Seleccionar una pagina

Gavotina Pantais

0 |

De Belenos a Belin

Belenos : una divinitat que semelha importanta e qu’a laishat de trace en Occitània.
Ro Tresaur dau Felibritge de Frederic Mistral nos indica que Belin, forma occitana dau nom dau dieu, es a l’origina una divinitat d’u Arvernes, mai o meno ru antenats d’u Occitans auvernhats. Belin tanben es un pòpolo cèlta d’Aquitània qu’a laishat ro nom de lueg Belin e Beliet (dobiatge d’a referéncia : belin, belinet ?) en-to departament de Gironda. Probàbile nomenat e sota ra proteccian d’aquesto dieu.

Damb ro temps es agut restacat au sen equivalent latin Apollon. Belenos/Belinos en lenga cèlta, latinizat en Belenus, es ro simbòl d’a jovença, dau renovèl e per extensian, d’a prima, d’a lutz, d’a feconditat e d’a procreacian.

Plini empiega un tèrme que semelha pròche, balanus, per indicar tot objècte en forma d’aguiand.

Es onorat ro 1er de majo, per ra fèsta de Beltaine o Beltene en Irlanda, nom designant « ru fuegues de Belenos ».

Belenos ese totpien mencionat dintre ro spaci latin en particular susa d’inscripcions trovaie en-t re províncie romane alpenque de Gàllia cisalpenca, de Gàllia transalpenca, e tanben en Illiria e en Norica (spaci de l’actuala Àustria e Slovenia).

Ese tanben un nom de familha occitan, Belin, Belly, Debelly…

En Forés designa un anhèl. E justament ro dieu ese de còrps presentat damb una sèrp a la tèsta d’aret. Semelhant au nòrdlemosin « belier », coma au francés.

Embelinar es un vèrbe que s’empiega en gascon (diccionari Per Noste), en lengadocian (diccionari de Lagarda), e en Gavotina (diccionari de Faure, diccionari mentonasc d’a SAHM) dintre ro meme sens.

L’embelinaire, aquel qu’embelina, ese utilizat a Mentan e tanben en Lengadòc per dir aquer qu’enmasca, qu’encanta.

En Gavotina, dintre ro país mentonasc en particular, e paríer au Prenchipat de Mónego e en Liguria vesina, ese ben present aquer nom.

En occitan vivaroalpenc mentonasc ro mòt ese « belen » (coma camen, vesen, ven per camin, vesin, vin mas camins, vesins, vins), e dintre ro rèsta dau païse mentonasc ese ro « belin » (en monegasc « u belín » coma en genovés « u belin » es a mema prononciacian totun).

Belen/Belin se restaca encara au dieu per ro sen sens de fòrça masculin, de sèxe masculin que tròva localament ro sinonime de bícol, bicolin, aucèl, quèca/quica. E mai dins ro centre e l’oèst d’Occitània ro vièch, ro chibre. « Belen/belin ! » a l’image de vièch es utilizat paríer coma exclamacian negativa (« vièch d’ai/d’ase », « mon vièch ! »).

Ese paríer, belen/belin ! es una forma d’invocacian aquí quora sierve d’exclamacian per dir ra suspresa, ro stonament, l’enervament… « Belin qué temps ! ».

Ese passaia en francitan dintre l’èst dau departament d’u Alpes Maritimes.

Se retròva quasi ra mema utilizacian de l’expressian vivaroalpenca mentonasca « èsser abelinat » o pèjor « èsser abelinat coma una suca de majo » per aver un còrp de matana, o simpiament èsser una suca mòla, babol. E l’expressian vivaroalpenca mentonasca coma lengadociana « èsser embelinat » significa èsser possedit, agir sensa èsser mèstre de se.

D’expressions usan belen/belin coma « es un tirabelen » per es un peníbile o un rompe… bale (meme nivèl dau còrs), « capir un belen » coma capir un còrno (autra proeminéncia tè), ren capir, « me su fach embelinar » per far se scrocar, « n’ai una belinaia », ese n’aver pran, « se’n bàter ro belen » voe dir trufar se.

Belinon (e non « belinan » coma sperat en mentonasc) voe dir un nèsci, mas poe èsser de vòte afectuós coma l’usança dau tèrme « bícol » per designar un enfanton, una mainaia, un amig pròche (pensar au famós « biloute » variacian de « biroute » en lenga d’Òil dialècte picard).

Ro « belen de marina » ese per exèmpie ro nom mentonasc de l’oloturia.

Ese conoishut aüra tanben ro pegassolet e re mercanseie au nom dau Belen de Mentan, escrivan « Belin de Menton » coma un emblema.

Nòta : Belin ese dintre ro roman de Renart, ro nom de l’aret.

François Rabelais, « Docteur en Médecine, et Calloier des Iles d’Hyeres » autor dau Tiers livre scriu per exèmpie « Pour cestuy belinaige les Ammoniens le faisoient protraire en figure de belier belinant, belier cornu » e « print de la couille belinière ». Manlèu possíbile a l’occitan vist ro sen passatge a l’universitat de Medecina de Montpelhier ?

Belino ese tanben ro nom de l’aret dintre ra seria Las Galinetas difusia sus ÒCtele, es un omenatge probàbile au roman de Renart.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst es doctor en lingüistica (articles de vulgarizacion), professor certificat d'occitan (dialècte vivaroalpenc/gavòt) en licèus e collègis a Mentan, Recabruna, Bersolèlh e L'Escarea, president onorari e membre dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc, fondator e cronicaire de Ràdio Nissapantai.com. Laurenç collabòra tanben a de mèdias de lenga occitana (Jornalet, Aquò d'Aquí, Sapiéncia) e escriu de poesias e de novèlas per las revistas Òc, Reclams, Gai Saber e Minutinas.org. Blogaire, actor ocasional ("Garibaldi" de Passuello, "Mistral" de Belmon, "Malaterra"...), foguèt tanben pigista e presentator sus FR3, dins l'emission "Vaquí".

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.