
Era « HEDA » que s’ei perduda ?
Solide ! En òbra famusa de Camelat, que’s vòu ara pagèra dera Mirèlha de Mistral, era dauneta, Belina, reina d’aqueras montanhas, que vié « mair », coma ac ditz eth titre deth cant III ena edicion de l’IEO de 1962, mes Camelat, eth, qu’avia escrivut « La hede », e que sinhalè aquera traïson quan furèm amassadi en colloque a Arrens enà fèr omatge ath gran escrivan deth lòc. Era causa n’ei pas sense importància se l’òm cèrca a compréner era fin causida peth poète, era mort de Belina.
Ua heda, qu’ei ua femèla qu’a dat eth jorn a un petit o ua petita, ua anhèra qu’a anherat ; ua vaca qu’a vederat, ua craba qu’a pitoat, e doncas quan eth Camelat balha aqueth nom a nostra Belina, aqueth titre ath cant III enlòc de « mair », qu’ei clar, que vòu nomar era « bèstia » ena femna, era crabòta que va èster « sacrificada », coma ena Ifigenia, era famusa tragedia grèca !
Qu’ei domatge qu’eths de l’IEO ajan, dab bona intencion, fèt aquera substitucion, que passa ath costat deth sens volut peth poète. Camelat qu’avia acceptat d’èster publicat en grafia « normalisada » IEO, mes a condicion de fèr en mèma temps ua edicion ena sièva grafia, que no fuc cap fèta. « A fortiori » que’m sembla en respectant eth sièu tèxte, que ditz « heda » e non pas « mair » : aquò n’ei pas ua question de grafia, mes de lexic, de sens.
Belina n’ei cap victima d’un drama sociau, d’ua oposicion entre eras duas familhas era de Jacolet e era sièva, que se’n manca, qu’èm plan luenh d’aquò : que se n’entenen eras duas familhas d’aquera comunautat de montanha ! Era mort dera dauneta tant beròia, tant aimanta, tant urosa d’esposar eth qu’aima, e d’aver mainada d’eth, n’a cap d’auta explicacion, qu’un còp de freg, ua maishanta gripa, ça diseriam, a mens qu’agem a léiger dab d’autes uelhs aqueri verses on Marie, era mair de Belina, ditz :
« En dan, se ditz, la poupe nude
un redou que l’a prenude ».
(« C’est en donnant à l’enfant son sein nu / qu’elle fut prise par le froid », trad . De Cardalhac). Que vos renvii ath mièu article en Reclams, fauta de plaça ací, on balhi d’autas citacions deth tèxte, enà gausar era interpretacion deth « sacrifici de Belina » coma s’èram en ua tragedia encòp crestiana e pagana. Tota èra absurditat e encòp tot eth « sens » dera mort, qu’ei sentit e dit en aqueth poème epico-tragic de Miquèu de Camelat.
« En dan, se ditz, la poupe nude
un redou que l’a prenude ».
Transposat en francés :
« C’est en donnant à l’enfant son sein nu
qu’elle fut prise par le froid ».
trad . De Cardalhac