Cambiament de musica
Que parlem de musica ? Dieu me’n garde que ne som pas brica qualificat ! Mas per tan que me’n sovenga, vau ensajar de partejar qualques consideracions de temps passat.
A l’ostal, la Telegrafia Sens FialTelegrafia (o Telefonia) Sens Fial, sovent abreujat en TSF per designar los primièrs pòstes de ràdio., francesa de segur, arribèc cap a 1930 e releguèc d’un revira-vai-te’n al pus pregond de l’oblit las cançons tradicionalas colportadas d’aurelha entre soldats, violonaires, cantaires… De locala e occitana, la musica venguèc francesa.
Una vintenada d’annadas après, nòstra cultura musicala se limitava a cançons ausidas siá per las fèstas, siá al vièlh pòste de ràdio. Malgrat qu’aqueste posquèsse receure un ramat d’emissions, le nòstre èra totjorn, o gaireben, reglat sus « Tolosa » (en realitat Toulouse-Pyrénées). De bon maitin escotàvam Le disque des auditeurs ont dedicavan cançons a la mòda pel monde que lor demandavan per corrièr postal.
Atal s’escampilhèron e s’impausèron dins le país las cançons e musicas a la mòda de París : Maurice Chevalier, Tino Rossi, Berthe Sylva, Bourvil, Edith Piaf, Annie Cordy, Dalida, Gilbert Bécaud… Le dimenge, sol jorn de repaus, per la maitinada restronhissián dins tot l’ostal les acordeons d’André Verchuren, Édouard Duleu, Aimable, Yvette Horner…
Mas la tecnologia e l’emancipacion relativa dels joves cambavirèron la situacion. Al vilatge, en 1959, un soldat repatriat d’Argeria arribèc amb un polit transistòr tot nòu. Aquel utís miracle, que cantava de sièc sens dever calfar e qu’òm lo podiá passejar, nos estabosissiá a totes. Tanben destronèc lèu fèit totes les vièlhs pòstes de ràdio. Malgrat que ne calguèsse estalviar las pilas, nos’l carrejàvam per gardar le bestiar. Acabats Toulouse-Pyrénées e l’acordeon, escotàvam Radio Andorre e sustot una emission d’una ora e mièja, en fin de vrespada, titolada Spécial blue-jeans. Tot un programa !
Seguisquèc le viradisques, que recocava a tira-que-pòt las sansonhas del moment. Le sistèma èra en plaça per que se descabestre la cultura yéyé d’inspiracion anglosaxona. Le vilatge i escapèc pas, emai s’i legissiá la revista ipèr parisenca Salut les copains qu’espepissava la vida de las idòlas dels joves tan passadissas coma nombrosas. Las fòtos en color de tota una pagina acabavan empegadas sus las parets de las crambas.
A partir d’aquel moment la musica comencèc sa globalizacion unilaterala. Tot cambièc, las inspiracions, las melodias, les instruments venguts electronics, las paraulas, les cantaires. Aquestes prenián escaisses esquèrs : Johnny Hallyday, Dick Rivers, Eddy Mitchell, Sheila, Franck Alamo…
La novèla generacion se confrontava amb les ancians que biscavan a bèl talh dels cantaires sens votz, de paraulas bestionas emai d’unas en anglés, del twist que se dançava sens se tocar… ! Se figuravan pas qu’un autan novèl s’emportariá a tot jamès las musicas que brecèron lors bonurs.
Sabètz çò que n’es vuèi. Dins le tarabast infinit e mondializat, son de lausar las musicas actualas occitanas qunas que siagan e tanben le reviscòl de las musicas tradicionalas.
Ai conegut aquela istòria de la TSF. L’article me remembrèt força sovenirs…