Lleida i a Andorra.
Es tracta d’un símbol comú de pertinença i d’arrelament al territori per als habitants de totes les valls però això no vol dir que sigui una tradició homogènia. Hi ha tres variants de la tradició: les falles que es fan córrer, els haros o falles que es fan rodar i els brandons. A banda d’aquestes tres variants, cada poble té la seva manera particular de fer les falles, haros o brandons i de desenvolupar la tradició.
Pel que fa a l’origen, són dues les hipòtesis més importants sobre la seva raó de ser: una va lligada a la cultura agrícola i ramadera, ja que la celebració de la tradició en la major part de pobles coincideix amb el solstici d’estiu (canvi i renovació del cicle solar i del cicle agrari); la segona es refereix al cicle vital, al pas a l’edat adulta i per consegüent a l’assoliment de la fertilitat. A banda d’aquestes dues hipòtesis també es creu que podria ser un ritual per a purificar les terres de conreu i per espantar els mals esperits perquè en tots els pobles se celebra durant la nit i en molts coincideix amb la nit més curta del any: la vetlla de Sant Joan.
La transmissió intergeneracional, el caràcter espiritual de record als avantpassats i la màgia que neix d’aparellar foc i foscor, juntament amb el tarannà íntim i la consegüent cohesió social que aquest crea, fan que la tradició continuï sent any rere any un símbol de la idiosincràsia de la gent de les valls pirinenques on se celebra. Això no impedeix que sigui una tradició oberta a persones foranes ja que tothom pot gaudir participant-hi directament o contemplant l’espectacle lluminós des del cor del poble.
En definitiva, les flames de les festes del solstici d’estiu dels Pirineus escalfen els sentits dels forasters i els sentiments i la memòria dels que saben on van néixer i saben on volen morir.
Bernat Estop Perna,
pel Casal Català de Tolosa
