Seleccionar una pagina

D'escart e de talvèra

0 |

Era « HEDA » que s’ei perduda ?

Solide ! En òbra famusa de Camelat, que’s vòu ara pagèra dera Mirèlha de Mistral, era dauneta, Belina, reina d’aqueras montanhas, que vié « mair », coma ac ditz eth titre deth cant III ena edicion de l’IEO de 1962, mes Camelat, eth, qu’avia escrivut « La hede », e que sinhalè aquera traïson quan furèm amassadi en colloque a Arrens enà fèr omatge ath gran escrivan deth lòc. Era causa n’ei pas sense importància se l’òm cèrca a compréner era fin causida peth poète, era mort de Belina.

Ua heda, qu’ei ua femèla qu’a dat eth jorn a un petit o ua petita, ua anhèra qu’a anherat ; ua vaca qu’a vederat, ua craba qu’a pitoat, e doncas quan eth Camelat balha aqueth nom a nostra Belina, aqueth titre ath cant III enlòc de « mair », qu’ei clar, que vòu nomar era « bèstia » ena femna, era crabòta que va èster « sacrificada », coma ena Ifigenia, era famusa tragedia grèca !

Qu’ei domatge qu’eths de l’IEO ajan, dab bona intencion, fèt aquera substitucion, que passa ath costat deth sens volut peth poète. Camelat qu’avia acceptat d’èster publicat en grafia « normalisada » IEO, mes a condicion de fèr en mèma temps ua edicion ena sièva grafia, que no fuc cap fèta. « A fortiori » que’m sembla en respectant eth sièu tèxte, que ditz « heda » e non pas « mair » : aquò n’ei pas ua question de grafia, mes de lexic, de sens.

Belina n’ei cap victima d’un drama sociau, d’ua oposicion entre eras duas familhas era de Jacolet e era sièva, que se’n manca, qu’èm plan luenh d’aquò : que se n’entenen eras duas familhas d’aquera comunautat de montanha ! Era mort dera dauneta tant beròia, tant aimanta, tant urosa d’esposar eth qu’aima, e d’aver mainada d’eth, n’a cap d’auta explicacion, qu’un còp de freg, ua maishanta gripa, ça diseriam, a mens qu’agem a léiger dab d’autes uelhs aqueri verses on Marie, era mair de Belina, ditz :

« En dan, se ditz, la poupe nude

un redou que l’a prenude ».

(« C’est en donnant à l’enfant son sein nu / qu’elle fut prise par le froid », trad . De Cardalhac). Que vos renvii ath mièu article en Reclams, fauta de plaça ací, on balhi d’autas citacions deth tèxte, enà gausar era interpretacion deth « sacrifici de Belina » coma s’èram en ua tragedia encòp crestiana e pagana. Tota èra absurditat e encòp tot eth « sens » dera mort, qu’ei sentit e dit en aqueth poème epico-tragic de Miquèu de Camelat.

« En dan, se ditz, la poupe nude
un redou que l’a prenude ».

Transposat en francés :

« C’est en donnant à l’enfant son sein nu
qu’elle fut prise par le froid ».

trad . De Cardalhac

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Miquèu Pujòl

Un « Gavatch » en « Diari ». Nascut eth 27/01/1932 a Ercé en Haut-Coserans, qu'è parlat «gascon ara popa, qu'ei era mièva prumèra lenga, mes passat peras escòlas guèita qu'ensenhè eth francés (e un chic latin e grèc), e eth « occitan » que'm demandèren d'ensenhar enas annadas70. Militant dera Causa que venguè doncas , e encara mes enas annadas 90, quan m'arretirè en Bigòrra. Actor de Radiò-Païs, autor de Cronicas en Jornau locau, de plan de tèxtes de tota mèna en revistas (Païs Gascons Per Noste, Reclams, Gai Saber, autes...) e per mantun Concors d'expression gascona, actor deths « Amis d'Aulus et de la vallée du Garbet », embauchat en dus filmes, « l'Orsalhèr » e « la Vallée des Montreurs d'Ours » en qualitat de petit-filh d'un Orsalhèr. Que i a monde que m'an coneishut militant communiste pueish gauchiste deras annadas 50 a 80, e sindicaliste deths peluts en licèu de Murèt. Que som riche de cinq mainats, autant de petits-mainats, e de dus arrèr-petits-filhs. Que contunhi de participar aths « Amis d'Aulus, e a Radio-Païs on è fèt pielas d'emissions desempueish 1993, uei « Navèras camadas » on parlam de tot en gascon. Qu'è responut ara invitacion deth « DIARI », on è volut èster « d'Escart e de Talvèra » coma som tostems estat, militant mes en ensajant de no pas pèrder era capacitat de reflexion, enraïgat e dubèrt, en particulièr en presentant escrivans un chic desbrembats o costats mau coneishuts d'aquestis. « Gavatch » que 'm volè aperar quan escrivè, cada setmana annadas e annadas, ena « Nouvelle République de Tarbes », Gavatch qu'ei un qu'ei d'aci e non ei tot a fèt , Coseranés en Bigòrra, gascon cap e tot mes qu'aima a parlar de Mistral, de Bodon, o Delpastre coma de Camelat, qu'aima eth francés e d'autas lengas, d'escart e de talvèra se voletz. Maishant cantaire, qu'è escotat tots eths cantaires, eths dera Hestejada de Bigòrra, e de plan de coralas, e en eths melhors Marti eth prumèr, Nadau, et tots eths qu'an seguit, d'Eric Fraj a Marilis Orionaa. Mes que m'agrada d'entener "le Chant des cerises", Montand, Brel, Brassens, e tutti quanti, e uei de mes en mes eths grans dera "musica classica", Mozart, Bach, Verdi, tot Intermezzo ara TV... qu'avetz endeviat ! Pr'aquò, quin plaser d'entener un arrèr-petit-filh attacar dab un auboès deth Coserans o un filh dar-se'n dab Nadau ! Miquèu Pujòl

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.