Seleccionar una pagina

Caroline Dufau

Caroline Dufau

Bearnesa expatriada a Tolosa, Carolina Dufau, dicha Carò, es una artista de terren, mai tots-terrens, de la cantèra, art que mestrèja "de com cau", fins a la vidèo al dintre del Collectiu Dètz. Carò canta dins lo grop 100% femenin Cocanha e dins d'autras formacions, e es tanben redactritz al Diari.

Fotomatòn – Tomàs Baudoin

Quau percors t’a miat au mestièr de musicaire ?

La musica, que’n hèi dempuish l’atge de 12 ans. Que soi grafista de formacion professionau. Mes la mea purmèra formacion vertadèra qu’estó de musiquejar dab flabuta e tamborin de còrdas, en eveniments de la vita populara en Biarn. Qu’èi aprés dab los Menestrèrs Gascons puish dab lo men oncle Joan Baudoin. Que toquèi en Pastoralas, animacions de mercats… Tot çò qui’s pòt har dab ua flabuta e un tamborin quan ès mainatge. La canta qu’ei vienuda mei tard, de cap a 18 ans.

Ne legir mai

Viralenga Viramonde

Lo Clic & Scroll aqueste que se’n va tà la pesca aus indicators de diversitat lingüistica : de qué clicar, scrollar, escotar en mòda tor de Babel e descubrir un haish de lencos existentas. L’umanitat que practica haut o baish 7 000 lencos e quauques milierats de dialèctes. Segon los lingüistas, 80 % deus umans qu’emplegan 80 lencos. Que demoraré donc 20 % deus
locutors entà s’exprimir en milierats d’autes parlars.

Ne legir mai

Aronde : Assemblatge Musicau Migratòri

ARONDE
Assemblatge musicau Migratòri

A l’abòr, los quate musicaire-as d’Aronde que sorteishen suu labèl Pagans lo permèr disc testimòni de l’encontre musicau enter Les Poufs à Cordes e D’en Haut. Aqueths dus duòs que hèn un quatuòr qui fusiona duas identitats enrasigadas, gessidas de la tradicion d’Auvèrnhe e de Gasconha. Que ns’elabòran ua experiéncia musicau inclassabla, tota en poténcia e en finessa.

Lo tèrme « Aronde », en lengatge de menusèr, que designa l’assemblatge de duas pèças de bòis, talhadas en fòrma de coda d’irongleta sengles.

Ne legir mai

BaRuLa.de, lo site caminejaire contributiu en òc

Au tornar d’un estiu de passejadas, qu’avetz plenhat l’aparelh de fòto de vielhas pèiras e paisatges esmiraglants, grifonhat
nòtas e mapas entà non pas desbrembar quin anar tiò d’aqueste endret meravilhós, güeitat l’addicion deu mei bon
restaurant de l’isla dab lo nom d’aqueth plat fòrt gostós… Abans que tot e ns’escapi per la desbondada de la rentrada, lo
site web participatiu barula.de qu’arcuelherà los vòstes sentits, conselhs e racontes.

Ne legir mai

Fotomatòn – Celtill Jalaber

Quin e’t formès a l’audiovisuau ?

Començèi en amator, en realizant filmes en occitan, quan èri adolescent. M’agradèc, partiscoi hèr la prumèra e la terminala dens un licèu que proposava l’opcion cinèma-audiovisuau. Puèi seguiscoi le BTS audiovisuau especialitat montatge au licèu de las Arenas de Tolosa. Aquí hascoi un prumèr semèstre en Istòria e Istòria de l’art. Ara, trabalhi ende Piget sus la sason 2 de la seria Biais.

Ne legir mai

Memòria en partatge – Tesaurs tà l’aviéner

Au 1èr de junh, l’associacion bigordana Pirèna Immatèria que publiquè lo dusau volume de Memòria en partatge, un libe-disc bilingüe de 19 cantas e 7 tèxtes poetics, collectats au près de la familha Porte-Labit-Crampe, aulhèrs-cantaires de Gedra en Bigòrra, tot pròche de Gavarnia. Lo permèr numèro, pareishut en deceme de 2014, que presentèva dejà ua seleccion de cants collectats en Bigòrra peu professor Xavier Ravier enter 1956 e 1962. Gessits d’un paisatge sonòr unic, aqueths dus volumes que constitueishen tesaurs d’oralitat inestimables.

Ne legir mai

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.