Seleccionar una pagina

Per la veirina entredubèrta

0 |

Cresetz-me se voletz !

Aprep una lonja terapia, sei fiera de pus me sentir oblijada d’anar far acte de preséncia chasque còp que se fai quauqua res d’occitan dins mon ranvers e laidonc daus còps que i a aver lo sentiment de perdre dau temps. Liberada de queu sentiment de culpabilitat, quo es pasmens emb un sentiment de dever pedagogic que compause queu present article uei, en aprenent la tematica dau Diari.

Entre las cronicas dau Diari, quo me ‘rieba d’ensenhar l’occitan emai quitament de còps … lo lemosin. Cresetz-me se voletz, degun pus aura damanda çò que diantre pòt èsser l’occitan. Pus d’estereotipe limitant. Per contra quand s’agís de parlar lemosin, ai que lo cuol me fissa ! Avem tots enquera plan de trabalh per ne’n sortir. Quo es donc pedagogicament parlant que vau eissaiar de vos convéncer de legir D’entre tant, quauques uns de Monica Sarrasin. Mas avant, aimariá plan m’assegurar que i a dau monde per legir quelas cronicas. Tanben, los tres prumiers qu’aurán legit queu texte jursinc’aquí, mandatz, vos prege, un pitit messatge a lemosinfriendly@gmail.com.

Contunhe en dire que n’i a pro de compartimentar la literatura occitana en diferentas regions. Sus Wikipèdia legiguei quitament un còp un article sus un autor de ma coneissença ente se disiá qu’èra un « escrivan lemosin », sens quitament mencionar qu’èra occitan. Mas si volem balhar son universaliat a l’occitan començam per quitar quelas categorias. Òc es, Monica Sarrasin escriu en occitan e lo seu darrier libre es un recuelh de pitits textes fins que fan pas mau de testa, perça que non, lo lemosin es pas complicat.

Lo Toana, la Liunarda, Jan 12º, aquí los quauques uns personatges que compausan lo recuelh que z’auretz devinhat son daus retrachs de personatges. Monica Sarrasin n’es aquí a son tresesme libre aprep dos libres consacrats au fòrt personatge qu’era sa tantin. Enquera un retrach, tè. Quo es çò que la Monica Sarrasin es contaira. Zo fai per escrich, mas son biais de dire es plan orau. Entau lo perque tanben de la simplicitat clara de son expression. Un argument de mai per legir dau lemosin : daus saborós « filh de loira » que jamai entendretz ni empleiaretz dins la sala de classa.

D’ente venen quilhs monde pintrats ? D’un còp era, l’i a pas tant de temps que quò, daus vilatges, daus borgs, de las bòrias, daus endrechs pas tant larges per que lor memòria s’en aja poguda gardar. Tot es pas ròse dins quelas anecdòtas. Visatz lo Tiston per exemple, que « disiá pas jamai res si n’es « Bojo » per dire bonjorn quand podiá pas far autrament. D’alhors se’n trobava mai d’un que lo cresián mut ». Pasmens queu Tiston quand un jorn conta sa vita, a tot dau pessimisme de Maupassant : mau-aimat dau monde tota sa vita, maumenat per la guerra e per la chança.

Coma fau passar l’ivèrn rufe, veiretz que dins quilhs retrachs i a daus personatge mai risents. Entau lo de la Jana, veuva que sent lo temps que passa e un òme per l’ajudar li fariá plan mestier. Quò tomba ben, lo Fernand a las mesmas ideas en testa. Solament ‘riban pas de se parlar. Lo temps passa, passa… e quand la Jana installa enfin lo Fernand chas ela, « sabiá plan que lo monde parlarián. ‘Laidonc, se’n anet trobar lo curet per li demandar sa benediccion en li dire que podián pas se maridar perque un daus dos tochariá pus la pensions e que doas pitas pensions valián mielhs qu’una, e que… » legiretz la fin. E diretz : veiquí dau monde que coneisse ! E òc, v’autres maitot auriatz pogut escriure un tau libre. Mas l’engèni d’un autor es pas de dire de las chausas complicadas, mas d’aver agut l’idèa avant los autres de botar lo det sus çò que chascun sabiá, de nos zo revelar en n’aprenent mai sus lo monde. Quo es parier per lo contaire. « Cresetz-me se voletz », entau n’es lo mot de la fin de l’autora : ne’n faretz çò que voldretz : siretz benleu gelós de legir un libre qu’auriatz pogut escriure ? O laidonc vos lançaretz dins l’escritura de retrachs a vòstre torn ? Anem, perque pas ! lemosinfriendly@gmail.com… Mas pasmens, benlèu i aurá un mejan de far daus retrachs riseiós o maitot prigond e fòrts que suerten de la paisanetat ? Me tarda de vos legir, tè !

D'entre tant, quauques uns

Monica Sarrasin
edicions lo chamin de Sent Jaume
colleccion nòstre monde (8), 2016
13.00€

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Cecila Chapduelh

"Ai res a dire ’Quilhs mots catan res N-um l-i vei la fuelha per darrier E si son ’quí, son venguts per asard Per asard de ’quelas pensadas nivolosas Sens color, sens gost, inconsistentas Inconsistentas, demoratz ! Setz de ieu, seretz de mon lengatge. Ai res a dire E ben zo vau dire."

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.