Seleccionar una pagina

Omenatge

0 |

Joan Pau Verdier, Sempre

Joan Pau Verdier (1947-2020)

Fòto Nicolas Peuch – France Bleu Périgord

Disiá modestament que voliá ‘restar sa carriera sens ne’n far tròp, sens esclat, sens faus tornar e sens se far desirar. E quò es verai que, dempuei 2010 e Les Rêves Gigognes, Joan Pau Verdier aviá pus enregistrat de disques, nonmàs chantat a quauquas ocasions plan precisas. Mas quilhs 10 darriers ans fugueren totparier marcats per sa preséncia, a començar per quela de sa votz, sus las ondas de France Bleu Périgord. E pas nonmàs. Son timbre rauche e velosat, sa resonància greva e maliciosa eran coneguts de tots, e formeren mai segurament las aurelhas daus Perigòrds que quauque jornau televisat nacionau. Aura qu’es vengut lo temps de son abséncia, crese d’auvir coma jamai quela votz tronanta e quela que ‘pelava “Lenga de pelha”, coma lo nom d’un recuèlh que surtiguet quò fai quauquas annadas. I cronicava e i criticava l’anar (pas pro anar per eu benleu) falord dau monde dins daus bilhets d’umor… mai d’umor.

Tot, o quasi, fuguet dich, mai zo merita, sus Joan Pau Verdier, tristament disparegut un matin de festa de la musica, e sus sa carriera, pariera a deguna autra.

S’era engulhat dins çò qu’apelam la “Novela Chançon Occitana”, mas tanleu la debuta se’n escartet, emb daus viniles desseparats en dos (una fàcia per l’occitan, lenga recuperada de son grand-pair, e una per lo francés, quela de son “mestre” Léo Ferré e de sas prumieras interpretacions) e daus textes mai melanconiós, mai poetics, mens “directes” que los davanciers Marti o Mans de Breish. Mens militants ? Segurament pas, que ‘captet jamai sas opinions politicas, nimai son ambicion (fòla !) de veire viure la lenga occitana per la creacion. Aquí onte, per los autres, l’occitan era una credada, per eu quò era un poema, libertari.

Se a la debuta tastissava un pauc, e se faguet escriure sos textes occitans per son camarada de collegi Micheu Chapduelh, prenguet rapidament sa volada emb sos textes a eu, a mesura que sa musica passava dau folk au rock. E tot quò dins una debuta de carriera flambejanta : Verdier faguet surtir 5 disques en 5 ans, entre 1973 e 1977, çò que d’autres fan en vint ans ! Vist de aura, queu periòde sembla benleu totjorn tant un OVNI per la musica occitana. Chas Verdier, mai fuguesse inscrich dins una vaga de noveutat prigonda, tot fasiá nuòu : las sonoritats, los temas, lo biais de z’abordar, lo look dau chantaire… E la produccion. Lo label. Segur. Eu que se mesfiava de quauques occitanistas e qu’aviá totjorn pres grand suenh de se téner a l’escart d’un certe “mitan”, lo li fagueren paiar, d’aver signat chas una major ! Era mas lo prumier pertant e, coma sovent, los prumiers an sovent tòrt per lo monde… De quel “afar Verdier”, que aura sembla ben bufeu, ne’n gardet una nafra sorna, un sentiment d’injustícia… mas se’n sabiá trufar, coma Chapduelh, dins Sei una puta (L’exil, 1974)

Imaginatz-vautres que coma Verdier l’occitan se fasiá auvir a las ràdios e televisions nacionalas ! Passava chas los Carpentier, jugava a la Festa de l’Umanitat coma Alan Stivell o Peter Gabriel, sos musicians eran los d’Eddy Mitchell, Bernard Lavilliers, Jacques Higelin, Michel Jonasz, aviá encontrat mai d’un còp Léo Ferré, que li aviá donat son autorizacion per adaptar sas chançons en occitan… Aviam, aguerem, per un temps, nòstra “rock star”, que podiá rivalizar emb lo paisatge musicau francofòne, per la bona rason que ne’n fasiá plenament e naturalament partida !

Quò es possible que lo fach de demorar a París (autra traïson) li aja aisinat un pauc las chausas de queu costat, e sa carriera se faguet mai francofòna dins las annadas 80. Mas la credada de la terra, lançada dins la lenga, es totjorn mai fòrta, ‘laidonc i tornet devers 90. Bigaroc, Léo en Òc, las formacions coma Jean Bonnefon e Patrick Salinié, son projècte sus los trobadors, quauques passatges a l’Estivada de Rodés (lo darrier en 2011, onte aviá acceptat de tornar a l’estudi e d’acompanhar daus chantaires mai jòunes)… E puei Meitat Chen Meitat Pòrc, son emission de ràdio coma Marçau Peironia (remplaçat recentament per Nicolas Peuch), emission populara e plan seguida, a 100% en occitan, que ‘chabet de lo far conéisser dins son departament d’origina, de lo consacrar coma enfant dau país e que li vauguet la reconeissença de son ranvers. Mas n’es-quò pas la sola que compte ?

Joan Pau Verdier se paia totparier lo luxe d’aver, en mai de la reconeissença, agut una influéncia sus tota una generacion de chantaires e musicians occitans, en particulier los que se volián eslunhar un pauc de la musica tradicionala : Peiraguda d’abòrd, que lo segueren avant de l’acompanhar, mas tanben, e quò es mens conegut, Massilia e Moussu T (auvem d’alhors sa votz sus 3968 CR 13, lo disc lo mai eclectic dau grope marselhés, çò que desagradava pas au perigòrd), Luc Aussibal e plan d’autres… quitament dins d’autras lengas. Sa darriera aparicion musicala era sus Rencontras de Bal de son companh radiofonic Nicolas Peuch, paregut quò fai un an, a pauc près exactament. “Pas de musica sens silenci”, l’i disiá.

Musica, ‘laidonc.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Danís Chapduelh

Perigòrd d'origina vivent a Tolosa aprèp un passatge a Bordèu, mas d'èime panoccitan, oficii coma cap-redactor del Diari a la seguida de Sebastian Pugin, qu'ensagi de contunhar son òbra. Ai una formacion en letras, en lenga occitana e en projèctes culturals, tanben en comunicacion, webmastering e evenimencial. Soi curiós de tot çò qu'es creacion, encara mai s'es en ligam amb la lenga occitana, e s'estimi melhor daissar parlar los autres e jogar lo "Mossur Leial" en colissas, me veiretz d'aicí e d'alai signar qualques articlons, en defòra del tradicional edito, sus de subjèctes variats. En mai del Diari soi cargat de mission sus d'autras accions de l'Institut d'Estudis Occitans de la Region Miègjorn-Pirenèus qu'o edita, e fau tanben d'autras causòtas a costat.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.